fcb.portal.reset.password

Alexis, caient davant Abbiati. FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB.

Combat nul a l’anada dels quarts de final de la Champions entre el Milan i el Barça. Si s’hagués tractat de boxa, indiscutiblement els blaugranes s’haurien imposat als punts. Per joc (sobretot en els 45 minuts inicials) i ocasions (entre aquestes, tres possibles penals). Però en futbol el que compta són els gols i això és precisament el que ha mancat als homes de Guardiola a San Siro. El Camp Nou tindrà l’última paraula.

Ensurt matiner

Malgrat el marcat color blaugrana del primer temps, el Milan ha tingut una millor entrada de partit i s’hauria pogut avançar tot just al minut 2, després d’una recuperació gràcies a la seva pressió avançada, però Robinho ha perdonat. El geni de Messi despertaria el vigent campió, que tardaria deu minuts a començar a sentir-se còmode a la malmesa gespa del Giuseppe Meazza. Els seus atacs s’allargaven i ja intimidaven Abbiati. Al minut 15, el porter del Milan ha comès un clar penal sobre Alexis, no xiulat.

Tancant el contrari a la seva àrea

El Barça mirava d'aconseguir amb el control, sobre una gespa en males condicions, mentre que el Milan es defensava i intentava replicar amb ràpids i perillosos contracops. Amb ben poc en tenien prou els locals. Així, al minut 19, Valdés salvava el gol d’Ibrahimovic, ben cobert en tot moment. El partit estava preciós, amb un ritme elevadíssim i per instants descontrolat. Just el que no pretenia el Barça.

Portaven la iniciativa els catalans. El seu cervell, Xavi, ha culminat una acció col·lectiva amb un xut similar al del 2-3 de la fase de grups, encara que aquesta vegada Abbiati l’ha pogut desviar. Murmurava San Siro cada vegada que el conjunt blaugrana s’aproximava a la seva àrea, poblada de defensors. I cada vegada ho feia amb més solvència. Generava ocasions, només li faltava instint assassí davant d’un rival atrinxerat, ultraconservador.

Equilibri de forces i menys vistositat

L’entrada d’El Shaarawy per Robinho a la represa ha oxigenat el Milan, més ambiciós en aquest període. De totes maneres, la línia defensiva de quatre homes del Barça es mostrava impecable. La intensitat seguia sent màxima, sent menys vistós el futbol i la possessió més equilibrada. Buscant la profunditat perduda, Guardiola introduiria Tello en el lloc d’Iniesta (min 64).

Setge final

Amb ell a l’esquerra, l’equip recobraria la verticalitat a l’esprint final. Al minut 77, el xut de Messi l’ha pogut rebutjar la defensa local i, en el córner següent, Puyol ha rematat massa creuat amb el cap mentre rebia el segon penal no assenyalat de la nit. Era difícil desarticular l’entramat defensiu d’Allegri. Perquè el Milan ha tornat a endarrerir línies, donant per bo el resultat. Una doble oportunitat de Messi i Alves i un nou possible penal a l’argentí, a continuació, haurien pogut trastocar els plans dels italians. Sense gols a l’anada, decidirà el Camp Nou.

Tornar a dalt