Xavi, durant el discurs / MIGUEL RUIZ - FCB

"En primer lloc,

M’agradaria donar les gràcies un per un a tots els socis i aficionats del Barça. A tots aquells que al Camp Nou, al carrer, en un restaurant o en un semàfor m’han fet sentir el seu afecte últimament.

Que sapigueu que us estic molt agraït a tots, a tots els que m’heu  demanat que em quedi, a tots el que heu corejat el meu nom a l’Estadi, a tots els que m’heu fet sentir el vostre afecte i a tots els que m’heu donat les gràcies. Però qui està realment agraït sóc jo.

I gràcies per tot al Barça.

Vaig arribar aquí fa gairebé 25 anys, quan era un nen de només 11, de Terrassa, que com la majoria de nens de la meva edat somiava a ser futbolista: he de confessar que ni en el millor dels meus somnis podia imaginar tot el que he viscut després. Ara miro enrere i puc dir que he estat i sóc immensament feliç.

Només tinc paraules d'agraïment per a tots els tècnics que vaig tenir al planter, des dels primers, com l'Asensi o el Manolo Lobo, fins a l'últim al Barça B, Josep Maria Gonzalvo.

Vaig tenir la sort de coincidir amb en Joan Vilà. Joan, sóc el que sóc gràcies a tu. Gràcies, de debò. Mai podré tornar-te el que has fet per mi. Vas ser el meu entrenador durant quatre anys i la persona clau en la meva formació. M'ho vas ensenyar tot, vas canviar la meva  forma de jugar i d'entendre el joc. Abans d’entrenar amb tu gaudia i m’ho passava molt bé, però realment tots els conceptes del joc, els moviments en atac, en defensa…, tot m’ho vas ensenyar tu.

Aquí em vaig formar com a futbolista, però també com a persona i he tingut la sort de fer molts amics al llarg d'aquests 25 anys. Els títols o els reconeixements no són res comparats amb les rialles i els amics, perquè al final això és el més bonic que m’emporto després de tants anys al vestidor.

Em vaig criar amb la Quinta del Troya, els meus companys inseparables des de l’Infantil. Amb Bermudo, David Prats, Sergio Piveti, Antonio Hidalgo i Lobito. Amb ells vaig compartir la meva infància. 20 anys després encara seguim sent amics.

A tots els presidents que he tingut, president Núñez, president Gaspart, president Laporta, president Rosell i president Bartomeu, us heu portat molt bé amb mi i puc presumir de tenir una bona relació amb tots ells.

Com també amb els meus entrenadors, fins i tot amb els que vaig estar menys temps com Antic, Serra Ferrer, Charly o el Tata.

Vull donar les gràcies a Van Gaal per la seva confiança absoluta en mi.

Gràcies també a Rijkaard, que em va dir que havia de ser un referent.

Gràcies al Pep, tot un referent per a mi ja com a jugador i després com a entrenador.

Gràcies al Tito, que va ser un pare futbolístic per a mi. Sempre el portaré al cor.

I gràcies també al Luis Enrique i a l'Andoni Zubizarreta, que em van acabar de convèncer per no marxar l’any passat. Sort que no ho vaig fer, sinó ara m’estaria estirant els cabells.

Porto mitja vida al Camp Nou i he tingut la sort de conviure amb grans jugadors i amb grans persones. Amb alguns, com és el cas de Gabri, Oleguer, Jorquera, Ezquerro i Marc Crosas, hem format una colla.

Em passaria hores dient noms i parlant de la gent amb qui he compartit vestidor, començant per tots els companys de la plantilla actual i tots els grans amics que he anat fent en totes les meves etapes. Gràcies a tots.

També vull parlar de gent com l ’Alejandro Echevarria, el Txema Corbella, el Carlos Naval, el Taja, l’Emili Ricart, el doctor Pruna, el Jaume Munill, el Gabri Galán o tants altres, amb els que ha nascut una amistat que perdurarà amb el temps. Seria molt injust parlar només d’entrenadors o jugadors,  perquè el vestidor també són ells i també són uns cracs.

Tot i que de la selecció ja em vaig acomiadar en el seu moment, volia tenir també un record especial per la gent de La Roja, on he crescut i he gaudit com un nen petit. I en especial a la memòria de Luis Aragonés, amb qui tantes hores vaig passar i que ho va canviar tot. “Míster, allá donde quiera que esté que sepa que nunca podré agradecerle lo mucho que hizo por mí”.

Y también gracias a Camacho, a Iñaki Sáez y a Vicente del Bosque. Al presidente Villar y a María José Claramunt, gracias de corazón.

I he deixat per al final els meus, els incondicionals, els que han estat sempre amb mi, en els bons moments i en els dolents.

Gràcies a l’Ivan Corretja, per tot el que m’has ajudat a la meva carrera.

Els amics de Terrassa, que estan per aquí asseguts, Cholo, Ruben, German, Putxu, Marta, Justri, Sergio, René i Xavi Juárez, gràcies perquè sempre heu estat al meu costat.

Gràcies també a la colla de S’Agaró, que m'heu fet sentir un més des del primer dia, igual que els meus sogres i la meva cunyada.

Gràcies als meus germans, Àlex, Òscar i Ariadna, sou la meva vida, el meu pilar fonamental. Si ara estic aquí és per vosaltres.

Gràcies als meus pares.

Gràcies, papa, pels teus consells. No sé què hauria estat de mi si no haguessis estat al meu costat. "Obre els ulls, estàs al Barça, aquest tren només passa una vegada", em deies sempre. Encara ara me'n recordo d'aquestes paraules. Gràcies de tot cor.

Gràcies, mama, si no fos per tu ja fa molts anys que hauria marxat del Barça i ara mateix no seríem aquí. Gràcies per insistir, per creure sempre en mi i estimar-me com has fet sempre.

Sou els millors pares que un pot tenir.

I per últim vull donar les gràcies a la meva dona, la Núria, la persona més important de la meva vida. Marxem tots dos a Qatar, però aviat serem tres. Encara no sabem el nom ni quin número de soci tindrà, però sabem que serem tres culers a Qatar.

Torno al principi.

Gràcies al Barça i a tots els que feu possible el Barça. Estaré eternament agraït a aquest club per tot el que m’ha donat.

I abans de marxar espero aixecar una altra copa aquest dissabte a Berlín.

Espero que això no sigui un adéu, sino un fins aviat.

Visca el Barça i Visca Catalunya"