El FC Barcelona tanca la temporada 2016/17 amb dos títols: la Supercopa d’Espanya i la Copa del Rei. Els blaugranes van començar la campanya de la millor manera, guanyant el Sevilla (0-2 i 3-0) per aconseguir el primer títol de la temporada. A més, els culers, en la darrera temporada de Luis Enrique com a entrenador blaugrana, han aconseguit una nova Copa del Rei, la tercera consecutiva i la 29a en la història del Club, després de superar l’Alabès (3-1) en el darrer partit oficial al Vicente Calderón. Per aconseguir aquest nou títol, els blaugranes van haver de deixar enrere l’Hèrcules, l’Athletic Club, la Reial Societat i l’Atlètic de Madrid, a més del ja esmentat conjunt vitorià a la final.

A la Lliga, els homes de Luis Enrique van lluitar fins a la darrera jornada, però finalment, el Reial Madrid va aconseguir el títol. Tot i així, els blaugranes van completar una bona campanya lliguera, i van ser l’equip més golejador (116 gols, rècord a la història del Club a la Lliga) a més del tercer menys golejat, només superat per l’Atlètic de Madrid i el Vila-real.

També quedarà en el record l’exhibició de Leo Messi al Santiago Bernabéu, amb el seu gol al darrer segon de partit per donar el triomf al FC Barcelona. A més, el mateix crac argentí ha estat el màxim golejador de la Lliga i la Bota d’Or (amb 37 gols), seguit del seu company Luis Suárez (29). Precisament, l’uruguaià ha estat el màxim assistent de la competició amb 13 passades de gol.

Finalment, a la Lliga de Campions els blaugranes van començar de manera frenètica, liderant el grup davant el Manchester City, el Mönchengladbach i el Celtic. Als vuitens arribaria una de les remuntades més èpiques de la història, amb el 6-1 davant el PSG amb l’històric gol de Sergi Roberto. Tot i així, els culers van caure als quarts de final davant la Juventus, que acabaria sent subcampiona d’Europa.

En definitiva, un any amb alegries i tristeses, però amb dos títols més que tanquen l’era Luis Enrique amb 9 de 13 possibles. Sens dubte, una gran etapa amb el tècnic asturià que marxa per la porta gran tres anys després de la seva arribada a Barcelona.