Lampard consola Messi al final del partit / FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB

De vegades la pilota no vol entrar. Després d’una trajectòria immaculada, la sort va girar l’esquena al FC Barcelona a la ronda de semifinals, contra el Chelsea, i va impedir l’equip afrontar la seva segona final de Champions consecutiva, un any després de la recordada cita de Wembley al 2011.

Primers de grup

El FC Barcelona havia començat d’allò més bé el seu camí per Europa. Com a últim campió, l’equip havia enquadrat amb l’AC Milan, el Viktoria Pilsen i el BATE Borissov, en un grup en què va sumar 16 dels 18 punts possibles, i en què va assegurar la primera plaça a la cinquena jornada, amb una prestigiosa victòria a San Siro (2-3).

Als vuitens, el bombo va voler que l’equip viatgés cap a Alemanya. Allà, va imposar-se al Bayer Leverkusen amb dues dianes d’Alexis Sánchez (1-3), per acabar de sentenciar l’eliminatòria al Camp Nou amb una golejada històrica (7-1), sobretot per a Leo Messi, autor de cinc gols.

Als quarts de final, el FC Barcelona va tornar a creuar-se amb l’AC Milan. Un 0-0 a Itàlia deixava tot obert de cara a la tornada, on el conjunt de Josep Guardiola va assolir la classificació gràcies a dos gols de Messi i un d’Iniesta (3-1).

Pitjor van anar les coses a semifinals. El Chelsea, que havia superat amb moltíssims problemes el Nàpols i el Benfica, va aconseguir vèncer a l’anada per 1-0, amb gol de Drogba, en un matx en què el FC Barcelona va estavellar dues pilotes al pal. La història es va repetir una setmana més tard al Camp Nou, amb dues rematades més a la fusta de Leo Messi, una d’elles de penal (2-2).

La sort s’havia aliat amb el conjunt anglès, que acabaria coronant-se com a campió europeu per primer cop a la seva història a Munic, contra el Bayern, a la tanda de penals.