fcb.portal.reset.password

Carles Folguera és el director de la Masia des del 2002. VÍCTOR SALGADO / FCB

Carles Folguera és molt més que el director de la Masia. És com un pare per als nois residents, l’home que es preocupa pels estudis, que acompanya un noi a l’hospital si es posa malalt, el que dóna els millors consells, el que escolta... Va ser porter d’hoquei al Barça, un referent esportiu, i és pedagog de formació. La passió que posa en tot el que fa i tot el que diu és d’aquelles que es contagia.

És director de la Masia des del 2002, ja fa 13 anys... En què ha canviat més enllà de l’edifici de la residència?

“Parlant d’espais, ara hi ha molta més racionalitat. És molt més fàcil treballar amb els nois des del punt de vista formatiu, no tan sols assistencial. L’antiga Masia era molt petita i acollidora, però tot estava separat, no hi havia espais per fer reforç escolar o poder formar els nois. Un cop passem a la nova residència, el Club fa una inversió molt important en estructures i en persones. Ara tenim una racionalització dels espais, habitacions on es pot estudiar i on hi ha intimitat; els camps d’entrenament o els serveis mèdics són a cent metres... La gestió esportiva es aquí. Però hi ha l’altra part molt important, perquè l’acompanyament en el procés el fan les persones i crec que hi ha hagut una inversió molt important en persones molt qualificades, i és la part acadèmica, formativa i de convivència del dia a dia. Això s’ha acabat traduint en el fet que les famílies ens fan molta confiança”.

Pot haver-hi el perill que es distingeixi entre els nens que viuen a la Masia i els nens del futbol formatiu?

“No. A més dels 80 residents, cada cop tenim més nois en règim de mitja pensió i els gestionem els estudis, estem en el seu dia a dia i, menys quedar-se a dormir, que van amb les seves famílies, cada cop fan més vida aquí. El pas que ha de fer el Club, i estem treballant en aquesta línia, és que aquesta formació sigui per als més de 200 nois i noies del futbol formatiu”.

Quants jugadors que han passat per la Masia han arribat al primer equip?

“Per la Masia han passat uns 700 jugadors. Fins a l’any passat, que en algun moment determinat hagin jugat al primer equip, estaríem entre el 10% i 15%, i la darrera estadística que tenim és que hi havia un 30% a part d’aquest 10-15% que en algun moment determinat han estat jugant en equips de Primera Divisió, a l’estranger o en equips de Segona A o Segona B. Ens preocupen i ens ocupen aquests jugadors, però encara més el 60% dels nois que tenen una experiència a la Masia, que vénen amb somnis que són molt difícils d’aconseguir. El camí és un fer-los conscients que és molt difícil arribar-hi. Un cop ho tenen clar, el segon pas és que s’adonin que han de posar-hi de la seva part, s’han de formar, i aquí és on nosaltres els ajudem que, mentre ells es formen esportivament al màxim nivell, amb les millors instal·lacions, els millors entrenadors i un estil de joc molt propi, la part acadèmica sigui compatible”.

Si hagués de definir amb una paraula què és la Masia diria: una família

Gestionar la frustració és el més difícil de la seva feina?

“El més difícil és gestionar la frustració, les expectatives no complertes, i com que dèiem que el repte és la presa de consciència del difícil que és arribar-hi. La fórmula matemàtica que tenim a la Masia és donar el 100% en tot allò que fas. Si nosaltres volem parlar del que és èxit o fracàs, el primer és redefinir què és èxit. Per a nosaltres és èxit aquell noi que havent-se format i havent tingut clara la dificultat de la fita, ho ha donat tot. Aquell que ho dona tot i no es deixa res a les butxaques és un guanyador, perquè no es podrà fer cap retret a si mateix”.

Què diferencia a la Masia dels centres dels altres clubs?

“Jo diria que el nostre és un model molt propi, molt personal i fet a nosaltres. Si hagués de definir amb una paraula què és la Masia, diria que és una casa, és acollida, és acompanyament, és família, és un entorn proper, no sofisticat, on hi ha molta emoció pel mig, molta comunicació amb la família en la part esportiva, i això ho fem nosaltres, no ho deleguem en altres. I això és el que ens fa sentir orgullosos, el fet que aquest acompanyament humà a algú que es vol dedicar esportivament a arribar al màxim, pel camí hi ha decepcions, neguits, pors, frustracions..., i tot això, gestionar-ho, només es pot fer des de la passió per la feina, bons professionals i sobretot amb una comunicació molt directa amb tot allò que influeix en el noi, des de la família fins a la part esportiva i la part escolar. Intentem transmetre als nois que són en un món en què hi ha gent que passa dificultats i que és bo conèixer-les i aportar-hi comprensió. Aquest són els nostres valors.

Tornar a dalt