fcb.portal.reset.password

Eusebio Sacristán tanca la seva primera temporada/ FOTO: Arxiu FCB

Abans d'arribar a la banqueta del Miniestadi, Eusebio Sacristán va passar pel del Celta de Vigo, la temporada 2009/10, i va ser un dels ajudants de Frank Rijkaard durant l'etapa de l'holandès al primer equip blaugrana, entre els anys 2003 i 2008. L'estiu passat es va fer càrrec del FC Barcelona B en substitució de Luis Enrique. Ha classificat l'equip en la vuitena posició amb un total de 59 punts. Ara, repassa el seu primer any al Barça B en una entrevista a Barça TV i fcbarcelona.cat.

Com ha viscut el seu primer any com a entrenador del Barça B després d'haver treballat de segon entrenador al primer equip amb Rijkaard?

"Ho he viscut amb molta il·lusió. Em motivava el fet de poder entrenar aquest equip. Quan vaig sortir d'haver treballat amb en Frank [Rijkaard], vaig decidir ser primer entrenador. Vaig tenir una primera experiència a Vigo, vaig descobrir que és una feina apassionant, i he descobert que com a primer entrenador puc desenvolupar tot el que em motiva, que és pensar en el futbol cada dia i, d'altra banda, treballar amb persones i grups i intentar ajudar-los a treure el millor d'ells, individualment i com a grup. M’apassionava fer-ho al Barça, entenia que era un lloc ideal, es treballa molt a gust, el Club té una filosofia clara que t'ajuda a tenir una metodologia similar en tots els equips i que jo ja coneixia. Per mi ha estat molt fàcil adaptar-me, era com tornar a casa".

Arribar quan l'anterior entrenador hi havia estat tres anys, havia aconseguit un ascens i havia acabat tercer, era un problema?

"No, era un repte, suposava demostrar que jo tinc les meves idees, els meus coneixements i les meves motivacions, que em porten a tenir molta confiança. Aquesta mateixa confiança es veia reforçada pel Barça. Jo sé que els meus coneixements els puc aplicar a qualsevol Club, però estic convençut que el lloc més profitós per ensenyar els coneixements, i els conceptes que vam aprendre de la mà de Cruyff i tot el que hem arribat a desenvolupar estant al costat de Frank, és aquí. Estava molt convençut que era un lloc on podia rendir a un molt bon nivell i, a més, tenia el repte de seguir en aquesta línia que Luis Enrique havia marcat durant aquests anys pel que fa a resultats i a rendiment, i aportar el meu granet de sorra. Estava convençut que era un lloc i un equip on podia encaixar a la perfecció".

Com és el vestidor d'un equip filial? De la idea que tenia, s'ha trobat coses diferents?

"Sí, els condicionants d'un equip filial i tan jove tenen molts aspectes positius, com la motivació, la il·lusió i l'energia, però, d'altra banda, hi ha el condicionant que han de descobrir el que és el nivell competitiu en una categoria professional i que s'hi han d'adaptar".
 
Que no pensin en els seus somnis amb el primer equip, i que pensin en el grup, és el més complicat...

"Efectivament. Les il·lusions en un equip tan jove són molt grans i en molts casos són objectius individuals. Si prevalen sobre el grup la força es difumina i falta energia perquè l'equip tregui el màxim rendiment".

Són xavals acostumats a guanyar-ho tot i quan arriben al Barça B comencen a perdre algun partit. Fins a quin punt és bo això?

"És molt bo. A tots ens agrada guanyar, però cal aprendre a conviure amb la derrota. Aquesta categoria serveix per mesurar el nivell de qualitat d'aquests xavals, perquè hi ha competència i és una molt bona pedra de toc per fer-los créixer i perquè convisquin amb moments complicats".

Amb els millors equips de la categoria us heu trobat més a gust que contra equips de la zona baixa. Aquest grup de jugadors, per les seves característiques, rendirien millor contra equips de Primera Divisió que amb equips més antipàtics?

"Hi ha hagut de tot. Crec que estem preparats per competir contra equips de molta qualitat i contra rivals de menys qualitat i plantejaments més defensius. Hi ha hagut de tot, i ha depès més de nosaltres que dels rivals. Quan l'equip ha mostrat un nivell competitiu alt hem tingut bons resultats en una categoria que és molt igualada, on cada equip aprofita i utilitza molt bé els seus recursos".

Hi ha hagut moltes ratxes. Com s'expliquen?

"Són dinàmiques d'estat anímic, que en aquesta categoria és força habitual. Mantenir la regularitat seria mantenir-te en un nivell anímic molt alt i nosaltres tenim els nostres condicionants: jugadors que van al primer equip, a la selecció... Hem de treballar perquè els estats positius siguin més prolongats i tinguem més continuïtat".

Té la sensació que la filosofia del Club també la té el públic? El Miniestadi sol estar una mica buit.

"Crec que la gent ho té interioritzat, que està encantat que apareguin Cuenca o Tello i que Thiago hi arribi. Però també és lògic que quan arriba l'estiu vulgui veure alguna cara nova, perquè el Club té clar que cal complementar-se amb determinats jugadors, no només del planter, i és una manera de treballar que tothom assumeix. És cert que el Miniestadi està buit: haurem de treballar per fer els nostres partits més atractius i que vingui més gent".

El perfil dels fitxatges ha de ser complementari o de jugadors de projecció?

"Hem d'aconseguir un equip equilibrat en tots els sentits i tractarem de fer-ho. Ens agradaria tenir un equip jove, de projecció i qualitat, però en situacions complicades no saps com respondran. Casos com el d’Armando han anat molt bé, ja que ha viscut situacions difícils i ens ha ajudat. Crec que aquesta és la filosofia del Club i és bona".

Fins a quin punt ha tingut temps d'analitzar els jugadors del Juvenil i en quin punt pot intervenir? O és més una qüestió del Club?

"Quan veus el nivell d'aquests jugadors és quan competeixen en la nostra categoria. La qualitat i el nivell el tenen, únicament necessiten un període per adaptar-se a aquest nivell competitiu. En alguns necessitaràs un mes i en altres, sis."

Fins a quin punt és necessari un equip C, que es va descartar fa anys?

"Es va descartar en el seu moment i crec que hi ha altres vies com la cessió. Tenim el cas d'Isaac Cuenca, que quan va tornar ja estava preparat per competir i la seva progressió li va obrir les portes del primer equip. Si hagués estat al filial potser hauria trigat més. És una lectura que ens serveix per adonar-nos que hi pot haver altres camins i nosaltres hem d'estar atents per valorar això".

La relació amb el primer equip

El grup com respon quan un jugador puja al primer equip?

"Afecta l'estat d'ànim de tots. El que puja té il·lusió i el que baixa decepció. A qui es queda li entra la desil·lusió. Al final és estar pendent de cadascun d'ells i intentar comprendre'ls de la millor manera. S'ha d'intentar que l'efecte de totes aquestes situacions sigui el més positiu possible".

Havia jugat amb Josep Guardiola al primer equip. Com ha estat la seva relació amb ell, en l'aspecte de pujar i baixar jugadors?

"En el dia a dia la comunicació més directa ha estat entre Tito Vilanova i Joan Barberà, pel tema dels entrenaments, les trucades... Però també és cert que quan hi ha partits internacionals entrenem conjuntament i són oportunitats, perquè conversem dels diferents jugadors que hi ha a l’equip i de la visió que ell té, i perquè jo li consulti i ell em pugui orientar en determinats temes. Ens coneixem i ens tenim molta confiança. La comunicació ha estat molt fàcil".

Que Tito hagi estat el seu relleu fa que això no canviï i és una sort per als jugadors.

"Els dóna molta tranquil·litat saber que hi haurà una continuïtat, i ells estan feliços amb aquesta decisió. És una tranquil·litat molt gran".

Veure que a la plantilla del primer equip de la temporada que ve hi haurà cinc o sis jugadors que tu has tingut, satisfà molt?

"És una gran satisfacció. La meva feina principal es valorarà per això. En aquesta temporada han estat uns quants i la temporada que ve sembla que també. Tinc clar que són jugadors amb un gran nivell i qualitat i que jo els he aportat el meu granet de sorra per poder-los fer millors".

Tornar a dalt