El Dream Team va guanyar la primera Copa d'Europa l'any 1992. | ARXIU FCB

El 29 de novembre del 1899, Joan Gamper va fundar el FC Barcelona, juntament amb onze entusiastes practicants del que en aquell moment era un desconegut esport anomenat 'foot-ball'. Llavors ningú no es podia imaginar l'enorme magnitud que aquella iniciativa acabaria assolint amb el pas del temps. Al llarg dels més de cent anys de vida, el Barça ha experimentat un creixement espectacular en tots els àmbits i s'ha convertit en quelcom més que una entitat esportiva, fent realitat el lema que el Barça és 'més que un Club'.

El Barça ha esdevingut, per a milions de persones d'arreu del món, un símbol d'identitat no tan sols esportiu, sinó també social, polític i cultural. En els moments més difícils ha estat la bandera de Catalunya representant els anhels de llibertat del poble català, una simbologia que continua fortament arrelada a la idiosincràsia del Club i entre la seva massa social. Dins del context espanyol el Barça és vist com un club obert i democràtic. I arreu del món, el Barça s’identifica amb causes solidàries, molt específicament amb la infància, a través del seu acord de patrocini de l'Unicef.

Durant tot un segle, el barcelonisme ha viscut moments de glòria i d'infortuni, èpoques brillants i d'altres no tan exitoses, triomfs èpics i importants derrotes. I cadascun d'aquests instants ha contribuït a definir la personalitat d'un Club que, per les seves peculiars característiques, és únic al món.

Una història més que centenària necessàriament passa per etapes molt diverses, tant des del punt de vista social com des de l'òptica esportiva. Els primers anys (1899-1922) , des de la fundació fins a la construcció de l’estadi de Les Corts, el Barça era un club de futbol que va haver de singularitzar-se entre els altres equips barcelonins, fins a esdevenir el club de referència de la ciutat. El Barça va esdevenir el club líder a Catalunya, i a més va apostar per aproximar-se a una sensibilitat catalanista que cada cop anava guanyant més força.

De Les Corts al Camp Nou (1922-1957), l’entitat va viure situacions contraposades. D’una banda, el creixement associatiu, quan va superar per primer cop els 10.000 socis, i la decidida orientació cap al futbol de masses i professional, una etapa en què sobresurten jugadors com Alcántara i Samitier. De l’altra, les dificultats materials i polítiques que va suposar la Guerra Civil espanyola i la postguerra, quan el club va haver de sobreviure en un clima molt advers, amb l’assassinat del president Josep Suñol el 1936, precisament la persona que havia propagat el lema 'esport i ciutadania'. Tanmateix, l’entitat va sobreviure i va iniciar una recuperació social i esportiva que es va materialitzar amb la construcció del Camp Nou, sota el decisiu influx del jugador Ladislau Kubala.

De la construcció del Camp Nou al 75è aniversari (1957-1974), el Barça va viure una etapa de mediocres resultats esportius, però d’afermament com a entitat, amb un constant creixement social, i amb una lenta però constant recuperació, tot i les circumstàncies adverses, dels seus signes d’identitat. Una sensació ben clara, que per primer cop es va concretar en el lema 'El Barça, més que un club', pronunciat pel president Narcís de Carreras. L’empenta de la junta presidida per Agustí Montal va portar a Barcelona un futbolista que ha marcat la història del Club, Johan Cruyff. Del 75è aniversari a la primera Copa d’Europa (1974-1992) la vida del club està marcada per l’arribada de la democràcia als clubs de futbol, l’inici del llarg mandat de Josep Lluís Núñez, l’ampliació del Camp Nou amb motiu del campionat del món de 1982 i la conquesta de la Recopa (1979) a Basilea, gran èxit esportiu però també social, amb una enorme i exemplar expedició barcelonista que va mostrar a tot Europa la fusió de les banderes blaugrana i catalana.

El retorn de Cruyff, ara com a entrenador del que es va conèixer com a 'Dream Team' (1990-1994), va tenir el seu colofó en la conquesta de la Copa d’Europa a l’estadi de Wembley (1992), amb el famós gol de Koeman. La consagració al món. De Wembley al segon triplet (1992-2015) marca l’evolució més recent del club, emmarcat entre set fites esportives fonamentals, les cinc copes d’Europa i els dos Mundials de Clubs. Aquests anys estan marcats per la fi de l'etapa presidencial de Josep Lluís Núñez i la celebració del Centenari del club (1999), que va mostrar tot el potencial social de l’entitat. Després de la presidència de Joan Gaspart (2000-2003), les eleccions de juny de 2003 van portar a la presidència Joan Laporta, que ha iniciat una nova etapa de creixement social, amb 172.938 socis, i èxits esportius com les quatre Lligues, les Champions League assolides a París i Roma i el Mundial de Clubs.

A partir de la temporada 2008/09, amb l’arribada de Josep Guardiola a la banqueta del primer equip la plantilla va prendre noves energies i va aconseguir l’any 2009 les Sis Copes en joc, una fita que ha quedat gravada per sempre a la memòria de tots els barcelonistes. Uns èxits esportius que han reforçat enormement la projecció social i mediàtica del club. La temporada 2009/10, la segona de Guardiola al capdavant de la banqueta, culmina amb la consecució del segon títol de Lliga consecutiu, el vintè de la història del club, i que serà recordat com el dels “99 punts” per tractar-se d’una puntuació de rècord. La plantilla acabaria jugant-se la competició de la regularitat fins a l’últim partit, davant el Valladolid, i celebraria el títol el mateix dia, davant l’afició del Camp Nou. Sota la presidència de Sandro Rosell (2010-14) la glòria esportiva continuaria amb la Lliga i la Champions League de la temporada 2010/11 i el Mundial de Clubs 2011/12 i la Copa del Rei de la mateixa campanya, el darrer títol de Josep Guardiola. Després se sumaria la Lliga 2012/13, aconseguida sota l’ègida de Tito Vilanova i amb un nou rècord de 100 punts. A la temporada 2014/15, amb Josep Maria Bartomeu a la presidència i Luis Enrique a la banqueta, el Barça aconsegueix el segon triplet de la seva història, amb la conquesta de la Lliga, la Copa i la Champions League.

La grandesa del FC Barcelona s'explica, entre molts d'altres factors, pel seu impressionant palmarès, que el converteix en l’equip amb més títols de l’estat espanyol i un dels més llorejats del món. Les vitrines del museu barcelonista acullen tots els trofeus possibles encapçalats per les Copes d'Europa aconseguides en les finals de Wembley (1992), París (2006), Roma (2009), Wembley (2011) i Berlín (2015), i els Mundials de Clubs d’Abu Dhabi (2009) i Yokohama (2011 i 2015).

A part d'aquests màxims guardons continentals, el Barça s'ha guanyat un prestigi inqüestionable a Europa essent l'únic equip del continent que ha estat present de forma ininterrompuda a les competicions europees des de la seva creació el 1955. Entre les múltiples fites assolides a Europa cal destacar la condició de 'rei de la Recopa' que ostenta l'equip blaugrana amb quatre guardons.

A més, els barcelonistes acumulen tres títols corresponents a la Copa de Fires (després Copa de la UEFA i actualment Lliga Europea) dels anys 1958, 1960 i 1966. També es van adjudicar l'any 1971 aquest trofeu en propietat en una final especial que enfrontava el primer guanyador d'aquesta competició, el FC Barcelona, i l'últim vencedor, el Leeds United.

Fes un recorregut, dècada a dècada, a través de la història del FC Barcelona.