Xavi Porras: “Representar el Barça en uns Jocs és molt motivador”

És un atleta d’elit. Un dels més veterans de la secció d’atletisme del Club i de la selecció espanyola als Jocs Paralímpics de Rio 2016, que seran els seus quarts Jocs.

Xavi Porras s’ha mantingut entre els més grans des de fa més d’una dècada. El velocista i saltador paralímpic blaugrana participa al Brasil en les proves de salt de llargada, en els 100 m i en el relleu de 4x100, amb la il·lusió de repetir la medalla aconseguida a Pequín 2008, on va assolir un bronze en salt al tartan del Niu de l’Àliga.

Porras té un palmarès admirable en campionats internacionals: vuit medalles en Mundials (dues d’or, tres de plata i tres bronzes) i set en Europeus (dos ors, quatre plates i quatre bronzes). Una sèrie de fites que no hauria pogut aconseguir sense l’ajut del seu equip, assegura, i que recorden la projecció esportiva dels atletes amb discapacitat.  

Què significa per a vostè representar el FC Barcelona en una cita com uns Jocs Paralímpics?

Representar el FC Barcelona com a atleta en uns Jocs és molt motivador, a part d’important, també per portar la imatge d’un gran club. És molt motivant. Són els tercers Jocs en què participo com a blaugrana i és un orgull.

El Barça i els Jocs comparteixen valors: superació, esportivitat, respecte als rivals, etc. Quina ha estat la seva experiència paralímpica en aquest sentit? Ha pogut comprovar aquest esperit en les cites anteriors?

L’esperit de respecte i superació es viu, i molt. Està molt present en tot moment durant les setmanes dels Jocs. No només amb els rivals, també amb els companys. Quan arribes a la vila ja comences a sentir l’esperit de competitivitat, però també de respecte i il·lusió. Els Jocs Paralímpics són l’esdeveniment per excel·lència dels atletes amb discapacitat; es tracta d’un moment molt especial per a un esportista.

"L'esperit de respecte i superació està molt present en els jocs paralímpics"

Els de Rio són els seus quarts Jocs Paralímpics. Amb tanta experiència, com s’afronta un repte d’aquesta magnitud?

Aquests quarts Jocs els he afrontat seguint el cicle paralímpic. Quan vaig acabar els Jocs de Londres vaig decidir amb la família, l’entrenador i el guia, Miguel Ángel Torralba i Enric Martín Panades, seguir endavant amb una planificació que dura això: quatre  anys. A vegades sembla que els Jocs només es preparin durant la temporada que toca, però va molt més enllà. Arribo en un estat de forma molt bo. He afrontat Jocs de totes les maneres possibles. A Atenes, els meus primers Jocs, hi vaig arribar amb la segona millor marca en salt de llargada i no vaig passar ni a la final. Als de Pequín, tot i que vaig aconseguir la medalla de bronze en el triple salt, hauria pogut estar una mica millor. A Londres tot feia pensar que aconseguiríem medalla en el relleu, fent rècord d’Espanya i passant a la final, però no va ser així perquè ens va caure el testimoni, un fet que ens va afectar psicològicament i no vaig poder rendir al triple salt, la meva prova. Això em va fer adonar que quan el cap no està on ha d’estar, tot i que estiguis bé físicament, les coses no surten com un espera.

Quines són les seves aspiracions a Rio 2016? Guanyar medalla? El bronze de Pequín 2008 és l’últim precedent de medalla paralímpica al seu palmarès. Gairebé una dècada després, es veu capaç de tornar a guanyar una nova medalla?

Les aspiracions són lluitar per la medalla, que serà difícil perquè el nivell ha pujat molt i hi ha un ventall de cinc o sis atletes amb possibilitats. Costarà molt aconseguir la medalla, però és una competició diferent. Si estic en els meus registres –aquesta temporada he fet 6,40 m– crec que puc estar al davant. També pot passar que es guanyi medalla amb 6,10 m. Jo el que tinc clar és que he de fer el meu concurs, concentrat, i intentar lluitar per les medalles.

"L'aspiració és lluitar per la medalla"

Expliqui’ns en què consisteix l’atletisme per a cecs.

L’atletisme per a cecs és una mica complex. Hi ha tres categories. La T11, en curses, i l’F11, en salt, són les de visió més reduïda. I la T12, per a atletes amb més visió, que poden córrer sense guia o amb ajuda, si se sol·licita, i sempre és córrer en dos carrils. La meva categoria és córrer amb guia, i als salts funciona mitjançant la veu, no corre el guia al costat. A la meva web, xaviporras.com, ho intento explicar, i en alguns vídeos es pot veure com funcionen aquestes categories.

Quin és el seu millor rècord d’uns Jocs Paralímpics?

A part de la medalla de bronze, la millor marca la vaig aconseguir a Londres 2012 als 100 m, amb 11,79.

Al seu web destaca una frase molt inspiradora: “Només puc córrer molt ràpid i saltar molt lluny, però amb la vostra ajuda serà l’única forma de volar més enllà”. Com d’important ha estat el suport del públic i del seu equip en els seus èxits esportius?

L’atletisme és un dels esports individuals per excel·lència, però és evident que amb l’ajut de tots s’aconsegueixen els resultats. L’equip és necessari. De fet, els meus èxits els he aconseguit gràcies al meu equip: el meu entrenador, que m’ajuda des del 1998, i el meu guia, que sempre comencen com a guies però acaben sent molt bons amics. És el quart que he tingut i amb qui he estat més temps i l’únic amb qui hauré fet dos Jocs. També la família, que t’ajuda en els pitjors moments. I la gent que em segueix, sobretot des que existeixen les xarxes socials.

El que fa un esportista amb discapacitat és el que fa qualsevol atleta, és el que pot fer qualsevol esportista de renom mundial, com els del nostre club, com Messi o Neymar, que és buscar patrocinadors, col·laboradors, etc. També fas la web i les xarxes socials. De fet, aquesta entrevista és molt important, perquè ajuda a donar visibilitat als esportistes amb discapacitat.