fcb.portal.reset.password

Edelmira Calvetó, primera sòcia del FC Barcelona | ARXIU FCB

Han passat 117 anys des que el FC Barcelona va ser fundat com un club de futbol exclusivament masculí. Aquells eren els signes dels temps i ningú ho va discutir. De fet, els Estatuts del Club, datats del 1902, parlaven expressament de socis barons, la qual cosa excloïa les dones. Contra aquest estat de coses es va rebel·lar l’afeccionada Edelmira Calvetó, que l’1 de gener del 1913 va aconseguir la seva inscripció com a primera sòcia femenina del Barça malgrat que els Estatuts del 1911 continuaven parlant de socis homes. La seva lluita havia comptat amb el suport d’altres dones del món blaugrana, com l’esposa del president Gamper, Emma Pilloud, o Isabel Müller, dona d’un dels els fundadors, Otto Maier, una gran campiona de tennis que sempre va defensar els drets femenins, o Ana Maria Boix, esposa de Ricard Cabot, vicepresident del Club.

Paral·lelament, les esportistes femenines es van obrir camí al Club de manera lenta però inexorable. Les primeres van ser les tennistes (1912), seguides per les basquetbolistes (1929), les atletes (1933) i les jugadores d’hoquei herba (1940). També recordarem les diverses seccions ja desaparegudes que van tenir noies entre els seus practicants. La relació està formada pel  tennis (1912-1914 i 1926-1938), el patinatge artístic sobre ciment (1952-1956), la gimnàstica (1957-1976) i el judo (1961-1976). Actualment, tant el bàsquet com l’hoquei herba blaugrana disposen d'equips femenins, però no hem d’oblidar els seus antecedents històrics, com l’efímera secció femenina de l’hoquei herba (1940-1943). Pel que fa al bàsquet femení, va tenir equips precursors entre els anys 1929 i 1936, després entre el 1941 i el 1945 i, finalment, durant el període 2002-2007, gràcies a l'equip associat UB Barça.

En l’àmbit institucional, la presència femenina al Barça s’enceta durant els temps de la República, amb l’elecció per primer cop a la història d’una dona directiva. Es tracta d’Anna Maria Martínez Sagi, directiva responsable de l’àrea de Cultura la temporada 1934/35 i alhora atleta del Club. Va ser una dona inigualable: feminista, progressista, esportista, poetessa i periodista, es mereix el reconeixement etern de tothom.

Amb la dictadura franquista es va produir un gran retrocés i la pràctica esportiva femenina pràcticament va desaparèixer a les dècades de 1940 i 1950. Al Barça aquesta tendència es va trencar als anys seixanta, quan es va reprendre l’atletisme femení. Més endavant, la inauguració de la Pista de Gel a l’octubre del 1971 va possibilitar una secció nova, la del patinatge artístic, bàsicament desenvolupat per noies. Pocs mesos abans, al Nadal del 1970, s’havia posat en marxa el futbol femení blaugrana gràcies a la iniciativa d’Imma Cabeceran. Malauradament, aquesta pràctica esportiva va haver de recórrer un llarg camí fins a la seva admissió com a secció blaugrana, que no va tenir lloc fins a l’any 2002.

L’any 1939 el Barça tenia un 4% de sòcies i cap esportista femenina. Actualment, la massa social del Club és formada avui per més del 26% de dones i més de 700 noies competeixen amb la samarreta blaugrana. En l’àmbit professional, ho fan en futbol. Com a amateurs, en atletisme, hoquei herba i patinatge artístic sobre gel. Finalment, tenim una tercera vinculació, la dels conjunts externs associats al Club, com és l'equip de voleibol CVB Barça o el de bàsquet Barça CBS. Així mateix, de manera regular, des de fa anys les dones han estat presents a les juntes del Club, i també n’hi ha entre els llocs executius.

El Barça avui pot reivindicar un munt de dones que van fer molt per normalitzar la presència femenina al Club. A tall d’exemple, podem recordar Maria Dinarés, la vídua del mític jugador Vicenç Piera, incansable seguidora els anys seixanta i setanta, i que  el 1971 va donar decidit suport a l’incipient futbol femení blaugrana en acceptar la presidència de la 'Penya Femenina Barcelonista'. També podem esmentar Maria Teresa Andreu, directiva del Club (2000-03) que va esdevenir directiva de la UEFA, i Núria Llansà, futbolista pionera a la dècada dels 70 i delegada del futbol femení entre els anys 80 i el 2003.

 Encara queda molt per fer, però el FC Barcelona segueix en el camí traçat. 

Tornar a dalt