fcb.portal.reset.password

Josep Suñol Garriga

Josep Suñol i Garriga va ser un home d’una gran personalitat i dinamisme. En aquella dècada dels anys trenta s’havia guanyat el respecte de tothom amb les seves activitats públiques, dins dels àmbits del periodisme, la política i l’esport, i sempre des d’una posició de compromís amb la democràcia, el progrés i la defensa de la identitat catalana.

El juliol del 1934 l’assemblea de socis del FC Barcelona ja li havia ofert fer-se càrrec de la presidència del Club, però ell havia declinat per motius de salut. Un any després, el 27 de juliol d’agost de 1935, els socis reunits en assemblea li van tornar a reiterar la petició i aquesta vegada va acceptar. Pocs dies després, el 2 d’agost, Josep Suñol prenia possessió del seu càrrec com a nou president del Barça. La confiança en ell era plena per a redreçar la delicada situació financera del Club, tasca que havia iniciat el seu antecessor, Esteve Sala, el qual ara com a tresorer i juntament amb el comptable, Francesc Xavier Casals, van ajudar a Suñol a tancar la temporada amb un superàvit considerable. En l’aspecte esportiu, es va fitxar el millor entrenador d’aleshores, l’irlandès Patrick O’Connell, i s’incorporaren nous jugadors com Josep Iborra i Domènec Balmanya, que s’afegiren a figures consagrades com Martí Ventolrà, Josep Raich i Josep Escolà. Sota el mandat del president Suñol a la temporada 1935/36 el Barça va aconseguir el Campionat de Catalunya i es va arribar a la final de la Copa.

Malauradament Josep Suñol va ser víctima de la infausta Guerra Civil espanyola. El 6 d'agost de 1936 el president blaugrana visitava les tropes republicanes prop de Madrid. Sense adonar-se'n, el seu cotxe va entrar en una zona controlada per l'exèrcit franquista a la Serra de Guadarrama. Suñol va ser detingut, i sense judici previ, ell i els seus acompanyants (el periodista Pere Ventura i Virgili, un tinent republicà i el xofer del vehicle) van ser afusellats allà mateix.

Durant molts anys va caure sobre la figura de Suñol el silenci més absolut. De fet, la primera al·lusió a la dramàtica mort de Suñol des del final de la guerra civil no la vam trobar fins trenta anys després, concretament el 25 octubre de 1969, a un article de la revista “Triunfo” signat per Manuel Vázquez Montalbán sota el títol “Barça! Barça! Barça!

Ja en democràcia, el 4 d’agost del 1996, es va descobrir un monòlit commemoratiu a la Serra de Guadarrama, al lloc exacte on Suñol va ser assassinat. Dos anys després, amb motiu del centenari del seu naixement, el 21 de juliol de 1998, el FC Barcelona i diversos representants polítics van retre homenatge al president Suñol. Durant l’acte, celebrat a la font de Canaletes, davant de l’edifici on el setmanari La Rambla tenia la redacció, es va descobrir una placa en honor seu.

En els darrers temps el FC Barcelona s’ha compromès de manera decidida amb la preservació de la memòria històrica de Josep Suñol. Així, el 22 de desembre del 2014 la Junta Directiva del FC Barcelona del Club, a proposta de l’Àrea Institucional, va decidir homenatjar durant l’any 2015 la figura de Suñol per tal de commemorar el 80è aniversari del seu accés a la presidència del Club, que avui celebrem. Els actes que s’han portat a terme fins ara són els següents: la inauguració d’un Espai permanent Suñol al Museu del Club; el rebateig de la Llotja Presidencial del Camp Nou, que ara porta el nom de Llotja President Suñol, i una conferència magistral sobre la figura del president Suñol i sobre la història d’aquell període de Catalunya i del Club a càrrec del professor Josep Maria Solé i Sabaté.

Tornar a dalt