fcb.portal.reset.password

Jordi Moix, en un moment de la presentació de l'Espai Barça a l'Assemblea / GERMÁN PARGA-FCB

En el novè punt de l’ordre del dia el directiu comissionat de l’Espai Barça, Jordi Moix, ha fet una presentació de l’estat de la proposta de l’Espai Barça en la qual es detalla la feina feta durant el darrer any per desenvolupar el projecte patrimonial aprovat pels socis al referèndum celebrat el 2014. A finals d’any està previst que es pugui visualitzar com seran el futur Camp Nou i el Nou Palau, un cop el jurat esculli els projectes guanyadors dels concursos arquitectònics entre els vuit finalistes de l’Estadi i els sis del pavelló blaugrana.

Moix, que ha fet una presentació molt dinàmica i ha utilitzat una escenografia informal trencant el protocol més institucional, “amb el permís del president”, ha explicat que l’Espai Barça gira al voltant de tres eixos dimensionals: l’institucional, el tècnic i l’econòmic, en els quals el Club està treballant de manera paral·lela.

En l’institucional, que és la part més administrativa, es mantenen contactes amb l’Ajuntament per elaborar el document de treball del MPGM de les Corts; també amb la Generalitat, per celebrar reunions informatives prèvies, i amb els propietaris del CE Laietà, el Bowling Pedralbes i els veïns dels habitatges de Travessera que estan afectats pel projecte, així com amb les associacions de veïns i el districte. L’objectiu és impulsar els permisos i les llicències administratives necessàries perquè es puguin desenvolupar els projectes.

“Tenim molts interlocutors i volem impulsar des del Club un acord de ciutat. El 2015 ha estat un any singular, amb eleccions municipals i parlamentàries, però la música i la lletra són positives per aconseguir un acord amb totes les forces polítiques”, ha destacat Moix.

Unitats de Projecte (UP)

En l’àmbit tècnic, es treballa amb arquitectes, enginyers, operadors, consultors i constructors per elaborar els criteris tècnics que s’han de seguir, des del punt de vista constructiu, de volumetria i d’operacions, per poder elaborar els projectes arquitectònics de les diferents Unitats de Projectes (UP).

Quant a la UP2 del Nou Miniestadi, que tindrà una capacitat de 6.000 seients, Moix ha informat als compromissaris que es van comprar els terrenys del tennis El Forn i que s’està tramitant el planejament urbanístic i, en paral·lel, entre el març i el juny del 2015, es va celebrar el concurs d’arquitectura en el qual van participar sis estudis locals. En va resultar guanyador Batlle i Roig Arquitectes. Entre el juny i el desembre d’aquest any es realitzarà el disseny del projecte bàsic i el projecte executiu i el 2016 està previst l’inici de les obres. Moix ha informat que al costat del futur Mini hi ha una antiga Masia que s’ha adjudicat al Club i que s’utilitzarà per a usos propis de la Ciutat Esportiva.

Pel que fa a la UP3 Nou Camp Nou, durant la temporada passada es van dur a terme els estudis previs tècnics de l’estructura, la coberta i les instal·lacions, i es va utilitzar com a model l’estadi actual i la tecnologia 3D BIM. Aquest model integra tota la informació d’estructures, instal·lacions i materials, imprescindible per aconseguir una perfecta planificació de les obres, per al màxim control dels seus costos i per a una gestió més eficient del manteniment futur del Nou Camp Nou.

Concursos arquitectònics

A la UP3 Nou Camp Nou també s’han realitzat les dues fases dels concursos arquitectònics, amb la selecció de la llista dels finalistes i l’inici dels treballs d’aquests estudis per presentar les seves propostes de cada instal·lació. Moix ha explicat que el Club ha treballat amb la consultora Ernst & Young per garantir els concursos en termes de transparència, eficiència, eficàcia, qualitat, economia i publicitat.

Moix ha destacat: “Hem treballat conjuntament amb el Col·legi d’Arquitectura i l’Ajuntament”, que formen part del jurat de l’Espai Barça, per escollir vuit equips formats, en la seva majoria, per un estudi internacional i un de local (AECOM+B720, ARUP+Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura, BIG+IDOM+BAAS, Gensler+OAB, HKS+COX+Batlle i Roig, KSS+Mateo Arquitectura, Nikken Sekkei+Pascual & Ausió Arquitectes i Populous+MIAS+RCR Arquitectes), que prepararan les seves propostes arquitectòniques per a l’Estadi.

Uns altres sis equips (Dominique Perrault+Estudi Massip-Bosch Arquitectura, GMP+GCA Arquitectes, HOK+TAC Arquitectes, Make+BCQ Arquitectes, Mangado+Bach Arquitectes+R. Sanabria+I. Paricio i Wilkinson Eyre+Alonso Balaguer Riera Arquitectes) van ser escollits per a la UP4 Nou Palau Blaugrana.

El jurat i el comitè tècnic de l’Espai Barça van fer la selecció dels finalistes entre tots els participants, un total de 45 equips per als dos concursos. Els equips finalistes van rebre un plec de 1.500 punts amb tota la informació necessària per a l’elaboració dels seus projectes i que recull les bases de la segona fase, amb regles, criteris i tota la documentació tècnica elaborada per l’equip de l’Espai Barça.

Els estudis tindran fins a finals d’any per fer entrega de les seves propostes. El 2016 el comitè tècnic farà la selecció final de les candidatures, i el jurat haurà d’anunciar els projectes guanyadors.

L’Espai Barça va més enllà del Nou Camp Nou i el Nou Palau. També preveu la planificació de les 20 hectàrees que el Club té a les Corts a la Unitat de Projecte 5 del Campus Espai Barça, on s’ha de fer més còmoda, àgil i segura la convivència entre els vianants i els vehicles i s’han de doblar les places d’aparcament, totes soterrades. En aquesta UP també s’inclouen edificis de serveis complementaris i l’eliminació de les tanques per tal que l’Espai Barça sigui un espai de lleure d’aprofitament per als socis, els aficionats i també per als veïns.

En l’àmbit tècnic, també es treballa amb criteris de sostenibilitat. “A més d’edificis macos, també plantegem la millor disposició d’eficiència energètica, i volem incorporar aquesta sostenibilitat no només als edificis, sinó també als espais”, ha explicat Moix.

Finalment, en la tercera dimensió, l’econòmica, es treballa sobre les bases del finançament aprovat al referèndum del 5 d’abril del 2014, que és de 600 milions d’euros d’inversió total, que es sufragaran en tres parts de 200 milions (deute bancari, title rights i naming rights i finançament propi). S’estan mantenint reunions amb entitats financeres i grups inversors pel finançament del deute bancari, i s’està treballant amb empreses especialitzades “que ens ajudin a caminar, conèixer millor les variables del mercat i decidir l’estratègia a seguir” per parlar amb les empreses interessades en possibles patrocinadors per als title rights i els naming rights. I tot això, ha remarcat Moix, per “garantir que el finançament no limiti els recursos del Club, per continuar creixent en ingressos, per poder seguint invertint en esport i sense tocar la butxaca del soci”.

Tornar a dalt