fcb.portal.reset.password

El president Josep Maria Bartomeu conversa sobre Suñol amb l’actor Pere Arquillué / GERMÁN PARGA - FCB

Les instal·lacions del FC Barcelona estan sent aquests dies l’escenari del rodatge del documental centrat en la figura de Josep Suñol i Garriga, el president del Club que va ser assassinat per soldats franquistes a l’estiu del 1936. Aquest documental és una de les accions de l’Any Suñol que se celebra durant aquest 2015 per commemorar el 80è aniversari del seu accés a la presidència del Club, que va tenir lloc el 2 d’agost del 1935. Aquesta iniciativa va ser aprovada el 16 de febrer passat per la Junta Directiva, a proposta de l’Àrea de Relacions Internacionals i Institucionals.

El Club produeix aquest documental, que durà per títol ‘Un crit valent’ i que realitzarà la productora Minoria Absoluta. Estarà dirigit per Francesc Escribano, amb un guió escrit per David Castillo, i la realització és a càrrec de David Barragán. El documental tindrà elements de ficció i el personatge de Josep Suñol serà encarnat per Pere Arquillué, actor català amb una dilatada experiència en teatre, cinema, televisió i doblatge.

‘Un crit valent’ pretén ser un homenatge vibrant i original a la figura i l’obra de Josep Suñol, un personatge irrepetible en la història del FC Barcelona i de Catalunya, i esdevindrà una peça audiovisual de gran interès i valor per al Club. El documental tindrà una durada de 50 minuts i la previsió és que el muntatge finalitzi a finals de desembre i pugui ser estrenat a principis del 2016.

Les localitzacions del rodatge inclouen diferents espais de les instal·lacions del Club, com la Llotja President Suñol al Camp Nou, el Museu del FCB i l’espai dedicat al president, així com el parc on es trobava el desaparegut camp de Les Corts. També es graven escenes del documental en espais biogràfics, com la casa natal al Passeig Picasso, el domicili familiar al Passeig de Gràcia (actual seu de la Fundació Suñol), el magatzem de la indústria sucrera familiar al Born, la primera botiga del negoci familiar a la plaça Reial o la Rambla de Canaletes, on es trobava la redacció del diari La Rambla. La serra de Guadarrama, on va ser assassinat Suñol i on es troba la placa que recorda aquest tràgic succés, també serà escenari del documental.

El colofó de l’Any Suñol

La restauració de la figura històrica de Josep Suñol i Garriga al lloc que en justícia li correspon culmina ara amb aquest documental que serà el colofó a l’Any Suñol. Durant el 2015, i tal com va decidir la Junta Directiva, s’han desenvolupat diferents accions per recuperar la figura de Suñol, oblidada al llarg de més de 60 anys. Durant l’Any Suñol s’ha creat un espai permanent al Museu del Club, amb objectes i documents propietat del Museu, de l’arxiu familiar i procedents de l’Arxiu Nacional de Catalunya. La llotja presidencial del Camp Nou ja porta el nom de Llotja President Suñol i al mes de maig passat es va celebrar l’acte institucional de la nova nomenclatura amb la presència de les màximes institucions del país, i l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté va pronunciar una conferència magistral al mes de juny sobre la figura de Suñol i el període històric en relació amb el FC Barcelona i Catalunya.

Una empremta que ha marcat el Club

Josep Suñol va ser president del Barça poc més d’un any, però la seva empremta al Club ha estat fonamental. Aquest industrial català, propietari d’una empresa sucrera i dirigent catalanista els anys 20 i 30, va transformar el Barça, de club esportiu a institució ciutadana referent de tot el país.

Suñol va entrar en contacte amb el Club l’any 1925. Pocs mesos després de fer-se soci, es va produir un fet que va mar­car el seu lligam amb el Barça: la Dictadura de Primo de Rivera va clausurar el camp de Les Corts a causa d’una xiulada a l’himne espanyol. La fortalesa amb què els socis barcelonistes van resistir aquella circumstància el va con­vèncer de la potència que tenia el Club més enllà del fut­bol.

Suñol era un abanderat del concepte d’Esport i Ciuta­dania, és a dir, de la utilització de l’activitat esportiva per dinamitzar la societat. I aquesta teoria la va aplicar com a dirigent del Barça i la va difondre des del dia­ri que ell mateix va fundar i dirigir, La Rambla, que combinava la informació política i l’esportiva, des de l’òptica ideològica del seu director.

L’any 1935, enmig d’una profunda crisi del FC Barcelo­na, els responsables del Club van acudir a Suñol perquè s’hi posés al capdavant. Ell va acceptar, i com a president va aconseguir redreçar de manera important la situació econòmica, i també es va fitxar el millor entrenador de la època, l’irlandès Patrick O’Connell, i va fer alguns fitxatges de jugadors com Josep Iborra i Domènec Balmanya que van animar-ne l’aspecte esportiu. Sota el seu mandat, la temporada 1935/36 el Barça va guanyar el Campionat de Catalunya i es va arribar a la final de la Copa.

Malauradament, aquesta obra esportiva, cívica i política va quedar tràgicament estroncada a l’agost del 1936, dues setmanes després d’iniciada la Guerra Civil, quan Josep Suñol, acompanyat d’altres tres persones, va dirigir-se al front militar de Guadarrama en missió política com a diputat. Probablement per error, el cotxe en què anava va creuar a les línies franquistes. Els soldats, en saber que era un diputat catalanista, van afusellar-lo immediatament. La notícia de la seva mort el 6 d’agost del 1938, als 38 anys, va causar una gran commoció a la societat catalana.

Després de la guerra, les autoritats de l’estat franquista van voler esborrar tot record d’aquell president del Barça. A l’octubre del 1939, un cop acabada la Guerra Civil espanyola amb la victòria feixista, algú va escriure al llistat de socis del FC Barcelona una simple ‘B’ de ‘baixa’ al costat del nom de Josep Suñol. Comença en aquest moment l’esborrat i oblit de la seva figura.

Durant molts anys va caure sobre Suñol el silenci més absolut. Als llibres, publicacions i articles d’història del Barça que es van editar a partir del 1939 no es podia esmentar com havia mort el president blaugrana. No va ser fins ben entrada la dècada dels 90 quan es va començar a reparar aquest greuge històric i és ara, amb aquest Any Suñol, quan el Club s’ha compromès de manera decidida a la preservació de la memòria històrica de Josep Suñol, que el documental ‘Un crit valent’ perpetuarà per a les futures generacions.

Declaracions de Carles Vilarrubí, vicepresident de l’Àrea de Relacions Internacionals i Institucionals:

"Aquest és l'últim pas, esglaó, de la commemoració de l'Any Suñol que ha estat el 2015, que tal com teníem programat acaba amb un documental sobre la seva figura. Hem tingut la gran sort que en Pere Arquillué farà aquesta representació. El documental vol transmetre i recuperar la figura d'un home enterrat en l'oblit, voluntàriament enterrat en l'oblit, i que en aquests moments està més viu que mai el seu llegat d'esport, ciutadania i la globalització del Barça".

"Nosaltres durant l'Any Suñol el que hem fet és explicar la seva figura en conferències i actes i intentar transmetre no només als socis, sinó també arreu del món, la potència d'una figura com Suñol, que va ser important no només per al FC Barcelona, sinó també per a Catalunya i el món; un home de primer nivell, empresari, progressista i un home fora del seu temps".

 

Una empremta que ha marcat el Club


Making of Documental Josep Suñol: 'Un crit valent' por fcbarcelona
Tornar a dalt