fcb.portal.reset.password

Fa 90 anys de l'ingrés com a soci de Josep Suñol / ARXIU FCB

Josep Suñol i Garriga, que va ser president del FC Barcelona entre els anys 1935 i 1936, any en què va ser assassinat per uns soldats franquistes a la Serra de Guadarrama, va causar alta com a soci del Club el 12 de febrer del 1925, tal dia com avui fa 90 anys. La figura de Suñol precisament rebrà un homenatge durant l’any 2015 amb motiu dels 80 anys de la seva presa de possessió, tal com va decidir la Junta Directiva, a proposta del vicepresident institucional Carles Vilarrubí, en la reunió ordinària del 22 de desembre passat.

L’expresident blaugrana tenia 26 anys quan va decidir adherir-se al club que més s’havia identificat amb els seus postulats cívics i socials i la seva ideologia progressista i de compromís amb els ideals catalanistes. Era l’època de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), un règim que va destacar per la seva hostilitat a Catalunya i que el 20 de març suprimiria la Mancomunitat, un règim semiautonòmic català vigent des del 1914. Així, es va fer soci del FC Barcelona el 12 de febrer del 1925, amb el número 11138, quatre dies després de la victòria del Barça sobre el Sabadell per 3-0 en partit corresponent al Campionat de Catalunya, amb gols d’Arnau, Samitier i Torralba.

Un Club en plena edat d’or esportiva

Per al Barça aquell era un temps crucial de la seva història. Sota l’ègida del president Joan Gamper, esportivament parlant les coses no podien anar millor. Immers en plena època de l’edat d’or, l’equip dels Ferenc Plattkó, Ramon Torralba, Agustí Sancho, Vicenç Piera, Josep Samitier, Paulino Alcántara i Emili Sagi imposava la seva llei al futbol estatal, amb la conquesta del Campionats de Catalunya i d’Espanya de la temporada 1924/25. I el camp de Les Corts s’omplia de gom a gom partit rere partit.

Clausura de sis mesos

Tanmateix, els aspectes extraesportius enterbolien la bona marxa de l’Entitat. Sota la Dictadura, el FC Barcelona va passar a ser un club sota sospita, vinculat com estava a la idea identitària catalana de manera ferma des de la dècada anterior. L'ambient de tensió que es va generar amb les autoritats militars podia esclatar en qualsevol moment. I ho va fer amb tota la seva cruesa el 14 de juny del 1925, quan en el transcurs d’un partit disputat a Les Corts contra el Júpiter, en homenatge a l’Orfeó Català, l’himne espanyol va ser xiulat per una part dels catorze mil afeccionats presents. Com a represàlia, la Dictadura va decretar la clausura del FC Barcelona durant sis mesos i Joan Gamper es va veure obligat a tallar tota vinculació amb el Barça per sempre més. Va ser aleshores quan el nou soci Josep Suñol es va acabar d’adonar del que era i el que representava el FC Barcelona.

Una tasca ben reconeguda

Pocs mesos després Suñol ja era directiu blaugrana, ja que el 13 de juny del 1926 va ingressar com a vicesecretari a la junta presidida per Arcadi Balaguer. El 21 de juny del 1928 va ser nomenat vocal de la junta directiva del president Balaguer. Aquell mateix dia, quan feia poc més de tres anys que s’havia afiliat al Club, va ser nomenat Soci de Mèrit del FC Barcelona per la seva tasca incansable desenvolupada al Barça i a la Federació Catalana de Futbol. Suñol va deixar la junta directiva el 25 de de març del 1929, amb l’arribada a la presidència de Tomàs Rosés.

Compromís social i polític que li va costar la vida

Als anys trenta, durant la II República espanyola, Suñol va destacar per la seva implicació en la vida social, política i esportiva del país. En la seva faceta periodística, va ser l'impulsor i propietari del setmanari 'La Rambla' (1930-36), molt  popular pel seu lema ‘Esport i Ciutadania’. Així mateix, va ser diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya a les Corts de Madrid.

El 2 d’agost del 1935 va ser elegit president del FC Barcelona. Tothom confiava en la seva capacitat per portar a terme el ressorgiment del Club, tasca que estava complint satisfactòriament tant a nivell esportiu com econòmic fins que el 6 d'agost del 1936 va trobar la mort a la Serra de Guadarrama, assassinat per uns soldats franquistes. Tres anys després, al llistat de socis de l’octubre del 1939 algú va escriure una simple ‘B’ de ‘baixa’ al costat del seu nom.

Tornar a dalt