fcb.portal.reset.password

Aquest dijous s'ha presentat el llibre 'El Barça segrestat' / FOTO: MIGUEL RUIZ - FCB

L’àmplia bibliografia de temàtica blaugrana que està apareixent en els últims temps compta des d’aquest dijous amb una obra que descobreix una de les etapes històriques més difícils que ha viscut el FC Barcelona en els seus 115 anys de vida. ‘El Barça segrestat’, dels periodistes Xavier Garcia Luque i Jordi Finestres, ha estat presentat en un acte en el qual també han participat el periodista Jordi Basté i l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté.

Aquesta etapa fosca de la història del Barça comprèn gairebé vuit anys, entre el gener del 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, i el setembre del 1946, quan el president Agustí Montal Galobart va iniciar, tímidament, la recuperació democràtica de l’Entitat.

Els autors expliquen, a través d’una extensa investigació, com es va articular la depuració del Barça després de la guerra, amb decisions com el canvi de nom, la modificació de l’escut, la utilització franquista del camp de Les Corts, la imposició de presidents i directius que no eren socis i als quals no els interessava el futbol, les depuracions de futbolistes i treballadors del Club o l’escàndol de l’11 a 1 a Madrid.

El Club rebrà els estatuts

Fruit d’aquesta investigació, els autors d’‘El Barça segrestat han pogut recuperar el text dels estatuts que, obeint a les instruccions rebudes, el Barça va aprovar el 12 de juny del 1940 i que van oficialitzar el control del Club per part de les noves autoritats franquistes. Gràcies a aquesta troballa i a la iniciativa dels autors, aquests estatuts passaran pròximament a formar part del patrimoni documental del FC Barcelona, que completa així totes els textos estatutaris que ha tingut al llarg de la seva història.

Aquests estatuts del 1940 consten de 38 articles, agrupats en 10 capítols, i porten la signatura del president Enric Piñeyro, marquès de la Mesa de Asta, i la del secretari Joan Agustí Peypoch. Estan redactats en llengua castellana, a diferència dels anteriors, i anul·len totes les mesures de control que tenien els socis del Barça sobre els seus dirigents. Desapareixen les assemblees de socis o de compromissaris, no hi ha comissions econòmiques ni informes econòmics per als socis i, naturalment, no es parla d’eleccions presidencials perquè els dirigents del Club es nomenen a dit a través de la Federació Catalana, la Federació Espanyola i la Delegación Nacional de Deportes.

Tornar a dalt