fcb.portal.reset.password

 

Davant les informacions relatives a l’admissió a tràmit, per part de l’Audiència Nacional, d’una querella del fons d’inversió DIS per presumptes delictes de corrupció i estafa en la contractació del jugador Neymar Jr, el FC Barcelona comunica que:

  1. La querella ha estat admesa a tràmit pel mateix jutjat de l’Audiència Nacional que fa uns mesos va negar precisament la possibilitat a DIS de personar-se en el procediment iniciat per falta de legitimació. En tot cas, les qüestions plantejades per DIS haurien de resoldre’s en relació amb el Santos FC, com el Jutjat ja li va comunicar en la inadmissió inicial.
  2. Quant a l’acusació per un delicte d’estafa, es fonamentaria en dos contractes que DIS manté que són simulats. Certament es tracta de dos contractes reals i justificats econòmicament.

El primer, l’acord per a la celebració d’un partit amistós entre el FC Barcelona i el Santos FC, que es va disputar el 2 d’agost del 2013, amb motiu del Trofeu Joan Gamper.

L’altre contracte que es considera simulat a la querella és l’acord per adquirir els drets preferents de tres jugadors del Santos FC. El FC Barcelona recorda que l’esmentat contracte es va signar el 25 de juliol del 2013, és a dir, amb posterioritat al traspàs dels drets federatius de Neymar Jr i amb posterioritat a la signatura del contracte laboral de Neymar Jr amb el FC Barcelona. Per tant, no existeix cap vincle entre aquest contracte i el traspàs dels drets federatius, tal com sosté l’auto de l’Audiència. En tot cas, un contracte no es pot qualificar com a simulat pel fet que el Club, per raons esportives, no hagi considerat convenient la contractació dels jugadors.

      3. Quant a l’acusació per un delicte de corrupció entre particulars, es fonamentaria en el contracte signat entre el FC Barcelona i N&N l’any 2011, pel qual el Club es comprometia a fitxar Neymar Jr al mes d’agost del 2014. Com a conseqüència d’aquest contracte s’acusa el FC Barcelona i els seus directius d’oferir un benefici o avantatge no justificat per afavorir-se en la contractació.

Al marge de la inconsistència jurídica d’aquesta acusació, la signatura d’un contracte amb l’agent d’un jugador per a la seva futura contractació en cap cas pot interpretar-se com a fet delictiu, ja que seria tant com afirmar que el jugador està obligat a jugar en l’equip que realitzi l'oferta més gran. A més, com es reconeix en l’auto, el traspàs de qualsevol jugador de futbol necessita el seu consentiment, fet pel qual ni el Santos FC, ni DIS podien acceptar cap oferta per molt quantiosa que fos sense el consentiment del jugador. És el que s’anomena llibertat de contractació per part del jugador, reconeguda mundialment per la denominada Llei Pelé.

A més, en cap cas ha existit un conducta que es pugui qualificar com a suborn, tal com requereix aquest delicte, ja que el tipus penal està previst per a la contractació de mercaderies o serveis, no per a la contractació de persones, ja que això seria tant com admetre l’esclavitud.

Així doncs, no s’ha alterat el lliure mercat, que és el que es pretén protegir en el delicte de corrupció de particulars, atenent que la qüestió clau és que Neymar Jr només volia jugar al FC Barcelona, fet pel qual qualsevol altra oferta no tenia possibilitats de concretar-se.

El FC Barcelona resta pendent de la recepció del contingut de la querella i reitera que l’actuació del Club en aquest procediment ha estat plenament conforme a l’ordenament jurídic vigent i que, en tot cas, les qüestions plantejades per DIS haurien de resoldre’s en relació amb el Santos FC, com el Jutjat ja li va comunicar en la inadmissió inicial.

 

Tornar a dalt