fcb.portal.reset.password

30 anys de la inauguració del Mundial al Camp Nou

Aquest 13 de juny es compleix el 30è aniversari de la inauguració del Mundial d’Espanya, que va estrenar-se al Camp Nou. Prop de 100.000 espectadors i 1.600 milions de televidents van ser testimonis d’imatges tan emotives i entranyables com les del nen al mig del camp amb una pilota de la qual sortia un colom o les dels 2.216 nois i noies uniformats de blanc que formaven el famós colom de la pau de Pablo Picasso. Tot un cant a la concòrdia en aquell món convuls i dividit de l’any 1982.

Presenciant l’espectacle hi havia, a la llotja presidencial, el president de la Federació Espanyola de Futbol, Pablo Porta, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, els Reis d’Espanya i el president de la FIFA, Joao Havelange.

Sorpresa en el primer partit

Aquella senzilla cerimònia va ser el preludi del partit inaugural entre l’Argentina i Bèlgica, un matx que va acabar amb sorpresa, ja que la selecció belga va vèncer per 0-1 (gol de Vandenbergh al minut 62) el combinat argentí, un equip on destacava la presència d’un jove Diego Armando Maradona (22 anys), que feia només nou dies que havia fitxat pel Barça.

A banda d’aquest Argentina-Bèlgica, el Camp Nou va ser escenari dels següents partits d’aquell Mundial: Polònia-Bèlgica (3-0), Bèlgica-URSS (0-1), URSS-Polònia (0-0) i Itàlia- Polònia (2-0). Avui dia podem veure una placa de marbre commemorativa d’aquests partits a l’entrada del Museu del FC Barcelona.

Un Camp Nou ampliat

Aquella fita va tenir lloc l’any que l’estadi barcelonista anava a celebrar les seves noces d’argent. El Camp Nou va lluir com mai, amb la seva ampliació culminada amb tota la seva esplendor i convenientment remodelat per tal de satisfer les normes de la FIFA. Curiosament, per bé que l’ampliació de l’Estadi ja era operativa (el nou aforament era de 120.000 espectadors), aquesta no va ser inaugurada oficialment fins al 24 d’agost, amb motiu de la disputa del trofeu Joan Gamper.

Èxit d’Itàlia i fracàs d’Espanya

El gran favorit per guanyar aquell Mundial era el Brasil de Zico, Sócrates i Falcao, però va ser eliminat a la segona fase per Itàlia, que va acabar per proclamar-se campiona en imposar-se a la final a la selecció d’Alemanya. (3-1), amb exhibició de Paolo Rossi, màxim golejador de la competició. Per la seva banda, l’amfitriona, Espanya, que comptava amb els blaugranes Urruti, Alexanko, Periko Alonso, Sánchez i Quini a les seves files, va tenir una actuació deslluïda i va caure a la segona ronda del campionat.


Tornar a dalt