Imatge de Sandro Rosell

El seu pare, Jaume Rosell, havia estat gerent del Barça els anys 1975-1978, durant la presidència d’Agustí Montal Costa. | ARXIU FCB

Sandro Rosell i Feliu (Barcelona, 6 de març del 1964) va arribar a la presidència del Club en guanyar les eleccions del 13 de juny del 2010 amb 35.021 vots aconseguits (el 61,35%), la qual cosa va constituir el rècord de suport popular d’un president barcelonista escollit democràticament pels socis. El nou president havia encapçalat una candidatura amb el lema Tots som el Barça i un programa electoral creat després d’escoltar el soci durant dos anys.
 

Rosell podia presumir d’ADN blaugrana, ja que el seu pare, Jaume Rosell, havia estat gerent del Barça els anys 1975-1978, durant la presidència d’Agustí Montal Costa. Soci des del 4 d’octubre del 1970, sempre havia estat vinculat al Barça i al futbol. De fet, va exercir de recollidor de pilotes al Camp Nou, va començar a practicar el futbol a la Penya Barcelonista de Collblanc i va arribar a jugar amb l’Hospitalet, a Segona Divisió B.

La seva primera etapa a la direcció del Club va començar el 2003. Va ser quan va acompanyar Joan Laporta en l’aventura per la presidència del Club. Llavors, sota el lema Primer el Barça, van guanyar les eleccions de manera contundent. Com a vicepresident esportiu va impulsar el fitxatge de Ronaldinho, element clau per a la recuperació esportiva i social del Barça, i, dos anys més tard, el 2 de juny del 2005, amb una Lliga a la butxaca, va deixar l’Entitat per discrepàncies amb la Junta Directiva.

Ja com a president, a partir de la temporada 2010/11 Rosell va posar en marxa un projecte marcat per quatre grans objectius, com eren el manteniment de l’excel·lència esportiva de què gaudia l’equip de futbol des de l’any 2008; el foment del futbol base; una política d’austeritat financera obligada per les difícils circumstàncies econòmiques, i el foment de la participació social.

Esportivament parlant, sota la seva presidència, les xifres del FC Barcelona van ser extraordinàries, ja que es van guanyar un total de 60 títols, 53 de les seccions professionals (10 de futbol, 10 de bàsquet, 13 d’handbol, 7 d’hoquei patins i 13 de futbol sala) i els 7 guardons aconseguits per l’equip de futbol femení. Entre aquests títols cal destacar la quarta Lliga de Campions (2010/11) i el segon Mundial de Clubs (2011/12) de la història del FC Barcelona. Pel que fa a les seccions professionals, també es van aixecar la Copa d’Europa d’handbol (2010/11) i la UEFA Futsal Cup de futbol sala (2011/12). Com a fita destacada, cal remarcar que la temporada 2011/12 els 17 títols oficials aconseguits per les seccions professionals van constituir un nou rècord en la història del Barça. En aquests anys el primer equip de futbol va saber sobreposar-se a les malalties d’Abidal i Tito Vilanova, i va fer gala d’una gran fortalesa moral.

Pel que fa al futbol base, destaca la inauguració el 20 d’octubre del 2011 de la nova Masia. Centre de Formació Oriol Tort, a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, a Sant Joan Despí. Des del 2010, es van invertir 24,5 milions d’euros per temporada en el planter culer, i la temporada 2013/14 dels 25 jugadors que formaven part de la plantilla del primer equip 17 havien passat per les categories inferiors.

L’aspecte econòmic va ser cabdal. Sota la presidència de Sandro Rosell es van aplicar mesures d’austeritat encaminades a reduir el deute del Club, que va passar de ser de 430 milions d’euros nets el 2010 a 331milions tres anys després. D’aquesta manera, la temporada 2011/12 es van aconseguir uns beneficis rècord de 49 milions d’euros i la 2012/13 es va tancar l’exercici amb un superàvit de 32 milions.

Al mateix temps, es van portar a terme polítiques de creixement econòmic, sempre amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del Club i prioritzant l’excel·lència esportiva, tant del futbol com de les seccions. Tot plegat sense apujar els preus dels abonaments, d’acord amb allò que es va prometre durant la campanya electoral.

En l’àrea social es va reforçar la figura del soci com a propietari del Club amb una reforma estatutària que atorga més poder als associats, fomenta la participació i estableix els mecanismes per garantir el control econòmic del Club. D’altra banda, es va agilitzar la llista d’espera d’abonaments, i es van assignar per primer cop en nou anys 361 abonaments i 14 per a socis discapacitats.

Els esforços de millora en l’aspecte social també es van plasmar en sengles actualitzacions tant del cens de socis com del de penyes. En aquest darrer àmbit cal destacar la reorganització del moviment penyístic amb la posada en marxa del projecte Penyes Segle XXI per tal d’acostar el Club a les penyes.

Els serveis d’atenció del Club als seus associats van experimentar una millora exponencial amb la inauguració l’any 2013 de la nova Seu Social al recinte que ocupava l’antic Palau Blaugrana 2. Amb aquest nou edifici es van consolidar les prestacions de l’Oficina d’Atenció al Barcelonista, l’Oficina d’Atenció al Penyista i l’Oficina d’Atenció Especialitzada.

Patrimonialment, des del 2010 es van invertir més de 35 milions d’euros a millorar les instal·lacions del Club. De manera paral·lela es va recuperar la parcel·la venuda a la Ciutat Esportiva per 21,6 milions d’euros i es va impedir la venda dels terrenys on s’ubica el Miniestadi. Com a projecte de futur, l’aprovació de la remodelació del Camp Nou va quedar supeditada a la celebració d’un referèndum entre els socis a l’abril del 2014.

En l’àmbit 2.0, es va assolir una posició de lideratge en totes les xarxes socials en les quals el Club està present (Facebook, Twitter, YouTube, Google+, Tencent Weibo, Instagram, Line). El creixement més gran es va donar a Facebook, on en tres anys i mig es va passar de 2,4 milions a més de 52 milions de seguidors.

Durant l’època de Rosell a la presidència el FC Barcelona es va mostrar com una entitat independent, integradora i socialment transversal, la qual cosa no va ser impediment per mantenir la seva adhesió a la identitat catalana i fins i tot per reforçar-la. Així, el 19 de setembre del 2012 es va signar un conveni amb l’Institut Ramon Llull per tal de fomentar la projecció exterior de la cultura catalana. Pocs mesos després, el 5 de desembre del mateix any, el Club va emetre un comunicat oficial en defensa de la llengua catalana i el model d’immersió lingüística, amenaçat pel projecte de llei de reforma educativa impulsat pel govern espanyol.

A més, la temporada 2013/14 el segon uniforme del Barça va portar els colors de la senyera catalana. La política del Club en la qüestió catalana sempre va ser clara i es va resumir en aquestes paraules de Sandro Rosell: “En el moment que Catalunya, com a poble, com a majoria, decideixi el que és millor per al seu futur, el Barça estarà al seu costat, al costat de la majoria.”