Suñol (Barcelona 1898 - Serra del Guadarrama 1936) va ser un home amb una gran personalitat i molt respectat per tota la societat catalana. Soci del Barça des del 12 de febrer del 1925, va iniciar la seva trajectòria institucional al club blaugrana el 13 de juny del 1926, quan va entrar com a vicesecretari a la Junta presidida per Arcadi Balaguer, un monàrquic convençut i, per tant, un home de signe polític molt diferent del seu. Va ser president de la Federació Catalana de Futbol la temporada 1929/30. En els anys de la República Suñol va assolir força notorietat tant per la seva activitat política, com a dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya, com per la seva implicació en el món esportiu. En aquest camp cal destacar que va ser l’impulsor i el propietari del setmanari La Rambla, que difonia el lema esport i ciutadania.
El 27 de juliol del 1935 va ser elegit president del FC Barcelona per aclamació. Els socis van confiar en ell perquè acabés de redreçar la situació financera del Club, tasca que havia començat el seu antecessor, Esteve Sala, el qual, ara com a tresorer, i juntament amb el comptable Francesc Xavier Casals, van ajudar Suñol a tancar la temporada amb un superàvit considerable. A més, en l’àmbit esportiu l’equip es va proclamar campió de Catalunya i va arribar a la famosa final de Copa del 1936, en què l’aleshores porter del Reial Madrid, Ricardo Zamora, va donar el títol al seu equip amb una actuació memorable.
La brillant trajectòria de Josep Suñol, però, es va veure fatalment truncada el 6 d’agost del 1936 quan, a causa de les seves activitats polítiques, el president blaugrana visitava les tropes republicanes prop de Madrid. Sense adonar-se’n, el seu cotxe va entrar en una zona controlada per l’exèrcit franquista a la Serra de Guadarrama. Suñol va ser identificat i detingut, i sense judici previ, ell i els seus acompanyants van ser afusellats allà mateix. La seva mort, que no es va conèixer a Barcelona fins una setmana després, va causar una gran commoció en tots els àmbits de la societat. Com a homenatge pòstum, entre el 16 de novembre del 1937 i el 17 de gener del 1939 la Junta Directiva barcelonista va decidir considerar Josep Suñol president absent del FC Barcelona.
L’afusellament de Josep Suñol va ser el preludi d'una de les èpoques més difícils per al Club.
