Imatge de l'orla de la Masia corresponent a la temporada 1979/80. | ARXIU FCB

Josep Lluís Nuñez va ser el guanyador de les eleccions a la presidència el 1978. | ARXIU FCB

L'equip celebra la seva primera Recopa d'Europa, assolida el 1979. | ARXIU FCB

Quini, amb la seva dona, el 25 de març del 1983, un cop alliberat del seu segrest. | ARXIU FCB

La segona Recopa d'Europa es va guanyar el 1982 al Camp Nou. | ARXIU FCB

Urruti, aturant el penal a Valladolid que atorgava la Lliga 1984/85 al Barça. | ARXIU FCB

L'aclaparadora victòria a Basilea al maig del 1979, en què el Barça va conquistar per primera vegada la Recopa d'Europa, va tornar al FC Barcelona als primers llocs dels grans clubs mundials. Era el primer gran triomf de l'era presidencial de Josep Lluís Núñez.

Durant la dècada dels vuitanta el FC Barcelona va alternar alegries i decepcions, uns sentiments marcats pels resultats esportius, el rendiment dels grans fitxatges i altres assumptes extraesportius.

Van ser anys d'arribades de futbolistes de somni (Quini, Maradona, Schuster, Alexanco, Julio Alberto, Urruti, Marcos, etc.) i d'entrenadors amb maneres diferents de veure el futbol (Helenio Herrera, Lattek, Menotti, Venables, etc.).

Van ser també els anys dels primers contractes multimilionaris i de l'aparició dels drets de televisió com a element per entendre les dinàmiques econòmiques del Club. L'Entitat creix amb l'ampliació del Camp Nou i amb l'espectacular augment del nombre de socis, que supera la mítica xifra dels cent mil.

NOVA ETAPA AMB EL PRESIDENT NÚÑEZ

La fi del franquisme i el nou clima polític de transició del país van permetre la recuperació de la democràcia al Club. El 6 de maig del 1978 se celebren les primeres eleccions de la nova etapa democràtica. Tots els socis podien escollir lliurement el seu president. Josep Lluís Núñez, amb la campanya Obrim el Barça, va ser l’escollit. Núñez incideix fortament en el propòsit d'acostar el Club als socis i en la necessitat de redreçar-lo econòmicament.

ES GUANYA LA PRIMERA RECOPA D'EUROPA

El 16 de maig del 1979, en un partit èpic resolt a la pròrroga, el Barça es proclama campió de la Recopa d’Europa contra el Fortuna de Düsseldorf (4-3). Aquest triomf va anar acompanyat per una impressionant expedició de prop de 30.000 barcelonistes que van passejar senyeres i banderes blaugrana per Europa. El títol europeu va merèixer una celebració sense precedents pels carrers de Barcelona i altres ciutats catalanes. L’arribada dels campions va ser apoteòsica, amb una atenció especial a Johan Neeskens, que deixava l’Entitat, i a Migueli, que havia jugat la final amb la clavícula trencada.

EL SEGREST DE QUINI

L'1 de març del 1981 el màxim golejador de l’equip, Enrique Castro Quini, va ser segrestat a la porta de casa seva. El captiveri va durar 25 dies durant els quals el vestidor va ser una pinya. El Barça, amb la plantilla anímicament molt afectada i sense el seu golejador, es va veure obligat a seguir disputant partits de Lliga i va perdre totes les opcions al títol. Els seguidors es van manifestar en massa per demanar-ne l’alliberament, que no va ser fins al 25 d’aquell mes.

EL FITXATGE DE MARADONA

Una de les operacions més complexes i costoses que ha portat a terme el FC Barcelona és el fitxatge, a l’estiu del 1982, de Diego Armando Maradona, considerat el número u del futbol mundial en aquells moments. El Pelusa va protagonitzar jugades i gols inoblidables. El davanter argentí era tot un prodigi amb la cama esquerra d’or, el canvi de ritme, la velocitat i el dríbling. Però el seu pas pel Barça va estar marcat per la mala sort. En dos anys va patir una hepatitis i una greu lesió. Aquests imponderables van provocar que els aficionats no poguessin gaudir de la seva immensa classe de manera continuada.

LA SEGONA RECOPA, AL CAMP NOU

El 12 de maig el Barça va guanyar la segona Recopa d'Europa, amb la final disputada al mateix Camp Nou davant l'Standard de Lieja (2-1), amb gols de Simonsen i Quini. La Lliga 1981/82, en canvi, es va perdre en les darreres jornades, quan tot bufava a favor del Barça. L’equip de Lattek també havia estat eliminat de la Copa a vuitens.

"URRUTI, T'ESTIMO"

El 24 de març del 1985 la victòria a la Lliga es concreta a quatre jornades del final a Valladolid (1-2). Un penal assenyalat contra el Barça al minut 88 podia endarrerir el títol. Urruti va aturar el llançament de Mágico González i el Barça es va proclamar campió onze anys després del darrer triomf. El porter basc entrava a formar part de la història mítica del barcelonisme. L'encert de Joaquim Maria Puyal en la retransmissió radiofònica de Catalunya Ràdio en cantar l'aturada del porter repetint la frase "Urruti, t'estimo" ha quedat com el moment culminant d'una Lliga molt desitjada.