Fotografia de l'entrada del camp de Les Corts als anys 30. | ARXIU FCB

Imatge de l'enterrament de Joan Gamper l'any 1930. | ARXIU FCB

El president de la Generalitat, Francesc Macià, amb el Barça. Imatge del 31 de març del 1931, del Trofeu Macià jugat entre el Barça i el Terrassa (9-1). | ARXIU FCB

Equip del curs 1935/36. Hi figuren Ventolrà, Iborra, Raich, Munlloch, Fernández, Balmanya; Escolà, Areso, Argemí, Zabalo i Bardina. | ARXIU FCB

El president del FC Barcelona, Josep Suñol, amb el president de la Generalitat Lluís Companys, a la llotja del camp de Les Corts el 31 de maig del 1936. | ARXIU FCB

Així era el butlletí de la gira per Amèrica. | ARXIU FCB

El FC Barcelona estava compromès amb la situació social, política i cultural iniciada per la Generalitat republicana. El butlletí oficial del Club, a l’octubre de 1932, ho deixava ben palès: "En la popularitat del nostre club hi entren, innegablement, elements extraesportius". Tot just començada la guerra, i davant l’amenaça de confiscació del FC Barcelona, els treballadors del Club es van organitzar en comitè en una decisió transcendental que va salvar l’Entitat. El comitè va manifestar la voluntat ferma, decidida i explícita de no trencar amb la Directiva existent al principi de la guerra.

La dècada dels trenta va estar marcada per una inestabilitat política i una crisi general que inevitablement va afectar el FC Barcelona. En aquests deu anys es va viure la mort del fundador, una República, la Guerra Civil i l’assassinat del president Josep Suñol. Tot plegat, un clima de precarietat que va reduir el nombre de socis i va obligar a rescindir els contractes d’alguns jugadors.

L'ADÉU DE JOAN GAMPER

El 30 de juliol del 1930 el barcelonisme va rebre la pitjor notícia de la seva centenària història: Joan Gamper s’havia llevat la vida per problemes personals. Als 52 anys desapareixia el dinàmic empresari i sportsman que va entendre i promoure la singularitat del FC Barcelona. La mort del fundador va ser com un fatal presagi dels anys posteriors.

EL BARÇA A LA REPÚBLICA

Als anys trenta la població vivia amb més entusiasme els mítings polítics que no pas els partits de futbol. El Barça viu una època marcada pel compromís amb la situació social, política i cultural. El nou estatut del Club, aprovat al maig del 1932, redefinia l’Entitat. Segons l’article primer, el FC Barcelona era “una associació de caràcter cultural i esportiu”. Al mes d’octubre es va crear la Delegació de Cultura, que impulsava activitats per als socis.

Al juliol del 1935 el nou president, Josep Suñol i Garriga, deixava clar que era una persona d’ideals polítics catalanistes. Amb la divisa Esport i Ciutadania va accentuar la vinculació del fet social amb l’esportiu.

POCS TÍTOLS ASSOLITS

El futbol viu darrere els esdeveniments polítics i socials del moment i l’afluència de públic en la majoria de partits disputats a Les Corts és més aviat discreta. L'equip ja no era el mateix que havia meravellat anys enrere, i la realitat és que el FC Barcelona no va guanyar cap campionat de Lliga ni de Copa. Quedaven els triomfs al Campionat de Catalunya.

Amb Suñol a la presidència, l'economia va viure una lleugera millora, i el Barça iniciava una política esportiva correcta, amb fitxatges interessants. Però la guerra trencaria aquell equip amb tant de futur.

LA TRÀGICA MORT DE SUÑOL

El 6 d’agost del 1936 Josep Suñol va ser afusellat a mans d’unitats militars franquistes. Com a parlamentari d’ERC a les Corts de Madrid, Suñol s’hi va desplaçar des de València, on havia anat a realitzar tasques d’enllaç en nom del president del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas. Josep Suñol actuava com a enllaç polític i no pas per fitxar cap jugador. El Club, en un dels moments més durs de la història del país i d’Espanya, es trobava sense cap visible. I, alhora, enmig d’una revolució.

LA LLIGA MEDITERRÀNIA ÉS BLAUGRANA

La temporada 1936/37 la Federació Catalana va celebrar un torneig en què participaven els sis equips catalans i quatre del País Valencià. La competició substituïa el torneig de Lliga, que s’havia suspès a causa de la guerra. El FC Barcelona va ser el campió de la Lliga Mediterrània. El títol del Barça, de moment, està hivernant des l’any 1939, ja que amb el triomf de la dictadura franquista es va abolir per decret.

GIRA SALVADORA PER AMÈRICA

La Guerra Civil (1936-39) va fer trontollar tot Espanya, i el futbol se’n va ressentir. Un comitè de treballadors va agafar les regnes i va frenar la col·lectivització del Club de les formacions anarquistes CNT-FAI.

Per poder sortir de la guerra i, de passada, aconseguir ingressos per a la malmesa economia de l’Entitat, el Barça fa una gira per Amèrica, a Mèxic i als Estats Units. Alguns dels futbolistes ja no tornarien a Barcelona. L’equip va ser rebut a Mèxic a l’estiu del 1937 com un autèntic ambaixador de la democràcia i la llibertat.