Fotografia de l'entrada del camp de Les Corts als anys 30. | ARXIU FCB

Imatge de l'enterrament de Joan Gamper l'any 1930. | ARXIU FCB

El president de la Generalitat, Francesc Macià, amb el Barça. Imatge del 31 de març del 1931, del Trofeu Macià jugat entre el Barça i el Terrassa (9-1). | ARXIU FCB

Equip del curs 1935/36. Hi figuren Ventolrà, Iborra, Raich, Munlloch, Fernández, Balmanya; Escolà, Areso, Argemí, Zabalo i Bardina. | ARXIU FCB

El president del FC Barcelona, Josep Suñol, amb el president de la Generalitat Lluís Companys, a la llotja del camp de Les Corts el 31 de maig del 1936. | ARXIU FCB

Així era el butlletí de la gira per Amèrica. | ARXIU FCB

El FC Barcelona estava compromès amb la nova situació social, política i cultural recolzada per la Generalitat republicana des de l’any 1931. El butlletí oficial del Club, a l’octubre de 1932, ho deixava ben palès: “En la popularitat del nostre club hi entren, innegablement, elements extraesportius”. L’any 1936, tot just començada la Guerra Civil, i davant l’amenaça de confiscació del FC Barcelona per part d’elements anarquistes, els treballadors del Club es van organitzar en comitè en una decisió transcendental que va salvar l’Entitat. El comitè va manifestar la voluntat ferma, decidida i explícita de no trencar amb la Directiva existent al principi de la guerra. De fet, el novembre del 1937, un cop desaparegut el perill d’expropiació, el comitè va cessar i es va nomenar una nova Junta Directiva sota la presidència de Francesc Xavier Casals.

La dècada dels trenta va estar marcada per una inestabilitat política i una crisi general que inevitablement va afectar el FC Barcelona. En aquests deu anys es va viure la mort del fundador, una República, la Guerra Civil i l’assassinat del president Josep Suñol. Tot plegat, un clima de precarietat que va reduir el nombre de socis i va obligar a rescindir els contractes d’alguns jugadors.

L’ADEU DE JOAN GAMPER

El 30 de juliol del 1930 el barcelonisme va rebre la pitjor notícia de la seva centenària història: Joan Gamper, el fundador del Club, s’havia llevat la vida per problemes personals. Als 52 anys desapareixia el dinàmic empresari i sportsman que va entendre i promoure la singularitat del FC Barcelona. La mort del fundador va ser com un fatal presagi dels anys posteriors.

EL BARÇA A LA REPÚBLICA

Als anys trenta la població vivia amb més entusiasme els mítings polítics que no pas els partits de futbol. En qualsevol cas, el Barça viu una època marcada pel seu ferm compromís amb la llibertat, la democràcia i la catalanitat. A més, els nous Estatus del Club, aprovats al maig del 1932, en redefinien el sentit i l’objectiu. Segons l’article primer, el FC Barcelona era “una associació de caràcter cultural i esportiu”. En aquest sentit, al mes d’octubre es va crear la Delegació de Cultura, que impulsava activitats de tota mena per als socis.

Al juliol del 1935 va accedir a la presidència Josep Suñol i Garriga, una persona de forts ideals catalanistes. Amb la seva divisa Esport i Ciutadania, Suñol va accentuar la vinculació del fet social amb l’esportiu al FC Barcelona.

POCS TÍTOLS ASSOLITS

El futbol viu darrere dels esdeveniments polítics i socials del moment i l’afluència de públic en la majoria de partits disputats a Les Corts és més aviat discreta. L’equip ja no era el mateix que havia meravellat anys enrere, i la realitat és que durant la dècada el FC Barcelona no va guanyar cap Campionat de Lliga ni de Copa. Quedaven els triomfs al Campionat de Catalunya.

Amb Suñol a la presidència, l’economia va viure una lleugera millora, i el Barça iniciava una política esportiva correcta, amb fitxatges interessants. Però la guerra trencaria aquell equip amb tant de futur.

LA TRÀGICA MORT DE SUÑOL

El 6 d’agost del 1936 Josep Suñol va ser assassinat prop de Madrid per uns militars franquistes. Com a parlamentari d’ERC a les Corts de Madrid, Suñol s’hi havia desplaçat en cotxe des de València, on havia anat a realitzar tasques d’enllaç en nom del president del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas. Josep Suñol actuava com a enllaç polític i no pas per fitxar cap jugador. El Club, en un dels moments més durs de la història del país i d’Espanya, es trobava sense cap visible. I, alhora, enmig d’una revolució.

LA LLIGA MEDITERRÀNIA ÉS BLAUGRANA

La temporada 1936/37 la Federació Catalana va celebrar un torneig en què participaven els sis equips catalans i quatre del País Valencià. La competició substituïa el torneig de Lliga, que s’havia suspès a causa de la guerra. El FC Barcelona va ser el campió d’aquesta Lliga Mediterrània. El títol del Barça, de moment, està hivernant des l’any 1939, ja que amb el triomf de la dictadura franquista es va abolir per decret i a dia d’avui encara no s’ha reparat aquest greuge.

GIRA SALVADORA PER AMÈRICA

Per poder sortir d’un país en guerra i, de passada, aconseguir ingressos per a la malmesa economia blaugrana, el Barça va fer l’any 1937 una gira per Amèrica, a Mèxic i als Estats Units. Alguns dels futbolistes ja no tornarien a Barcelona. L’equip va ser rebut a Mèxic com un autèntic ambaixador de la democràcia i la llibertat. A banda del prestigi assolit en defensar els valors republicans, el Club va obtenir uns beneficis econòmics de la gira de 461.799,10 pessetes, una quantitat que va ser ingressada en un banc de París a l’octubre del 1937. Posteriorment, aquests diners van servir per eixugar el dèficit que es patia des de feia temps, i alhora van ser la base financera per tornar a engegar l’Entitat un cop acabat el conflicte bèl·lic l’any 1939 amb la victòria del feixisme.