Equip campió de Catalunya l'any 1916. Reguera, Bau, Morales, Massana, Moreno, Greenwell, R. Morales, Amechazurra, Mallorquí, Wallace II i Peris. | ARXIU FCB

Visió general del camp del carrer Indústria. | ARXIU FCB

L'equip, amb la Copa Pirineus guanyada el 1910. Peris, Grau, C. Comamala, Gamper, Bru, Amechazurra, Rodríguez (drets), A. Comamala, Wallace, Janer (asseguts), Forns i Solà (a terra). | ARXIU FCB

Rebuda dels jugadors a Barcelona l'any 1912. | ARXIU FCB

Disseny de Carles Comamala, guanyador del concurs fet el 1910. | ARXIU FCB

Paulino Alcántara va marcar 369 gols amb el Barça. | ARXIU FCB

Gol de Patullo en un Barça-Espanyol jugat al camp del Carrer Indústria el 10 de març del 1912. | ARXUI FCB

Al novembre del 1908 el Club semblava tocar fons, amb 38 socis que estaven a punt de deixar-ho córrer. Gamper no va deixar morir l'Entitat i per primer cop va convertir-se en el seu president.

Començava una nova etapa en la història del Club, que en suposava la consolidació en el panorama futbolístic i social de la ciutat i del país. És un procés en què van confluir diverses circumstàncies: en primer lloc, la consolidació com a entitat, d'acord amb un constant increment del nombre de socis, la reforma dels estatuts i el primer terreny de joc propi del Club. Paral·lelament, una etapa d'èxits esportius i els primers jugadors reconeguts per l'afició, en una fase en què s'enceta el professionalisme del futbol.

El creixement social va ser notable. Dels 201 socis que hi havia el 1909 es va passar a 2.973 en només deu anys. Són uns anys en què el Barça va posar unes sòlides bases per definir quin tipus de club de futbol volia ser, més enllà dels somnis dels amics que l'havien fundat el 1899. S'havia posat en marxa el Club amb majúscules.

EL PRIMER ESTADI PROPI

El camp del carrer de la Indústria (avui, carrer de París) es va inaugurar el 14 de març del 1909 i va ser la casa dels blaugranes fins al 1922. S’hi va aixecar una tribuna de dos pisos, la primera en un camp de futbol a Espanya, que va ampliar la capacitat de l’estadi fins a 6.000 espectadors.

Els seguidors del Barça deuen a aquest camp l’origen de la popular denominació de culers. Tot sembla indicar que aquest apel·latiu deriva de la fila que feien des de fora del camp els espectadors que seien sobre la tanca, de la qual en sobresortien els culs.

PRIMERS TÍTOLS ESTATALS I INTERNACIONALS

En les quatre temporades de 1910 a 1913 van arribar tres triomfs a la Copa d’Espanya, coneguda també com a Copa del Rei, i les quatre Copes dels Pirineus, el primer torneig internacional que va disputar el club blaugrana. Aquesta competició la disputaven equips catalans, bascos i del sud de França.

PRIMERES REBUDES MASSIVES

Els èxits fan augmentar el nombre de socis, i porten els seguidors blaugrana a rebre l’equip després d’un gran triomf. Els jugadors que havien guanyat a Madrid la Copa d’Espanya van ser rebuts com a herois a l’estació del Passeig de Gràcia, i van ser acompanyats per la gernació fins al local on van celebrar el banquet. Al quiosc de begudes de Canaletes es començaven a saber els resultats de l’equip, i d’aquí neix el vincle entre Canaletes i el Barça.

L'ESCUT ACTUAL

El Club va convocar un concurs i va resultar escollit el format de l'escut que tots coneixem, i que amb lleugeres variacions ha arribat a l’actualitat, obra del jugador barcelonista Carles Comamala. La insígnia explica bé els senyals d’identitat del Club. Té la Creu de Sant Jordi i les quatre barres de la senyera, símbols de Catalunya; els colors del Club, el blau i el grana; i una pilota al centre.

PAULINO ALCÁNTARA, EL PRIMER CRAC

D’origen filipí, Paulino Alcántara va debutar la temporada 1911/12 quan només tenia quinze anys. És segurament el primer crac del Barça, el màxim golejador de la història del Club fins a l'aparició de Leo Messi. Es diu que tenia un xut tan potent que podia trencar la xarxa de la porteria. Portava sempre un mocador blanc lligat a la cintura.

DOMINI TERRITORIAL

La temporada 1908/1909 va marcar l'inici del domini del FC Barcelona al campionat de Catalunya, que va durar fins al 1922. Amb unes estadístiques impressionants, el Barça va guanyar el campionat vuit vegades, de les quals cal destacar el Campionat de Catalunya del curs 1909/1910, en què l’equip va guanyar tots els partits.