Patullo, en un partit amb el FC Barcelona | ARXIU FCB

George Pattullo (1888-1953) era un escocès que definia a la perfecció el concepte sportsman. Va aterrar a Barcelona enviat pels interessos familiars en el món del carbó, però ell mostrava predilecció per la pràctica de diversos esports com el tennis, el rugbi, l'hoquei i el futbol, en aquest darrer cas sempre com a porter. Un diumenge de l’any 1910, prop de Badalona, Pattullo jugava un partit de costellada amb escàs èxit, ja que a poc de començar la segona meitat el seu equip perdia per 5-1. Aleshores va decidir abandonar la porteria i passar a la davantera, amb un resultat demolidor: el duel va acabar amb un 6-5 favorable als de Pattullo i l'escocès va marcar els cinc gols de la remuntada, ell sol. Un enlluernat Joan Gamper, testimoni de la proesa, el va fitxar a ulls clucs i el nostre home va marcar 43 gols en 24 partits amb el FC Barcelona des del 1910 fins al 1912.

Ja de tornada al Regne Unit, Pattullo va rebre un telegrama des de Barcelona en què se li pregava que vingués urgentment per participar en el duel de semifinals de la Copa Pirineus que havia d'enfrontar el seu antic equip amb el màxim rival, l'Espanyol, el 10 de març del 1912. George era un amateur absolut, de cap a peus, i no va dubtar a respondre a la crida dels seus companys. Ho va fer d'una manera novel·lesca, evitant que el rival se n’assabentés mentre per tot Barcelona corria el rumor de la seva anhelada reaparició. Finalment, Pattullo va jugar i va marcar dos gols en la victòria barcelonista a la pròrroga per 3-2.

Pattullo s'ho va pagar tot de la seva butxaca, desplaçament i estada, i quan el Club va voler abonar la factura de l'hotel, va retornar els diners a la directiva. Fins a l'últim cèntim.