Mario Cabanes en un partit amb el FC Barcelona | ARXIU FCB

El 18 de febrer del 1934 el Barça havia de jugar un partit de Lliga al camp del Racing de Santander. A última hora, ja amb l’equip a la ciutat càntabra, es va lesionar el davanter barcelonista Luis Miranda i l’entrenador Ferenc Plattkó no va tenir altre remei que cridar d’urgència Mario Cabanes, jove futbolista de vint anys. Cabanes va agafar ràpidament el tren a Bilbao i després, cap a Santander. Però el retard del tren era notable i el noi s’estava posant neguitós. Quan el seu company de seient es va assabentar de la causa del seu desassossec, el va tranquil·litzar ràpidament amb aquestes paraules: «No te preocupes, chico. Hasta que yo no llegue, no habrá partido. Soy el árbitro». Es tractava del col·legiat senyor Steimborn. El partit va començar finalment amb tots els protagonistes, però Cabanes va tenir un mal debut, ja que el Barça va perdre per 3-1.

Al capdavall el jove davanter no va fer gaire carrera, perquè la guerra el va dur a l’exili francès, on va jugar amb nom fals. Amb el temps esdevindria el prestigiós doctor Cabanes, destacat metge especialitzat en Medicina Esportiva que va treballar a la Federació Espanyola de Tennis i al RCD Espanyol.