El President, Josep Maria Bartomeu, i el directiu responsable de Patrimoni, Jordi Moix / VICTOR SALGADO - FCB

Les cinc unitats de projecte de l'Espai Barça / FOTOMUNTATGE

El mandat dels socis va ser molt clar a principis del mes d’abril del 2014. L’Espai Barça va ser aprovat en referèndum i l’endemà d’aquell dia històric es van iniciar els treballs per crear un equip tècnic propi que se centrés a fer realitat i en els terminis previstos el projecte de transformació de totes les instal·lacions que el FC Barcelona té al barri de les Corts a Barcelona i a la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí.

Un any després, s’estan complint els objectius i terminis fixats. Al mes de març passat, amb l’aprovació de l’Ajuntament de Sant Joan Despí de la reordenació urbanística de l’entorn de la Ciutat Esportiva, es va aconseguir llum verda per ampliar-ne en un 26% la superfície i per impulsar el projecte del Nou Miniestadi als terrenys annexos a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

El pas següent en matèria urbanística serà presentar a l’Ajuntament de Barcelona el document proposta de treball, consensuat entre els equips tècnics del Club i el consistori, fruit de reunions de treball realitzades al llarg dels darrers nou mesos. En aquest procés, el Club ha comptat amb la participació d’experts com ara el despatx Garrigues Advocats, BCA arquitectura, RACC, Promoacsa, SGM i l’arquitecte Juan Pablo Mitjans.

Treballs tècnics

Al llarg dels darrers mesos s’han fet tot un seguit d’estudis tècnics per precisar amb la màxima exactitud tots els requeriments necessaris que s’exigiran als equips d’arquitectura que es presentin al pròxim concurs internacional per al Nou Camp Nou i el Nou Palau. Aquests estudis tècnics tenen com a objectius prioritaris encaixar el programa dins del pressupost de 600 milions d’euros aprovat pels socis, controlar amb detall el programa de construcció, fixat entre l’any 2017 i el 2021, i reduir al màxim els riscos i imprevistos durant l'obra.

L’esquelet del Camp Nou

Entre els treballs tècnics realitzats destaca, per la seva innovació, l’escaneig de tota la instal·lació, que ha permès aconseguir el que s’anomena un ‘model BIM’, un projecte que integra tota la informació d’estructures, instal·lacions i materials, imprescindible per aconseguir una perfecta planificació de les obres, per al màxim control dels seus costos i per a una gestió més eficient del manteniment futur del Nou Camp Nou. Aquest model BIM permetrà, entre altres millores, una precisió més gran en la quantificació de materials necessaris per a l’obra o simular afectacions durant el procés constructiu, com per exemple pel que fa a visibilitat o seguretat. Tot plegat es calcula que pot significar durant l’obra un estalvi econòmic de fins a un 20%, una reducció del cost energètic, i més d’un 15% anual d’estalvi econòmic en gestió i manteniment.

Sis tipus de cobertes

Un altre dels treballs tècnics realitzats ha estat l’estudi dels diferents tipus de cobertes que es podrien utilitzar per cobrir l’Estadi, una part fonamental del projecte, ja que significa el 15% del pressupost de l’obra del nou Estadi. Per aquest motiu s’han analitzat els sis tipus de coberta que millor s’adaptarien al Camp Nou, amb costos detallats inclosos, per incloure-les en les bases del concurs. Entre altres aspectes, s’ha estudiat la protecció dels espectadors, la incidència en la gespa, les condicions de confort, els fluxos d’aire i les oportunitats d’incloure plaques fotovoltaiques.

Altres estudis

A més de l’escaneig del Camp Nou i de l’estudi dels diferents tipus de cobertes, al llarg d’aquests darrers mesos també s’ha elaborat un programa funcional, amb informes i plànols detallats de tots els requeriments d’usos per a les diferents instal·lacions; s’ha fet un estudi topogràfic, amb cales realitzades a diferents punts de la instal·lació per comprovar l’estat de l’estructura de l’Estadi i estudiar l’encaix de la nova instal·lació amb l’estructura actual. Un ampli estudi geotècnic també ha permès analitzar el terreny subterrani, amb 34 sondejos de fins a 40 metres de profunditat, que han permès conèixer la resistència exacta dels terrenys.

L'evolució del projecte

El Club ha presentat públicament una secció conceptual de tot l’Espai Barça, des del carrer Maternitat a la Zona Universitària. En el seu conjunt es poden identificar algunes de les moltes millores que inclourà la transformació de les instal·lacions.

Quant al Camp Nou, destaquen una coberta de 47.000 m2 que cobrirà el 100% dels espectadors, passarel·les amb il·luminació led, nous altaveus i punts wifi, videomarcadors led d’alta resolució, 6000 m2 de panells fotovoltaics, una grada familiar amb vistes a l’espai públic, una nova tribuna a 3a graderia, una nova zona per a l’afició visitant al córner gol nord-lateral amb més seguretat, una nova zona de premsa amb millors serveis associats, una posició de càmera principal de televisió més baixa per millorar les retransmissions, una nova plataforma elevada per millorar l’accés, l’evacuació i la seguretat, noves circulacions horitzontals i verticals amb ascensors i escales mecàniques, una primera graderia amb millors visuals, noves posicions per a persones discapacitades amb millors serveis, una nova anella de llotges, un restaurant Pitch Club amb capacitat per a 1.000 espectadors, nous aparcaments soterrats de 3.000 places aproximadament i un terreny de joc amb sistemes d’última tecnologia.

Quant al Nou Palau Blaugrana, el Club proposa una nova instal·lació, ubicada on actualment s’hi troba el Mini, amb graderies amb capacitat per a 10.000 espectadors i adaptada per acollir la Final Four de l’Eurolliga i amb una pista auxiliar de 2.200 espectadors.

Entre les millores del Nou Palau destaquen circulacions principals amb millors serveis, passarel·les amb il·luminació led, nous altaveus i punts wifi, videomarcadors led 360º per a reproducció de vídeo, un ‘skybar’ restaurant amb vistes a la pista, passarel·les de vianants cap al campus Barça, posicions per a persones amb discapacitat amb millors serveis i seients retràctils per millorar-ne la multifuncionalitat, entre d’altres.