Disseny del logotip de Barça Cultura

Barça Cultura

Sorgit en íntima relació amb la societat de què forma part indestriable, és lògic que el Futbol Club Barcelona hagi tingut des dels seus orígens una estreta relació amb el món de la cultura. De la mateixa manera que no es poden entendre el creixement i l’evolució de la ciutat de Barcelona sense tenir en compte la seva relació amb Catalunya, no es podrà entendre la gran influència social que té el FC Barcelona sense la seva relació amb la cultura i, especialment, amb la cultura catalana. Tradicionalment molts artistes, intel·lectuals, científics i escriptors han estat i són culers i donen suport al Barça. En contrapartida, i en moments de dificultat política o de manca de llibertats, el Barça ha estat refugi i mitjà d’expressió d’activitats culturals i artístiques. L’any 2013 el Club va posar en relleu el pla 'Barça Cultura', una iniciativa que impulsa l’àrea institucional del vicepresident Carles Vilarrubí amb el suport del conseller cultural, Josep Maria Prat, amb l'objectiu oferir el FC Barcelona com a plataforma per promoure la cultura al nostre país.

És ben sabut per tothom que el Club i els seus jugadors han estat una font d’inspiració per a escriptors, músics, artistes plàstics, periodistes, dibuixants, gent del teatre i del cinema. Hi ha noms a cabassos per certificar aquesta intensa relació. Si pensem en la literatura podem citar grans escriptors catalans, des de Josep Maria de Sagarra a Manuel Vázquez Montalbán, passant per Rafael Alberti amb l’èpica del porter Platko. Més enllà de la feina quotidiana, molts periodistes han escrit llibres sobre el Club, des de la biografia de Kubala, obra de Manuel Ibáñez Escofet, al llibre sobre la saga dels Mur escrit per Enric Bañeres, amb la imprescindible referència als dibuixants, des del Valentí Castanys que va enginyar l’Avi Barça a Muntañola, Cesc, Òscar Nebreda o Kap. El món blaugrana també ha estat font d’inspiració en les arts plàstiques, amb noms com Jordi Alumà, Josep Maria Subirachs, Salvador Dalí o Josep Viladomat, que va fer l’escultura de lAvi Barça a la Masia; i no cal dir que la música també hi ha estat present, des del tango que Gardel va dedicar a Samitier a les cançons de Joan Manuel Serrat, La Trinca i molts altres. El teatre també ha estat una bona forma per expressar els sentiments dels seguidors blaugrana, des dels cuplets del Paral·lel d’abans de la Guerra Civil o sainets com 'El partit del diumenge', de Castanys, fins a textos més recents, com 'El culékulé', de Xavier Bosch.

Al marge del maridatge espontani entre el Barça i la cultura catalana, hi ha un munt de fets que mostren la voluntat decidida del Club per estrènyer aquests lligams. No debades els estatuts del Club de 1932 ja deien que el Barça “és una associació de caràcter cultural i esportiu”, i aquesta afirmació no era retòrica, perquè aquell any el FC Barcelona va crear la Delegació de Cultura, que va portar al butlletí del Club figures com Josep Pla o Carles Soldevila. Els grans aniversaris han estat ocasions propícies perquè el Club fes partícip de les seves activitats grans figures del món cultural. Noms com els de Josep Segrelles, Joan Miró i Antoni Tàpies han signat cartells commemoratius, de la mateixa manera que Jaume Picas i l’escriptor Josep M. Espinàs van fer la lletra del 'Cant del Barça', l’himne actual, amb música de Manuel Valls. Seguien una àmplia estela en què els músics Enric Morera, Joan Dotras, Adolf Cabané i Antoni Ros Marbà han posat música a anteriors himnes, que tenien lletres de Rafael Folch, Esteve Calzada, Josep Badia i Ramon Solsona. I de la mateixa manera Josep M. de Sagarra va dedicar un poema a la inauguració del Camp Nou. El Club també ha impulsat decididament la pintura i l’escultura. Les Biennals d’Art en van ser un exemple molt il·lustratiu, i el Club ha anat creant una important col·lecció d’arts plàstiques, amb peces exposades en diversos espais.