Imatge d'Edelmira Calvetó, primera sòcia del FC Barcelona / FOTO: ARXIU FCB

Edelmira Calvetó, primera sòcia del FC Barcelona / FOTO: ARXIU FCB

Han passat cent anys des que Edelmira Calvetó va desafiar les normes socials i jurídiques que imperaven en aquella època per convertir-se en la primera sòcia del FC Barcelona. Va ser un 1 de gener del 1913 el dia que aquesta dona pionera va ser inscrita com a membre del club blaugrana, malgrat que els estatuts del 1911 només reconeixien els socis homes, vint anys abans que les dones tinguessin dret de vot.

Edelmira Calvetó Alsamora va néixer a Barcelona l’1 de juliol del 1884, quinze anys abans que Joan Gamper i una colla d’amics fundessin, el 29 de novembre del 1899, un club masculí de futbol anomenat “Foot-ball Club Barcelona”, una entitat integrada exclusivament per homes que volien practicar aquell esport. És força improbable que aquella adolescent s’assabentés d’aquella notícia ni que posteriorment sabés que el 1902 els primers estatuts del Club havien dictaminat oficialment que només podien ser socis blaugrana “los varones españoles o extranjeros”. De fet, en aquella època el futbol a Catalunya era un esport de minories masculines.

Tanmateix, quan el 7 de febrer del 1910 Edelmira va contraure matrimoni amb Pere Ollé Parent, un jornaler nascut a Collbató afeccionat barcelonista, la situació havia canviat. El Barça ja era un club consolidat de prop de 300 socis i l’afició pel futbol creixia lentament però paulatinament entre la societat barcelonina. Amb tot, aquesta afició continuava sent exclusivament masculina (tant pel que fa als practicants com als espectadors), i si esporàdicament algunes dones (sempre de l’alta societat) es deixaven veure pel camp del carrer Indústria era per lluir els seus millors vestits i ser obsequiades a l’entrada amb poms de flors. Un cop a la tribuna, es dedicaven a fer vida social, i es desentenien completament de les evolucions d’un joc que no comprenien en absolut.

Edelmira no era com aquelles dones. Quan va començar a assistir als partits del Barça al carrer Indústria, acompanyada del seu marit i un amic, va sentir alguna cosa especial. Els dos homes ja eren socis del Barça i Edelmira va decidir que també ho havia de ser, perquè ella no tan sols comprenia aquell esport, sinó que a més hi vibrava i estimava aquell esplèndid equip blaugrana dels Forns, Wallace, Comamala i Peris que aquella temporada 1909/10 va guanyar el Campionat de Catalunya, el Campionat d’Espanya i la Copa Pirineus. La Calvetó gaudia d’aquells triomfs i es posava nerviosa amb els partits com el més fanàtic barcelonista, fins al punt que els diumenges que hi havia futbol al camp de la Indústria, al domicili dels Ollé Calvetó, al carrer Salmerón, 113, no es prenia cafè sinó til·la. Es posava especialment tensa amb Amechazurra, un gran defensa de molta sang freda que solia encarar temeràriament els davanters contraris dins la seva pròpia àrea.

De ben segur que en aquells temps va ser tot un espectacle la presència d’Edelmira Calvetó al camp del Barça. Moltes vegades era l’única dona entre una munió d’homes, i quan va néixer Norbert, el seu únic fill, ella va continuar sent fidel al seu Barça i anava al camp amb el nadó.

Completament aliè al somni de formar part del Club de tan fervorosa afeccionada, l’octubre del 1911 el FC Barcelona va aprovar uns nous estatuts que seguien vedant l’ingrés de les dones. Curiosament, quan poc després es va imprimir el text estatuari es va produir una errada, ja que literalment va quedar escrit que podrien ser socis del Club “las personas mayores de 14 años de edad”. La Junta Directiva, inflexible, va reaccionar promptament tot corregint l’errada: on deia “personas” havia de dir “varones”, com als Estatuts del 1902.

Edelmira Calvetó no va conèixer aquesta significativa anècdota i l’any 1912 va demanar a un amic seu que l’ajudés a ingressar al FC Barcelona. Aquest amic era el jugador barcelonista Francesc Armet “Pacan”, un futbolista que curiosament s’havia incorporat al Barça procedent de l’Universitari sota els auspicis d’una “il·lustre escriptora feminista” afeccionada al club blaugrana i el nom de la qual ha quedat en el misteri. Pacan li va contestar que ho sentia, que la norma impedia a les dones ser sòcies barcelonistes i que a més ella era la primera que havia plantejat una cosa així. Davant d’aquesta negativa la Calvetó no es va rendir i va continuar insistint una vegada i una altra. Finalment el seu esforç va tenir recompensa i l’1 de gener del 1913, sota la presidència de Joan Gamper, Edelmira Calvetó va ser admesa als 28 anys com a sòcia numerària del FC Barcelona. Així doncs, la norma aparentment inamovible que consagrava la masculinitat del FC Barcelona va quedar esmicolada davant la fèrria força de voluntat d’una dona menuda però combativa. Clarejava l’any 1913 i el Barça ja podia tenir sòcies, mentre que a Espanya les dones no van tenir dret de vot fins al 1931. Però el FC Barcelona va saber adaptar-se. L’any 1921, en què es van redactar uns nous Estatuts, es va parlar genèricament de “socis”, sense fer distinció de sexe. La lluita personal d’Edelmira va fer possible aquest petit miracle.

Vídua des de l’any 1937, Edelmira Calvetó va morir a Barcelona el 29 de juliol del 1959, als 75 anys. Per bé que ja feia anys que no anava als partits, encara era sòcia del Barça. Però va deixar aquest món en el més complet oblit, ja que ni el Club ni cap publicació de l’època van recollir la notícia de la seva defunció. Malauradament, la gesta d’Edelmira Calvetó mai no va ser reconeguda en vida.

En aquell 1959 no hi havia cap dona ni a la junta directiva barcelonista ni entre els empleats del Club i la presència femenina a les diverses disciplines esportives barcelonistes era molt testimonial. El dia abans de la mort d’Edelmira s’havia celebrat l’assemblea de compromissaris del Barça amb una assistència exclusivament masculina. Encara quedava moltíssima feina per fer.