"Les penyes integren aquesta increïble massa social blaugrana que trobes a qualsevol lloc del món”

P. Com ha estat aquesta relació?

R. És molt diferent la percepció que tens de les penyes i del seu món quan ets jugador a quan penges les botes i més encara quan anys després tens l'oportunitat de visitar penyes i conèixer als penyistes, estar amb la gent i compartir l'essència del barcelonisme. Amb el temps vols saber qui són tota aquesta gent que anima i viatja als estadis, però també a tants barcelonistes que, per motius lògics de distància i de possibilitats, no poden veure el Barça en directe. Tots són igual d'importants i les penyes integren aquesta increïble massa social blaugrana que trobes a qualsevol lloc del món.

P. Quin és el motiu d'aquesta distància?

R. El món del futbolista està molt enfocat al joc, a l'entrenament, als partits i a la competició. Encara que no ho sembli el futbolista amb prou feines disposa de temps, són molts els partits, diumenge i dimecres sense descans i cites internacionals per a la majoria el que no els deixa gairebé temps. No diguem els que han de creuar l'Atlàntic cada vegada que van amb la seva selecció.

P. Expliqueu-nos les seves experiències a les Penyes.

R. M'agrada més anar als pobles que a les grans ciutats. El sentiment dels barcelonistes és idèntic. El que canvia és la forma ja que ells se senten més lluny de poder tenir contacte amb l'equip. Encara avui, malgrat la quantitat d'informació a la qual pots accedir des de tot arreu quan visites una localitat petita o llunyana aquella il·lusió és diferent. Recordo especialment una visita al poble de Peramola... aquell tràfec, el sopar, l'ambient i la celebració, tot fantàstic i envoltat en una sensació d'estar vivint amb ells una cosa única i inesborrable. A això em refereixo, al caràcter d'esdeveniment que el Barça és capaç de generar. Et dóna forces. Avui el club treballa perquè els exjugadors puguin anar cada vegada més a actes on se'ls requereix juntament amb els directius i executius.

P. Però vostè no permetria ara que un futbolista del primer equip fora a un sopar d'una Penya dos dies abans d'un partit.

R. Ja, ja! Ha canviat molt tot això. I crec que el mateix aficionat i penyista és conscient. Comprenc el seu desig de tenir-los a prop, però cal entendre el bàsic que resulta la concentració i sobretot el descans. Han de cuidar-se. Ara hi ha un perfeccionisme en tot que abans no s'exigia, tot canvia i evoluciona.

P. Com analitza el que portem de temporada?

R. Estem en el camí que volem. El que passa ara, ho sabem per experiència, no és definitiu. Treballem per estar al màxim als tres últims mesos, allà sí que t'ho jugues tot, per a això cal estar preparats, frescos i si pot ser sense lesionats. En aquest tram cal posar una marxa llarga i mantenir-la. El que no es poden tenir són dubtes d'aquest equip que porta tants anys competint a tan alt nivell i guanyant títols.