“Vam fer el primer mosaic fora del Camp Nou”

“Per a la Penya Almogàvers, Wembley té un record molt especial. Va ser la primera final de la Copa d’Europa en la que ens desplaçàvem com a penya però també va ser la primera vegada que vam realitzar un mosaic fora del Camp Nou.

El gruix de la penya va viatjar a Londres en autocar el dia abans del partit, mentre que els responsables d’organitzar el mosaic havien de sortir en avió el mateix dia 20. Quasi no ho poden fer perquè l’aeroport del Prat s’havia convertit en un autèntic caos. Però van canviar el vol amb altres culers que van entendre la situació.

Per amenitzar el viatge de 24 hores en autocar es va repartir un cassette amb cançons d’animació que es cantaven per aquella època i que també contenia missatges dels jugadors i de Johan Cruyff. Les cançons s’havien gravat dies abans al Palau Blaugrana amb els altres grups d’animació i l’objectiu dels cassetes, que es van vendre a 100 pessetes, era que els aficionats s’aprenguessin abans del partit les cançons que els grups cantaven a l’estadi. Entre elles es va popularitzar el “¡olele olala ser del Barça és, el millor que hi ha!”.

El migdia del dia 20, una cinquantena d’almogàvers van preparar el mosaic de 22.500 cartolines amb la inscripció “Força Barça” i els colors blaugrana i els de la senyera. Quan es van obrir les portes de l’estadi, un parell d’hores abans del partit, vam entrar la resta de membres per començar amb l’animació. Alguns eren de la colla castellera Minyons de Terrassa i van ser ovacionats per la resta de l’afició quan van fer dos pilars de tres amb la bandera del Barça i una estelada.

Des de l’inici del partit vam animar sense parar tot i els problemes amb la policia anglesa, que no volia ningú animant dret i expulsava de l’estadi a qui no volia obeir. Durant la mitja part, però, els membres d’Almogàvers i dels altres grups d’animació van passar la consigna que, a l’inici de la segona part, tota l’afició havia de posar-se dempeus i animar. La policia no va tenir més remei que acceptar la realitat.

La felicitat completa va arribar en el minut 111, amb el gol de Koeman: tothom abraçant-se amb amics i desconeguts, plorant, cridant. Va ser la màxima alegria, l’orgasme culé, el deliri blaugrana, la passió desenfrenada. En acabar el partit la festa va continuar. En­­­­­­­­tre l’eufòria i el cansament ens vam oblidar pràcticament totes les banderes que havíem portat. Però el que ens va quedar per sempre és haver viscut en directe la primera copa d’Europa de la història i haver escrit una pàgina en la història de l’animació”.

Marc Ferrer, Penya Almogàvers