L’emotiu comiat de Ruth: “Deixo molts bons records”
La defensa valenciana ofereix la seva última entrevista a Barça TV abans de tancar una brillant etapa de cinc anys de blaugrana
Aquest dimecres, Ruth García feia públic el seu adéu al Barça després de cinc temporades plenes d’èxit. Coincidint amb la seva marxa, la defensa de Camporrobles oferia la seva última entrevista a Barça TV per repassar la seva etapa de blaugrana. Aquestes són les frases més destacades d’una conversa amb els sentiments a flor de pell:
“Ha estat un any complicat, un any que no he comptat molt per a Fran i vull seguir gaudint, vull seguir jugant a futbol. Em va arribar la oportunitat d’un equip, ho afronto amb moltes ganes, això és el que m’agrada, jugar a futbol i, després de cinc temporades aquí, crec que és el moment”.
“És una decisió difícil, a Barcelona hi tinc gent que m’ha donat suport en tot moment, gent que em costarà deixar i sobretot un club que ha apostat pel futbol femení, que l’ha fet professional. És un somni que tota nena vol aconseguir”.
“Jugar al Barça és una responsabilitat, aquí hi ha les millors, aquí es ve a guanyar títols, a defensar amb la màxima dignitat aquesta samarreta i escut”.
“Són molts moments. La Copa de la Reina de la temporada passada la recordo com un de molt especial i aquesta també, per l’any, pel que suposaria. També les eliminatòries de Champions, els enfrontaments que hem tingut amb rivals molt durs a nivell europeu i el treball i el sacrifici que fas en el dia a dia per enfrontar-se a aquests equips per aconseguir bons resultats fa que la satisfacció sigui major”.
“Jugar a París va ser molt bonic, una experiència que somies com a jugadora, contra un gran rival, un estadi ple, et fa sentir més jugadora encara. No s’obliden”.
“Amb els anys guanyes en experiència, em sento com a casa, la gent em tracta així i és fonamental que amb les teves companyes tinguis aquesta responsabilitat i aquest respecte que és difícil d’aconseguir i que crec que ho he fet”.
“M’emporto moltes coses. Hi ha companyes que ho han passat malament aquest any o al passat. He intentat estar a prop d’elles, a pesar de que jo tingués una situació similar, però hi ha gent que m’ha ajudat molt: Marta Torrejón, Alexia o Vicky són jugadores que fa més anys que conec per la selecció i les que tinc més connexió i afinitat. Les considero fonamentals a la meva vida perquè, no només dins del vestidor, fora m’han ajudat, m’han animat. Això m’ho emportaré sempre allà on vagi”.
“Aviat diré on vaig. Ara tinc ganes de desconnectar una mica, recarregar piles, encara em queden uns dies abans de marxar de Barcelona i a afrontar el nou repte”.
“La vida dona moltes voltes, aquí a Barcelona deixo molts bons records, me’n vaig amb experiències molt boniques i tan de bo un dia torni, perquè serà bon senyal”. Més notícies aquí
“Ha estat un any complicat, un any que no he comptat molt per a Fran i vull seguir gaudint, vull seguir jugant a futbol. Em va arribar la oportunitat d’un equip, ho afronto amb moltes ganes, això és el que m’agrada, jugar a futbol i, després de cinc temporades aquí, crec que és el moment”.
“És una decisió difícil, a Barcelona hi tinc gent que m’ha donat suport en tot moment, gent que em costarà deixar i sobretot un club que ha apostat pel futbol femení, que l’ha fet professional. És un somni que tota nena vol aconseguir”.
“Jugar al Barça és una responsabilitat, aquí hi ha les millors, aquí es ve a guanyar títols, a defensar amb la màxima dignitat aquesta samarreta i escut”.
“Són molts moments. La Copa de la Reina de la temporada passada la recordo com un de molt especial i aquesta també, per l’any, pel que suposaria. També les eliminatòries de Champions, els enfrontaments que hem tingut amb rivals molt durs a nivell europeu i el treball i el sacrifici que fas en el dia a dia per enfrontar-se a aquests equips per aconseguir bons resultats fa que la satisfacció sigui major”.
“Jugar a París va ser molt bonic, una experiència que somies com a jugadora, contra un gran rival, un estadi ple, et fa sentir més jugadora encara. No s’obliden”.
“Amb els anys guanyes en experiència, em sento com a casa, la gent em tracta així i és fonamental que amb les teves companyes tinguis aquesta responsabilitat i aquest respecte que és difícil d’aconseguir i que crec que ho he fet”.
“M’emporto moltes coses. Hi ha companyes que ho han passat malament aquest any o al passat. He intentat estar a prop d’elles, a pesar de que jo tingués una situació similar, però hi ha gent que m’ha ajudat molt: Marta Torrejón, Alexia o Vicky són jugadores que fa més anys que conec per la selecció i les que tinc més connexió i afinitat. Les considero fonamentals a la meva vida perquè, no només dins del vestidor, fora m’han ajudat, m’han animat. Això m’ho emportaré sempre allà on vagi”.
“Aviat diré on vaig. Ara tinc ganes de desconnectar una mica, recarregar piles, encara em queden uns dies abans de marxar de Barcelona i a afrontar el nou repte”.
“La vida dona moltes voltes, aquí a Barcelona deixo molts bons records, me’n vaig amb experiències molt boniques i tan de bo un dia torni, perquè serà bon senyal”. Més notícies aquí