Mariona: “Que vingui la gent al Mini perquè veuran el millor futbol femení”

Amb força, il·lusió i molta energia Mariona Caldentey (Felanitx, 19/03/1996) afronta la tornada dels quarts de final de la Women’s Champions League davant l’Olympique de Lió. Recentment recuperada de la lesió que l’ha deixat apartada quatre mesos, precisament en l’últim duel europeu al Mini aquest curs, la davantera mallorquina va poder tornar a trepitjar els terrenys de joc aquest diumenge passat davant el Madrid CFF, on va ser una peça important de la remuntada de l’equip per assolir la victòria. Després d’una llarga recuperació, Mariona és conscient que la seva tornada ha de ser progressiva i retorna a l’equip en el tram final de temporada amb la màxima ambició.

En una entrevista concedida a www.fcbarcelona.cat la ‘9’ blaugrana, tot i tocar sempre de peus a terra, fa una crida a l’afició perquè ompli el Mini aquest dimecres per intentar tombar les campiones d’Europa. El resultat de l’anada permet somiar (2-1).

Primer de tot, després de quatre mesos de recuperació, diumenge la vam poder tornar a veure sobre els terrenys de joc. Com es va sentir i com està?

Quan passes una lesió llarga ho valores tot molt més, el simple fet d’estar en dinàmica de grup als entrenaments, quan estàs apartada fent rehabilitació ja et fa sentir especial. Fer entrenaments parcials amb el grup ja em feia sentir satisfeta perquè tenia moltes ganes i il·lusió. Ara que ja he tornat a jugar penses a seguir treballant per no recaure, i és molt satisfactori que tota la feina que has fet aquests mesos tingui els seus fruits.  

A més, va tornar amb força fent un gran partit sortint des de la banqueta...

Quan surts des de la banqueta sempre tens aquella sensació d’angoixa de com tornaràs, les sensacions, però la veritat és que em vaig sentir molt bé. Va ser un partit difícil i va ser molt important donar-li la volta. La sensació de tornar a celebrar un gol a dins del camp, encara que no fos meu, va ser molt especial. Trobava a faltar aquella sensació postpartit de no poder-tmoure després de l’esforç físic fet.

“Quan passes una lesió llarga i tornes a jugar ho valores tot molt més. És molt satisfactori veure que tota la feina que has fet aquests mesos tingui els seus fruïts”

La victòria a la Lliga era necessària per afrontar amb optimisme el partit de dimecres?

Seguríssim. Sabem que la nostra prioritat és la Lliga i no podíem fallar. La Champions és sempre especial, té un plus de motivació i tenim moltes ganes que arribi el partit. Tenim molta il·lusió, moltes ganes i sabem que la pressió la tenen elles perquè són les favorites, però nosaltres volem aprendre d’aquests partits i demostrar on volem ser.

Es va lesionar en l’últim partit de Champions al Mini...ara torna la competició europea a casa. Té ganes de tornar a jugar al Mini?

He estat quatre mesos sense jugar i tant de bo pugui tenir la meva oportunitat. Haig de ser realista i tornar amb precaució, i intentaré aportar el màxim si jugo, però sé també que hi ha altres jugadores. Qualsevol jugadora vol ser important i, quan has estat fora un temps, encara més. Per això la recuperació s’ha fet tranquil·lament per tornar amb garanties i, a partir d’aquí, afrontar la recta final de la temporada agafant minuts.

“Vaig patir molt veient el partit de l’anada des de fora, però alhora amb molt d’orgull perquè estàvem plantant cara a l’Olympique de Lió. Vam tenir la sort de cara i no van poder marcar molts gols. Per què no somiar?"

Com va viure l’anada a Lió des de fora?

Doncs vaig patir molt, però alhora amb molt d’orgull del que estava fent l’equip. Estàvem plantant cara a l’Olympique de Lió i a casa seva. Al final elles tenen molta qualitat i es va demostrar, però t’adones que tota la feina d’aquests anys té resultats. Ho vaig viure de manera ansiosa i nerviosa, però amb orgull d’estar jugant contra les millors jugadores. Vam fer un partit molt bo.

És que el Lió havia guanyat els dos partits a casa per 9-0, amb un global golejador a la competició de 30 gols a favor i cap en contra...i vau ser capaces de no encaixar cap golejada i a més, marcar...

Nosaltres sabem que l’eliminatòria està complicada, però al mateix temps oberta. El millor d’aquest esport és que poden passar moltes coses. Ningú s’esperava aquest resultat. Vam arribar poc a porteria i vam aconseguir marcar. Vam tenir la sort de cara perquè elles van arribar molt, però no van poder marcar molts gols. Per què no somiar?

Quin és l’escenari ideal de partit que s’imagina?

Sabem que no encaixar és molt important. Hem d’intentar fer el nostre joc i tenir la pilota. Això farà que elles no ens puguin atacar. Jugar de tu a tu amb la possessió a favor és la nostra millor arma perquè és el que millor sabem fer. Elles estan acostumades a guanyar fàcilment, per tant, amb el resultat poc a favor es poden trobar en un escenari de no saber com respondre. Volem marcar quan abans millor i sabem que, mentre el resultat sigui ajustat, podem tenir la nostra possibilitat. Ara bé, signo quedar 1-0 amb un gol en pròpia porta a l’últim minut (somriu).

Com d’important serà per a l’equip tenir un Mini ple de gom a gom?

Nosaltres estem fent una crida a tothom. És una gran oportunitat per veure el millor futbol femení. Que vinguin que els necessitem. L’any passat van venir més de 10.000 persones a veure’ns contra el PSG i va ser espectacular. A més, l’horari del partit és molt bo, és un dimecres, no hi ha classes i és a les 19 h. Un bon escenari perquè respongui bé la gent.

Un dels potencials del Lió és l’estratègia defensiva i el seu poder físic i joc aeri amb jugadores com Renard, Henry...com es pot aturar?

(Riu) És una de les seves principals armes. Quan enfocaven Renard a la televisió emparellada als córners amb la Patri (Guijarro) semblava que ella mesurés un metre i mig, i no és així perquè ella té molta alçada. Tot i això, no vam encaixar cap gol a pilota aturada. El guió ha de ser el mateix i intentar evitar faltes a prop de l’àrea i impedir que rematin fàcilment i, si ho fan perquè són molt poderoses en el joc aeri, intentar que no rematin còmodament.

El calendari FIFA impedeix que Andressa Alves i Fabiana puguin estar amb l’equip per la disputa de la Copa Amèrica Femenina. Com pot afectar això?

Sabem que són dues jugadores importants. Van ser titulars a Lió i van fer un gran partit les dues. No hi podem fer res, i per sort tenim una plantilla llarga que estarà preparada per afrontar aquest partit.

Passi el que passi contra el Lió, el cert és que l’equip, els últims anys, s’està enfrontant a les millors d’Europa i això m’imagino que és molt positiu per a l’equip, no?

Des de la primera participació a la Champions fins a dia d’avui hem crescut moltíssim. Tenim molt per fer encara, però estem competint contra les millors i això ens beneficia molt de cara al nostre creixement.

En aquest sentit, l’equip va patir una renovació important aquest estiu i s’ha adaptat molt bé...

Totes les incorporacions han estat positives. Ens han aportat molt els fitxatges i s’han adaptat a l’estil Barça. La convivència és espectacular i la veritat és que estem totes molt còmodes a dins del grup.