Local

Raimon Carrasco i Azemar (1977-1978)

Va accedir a la presidència interina del Club el 18 de desembre del 1977, i va ocupar el càrrec fins a l’1 de juliol del 1978, dia de l’accés efectiu de Josep Lluís Núñez a la màxima instància de l’Entitat

Fill del polític democristià Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat pel franquisme a la Guerra Civil, Raimon Carrasco (Barcelona, 1924) va ser directiu en els dos mandats presidencials d’Agustí Montal i Costa (del 18 de desembre del 1969 al 18 de desembre del 1977), primer com a secretari i posteriorment com a vicepresident.

Va accedir a la presidència interina del Club aquell 18 de desembre del 1977, i va ocupar el càrrec fins a l’1 de juliol del 1978, dia de l’accés efectiu de Josep Lluís Núñez a la màxima instància de l’Entitat després de les eleccions del 6 de maig. Durant la presidència accidental de Raimon Carrasco, un període de transició que va saber afrontar amb sobrietat, eficàcia i la més estricta neutralitat, el Club va guanyar la divuitena Copa de la seva història en derrotar a la final la UD Las Palmas per 3-1. Va ser l’encarregat d’organitzar les primeres eleccions lliures i democràtiques a la presidència del FC Barcelona després de la Guerra Civil.

Més notícies aquí