“No deixis que mai ningú et prengui la felicitat i confia sempre en tu mateix”. Justin Robinson no ha oblidat el consell del seu pare. El va acompanyar quan, de petit, somiava arribar a l’NBA o quan una lesió el va deixar sense jugar, a l’altra punta del món. El ‘5’ blaugrana té aquella idea gravada a foc i a dia d’avui continua definint la seva manera d’entendre el bàsquet i la vida.

La seva història no és només la d’un jugador que als seus 29 anys ha arribat a Barcelona després d’un recorregut que l’ha portat per l’NBA, Austràlia, Itàlia i França. És la d’algú que ha hagut d’aprendre a trobar sentit al camí recorregut quan les coses no sortien com les havia imaginat.

12:34
El Justin Robinson més personal

Els inicis

Robinson va començar a jugar a bàsquet amb quatre anys, en una família en què l’esport formava part del dia a dia. Va créixer a Manassas, Virgínia, i als 13 anys es va traslladar a Rockville, Maryland, per estudiar al mateix temps que augmentava les seves opcions de fer el salt al següent nivell.

“Em vaig enamorar del bàsquet veient els partits amb la meva família. El meu ídol era Allen Iverson. Tot el que ell feia, jo també ho volia. El pentinat, la manera com vestia...Sabia que no seria el més alt, però ell feia 1,83 metres i era un gegant d’estatura baixa. La seva actitud, tant dins com fora de la pista, és amb el que em vaig emmirallar”. 

La idea d’un jugador capaç de competir contra tot i contra tothom, va acabar formant part de la seva pròpia identitat. “A casa meva teníem una pista i tothom hi venia a jugar. El meu germà gran i els seus amics sempre em guanyaven, així que es tractava de superar aquella adversitat”.  

Dos mesos a l’hospital

Abans que el bàsquet es convertís en la seva professió, Robinson va haver d’afrontar una experiència que va més enllà de qualsevol repte esportiu. Una apendicitis va derivar en complicacions durant la intervenció quirúrgica que gairebé li va costar la vida. Va passar prop de dos mesos a l’hospital, part del temps a cures intensives. “Situacions com aquesta m’han convertit en un líder, de forma natural. Amb la mentalitat de gaudir, passi el que passi. He viscut situacions que mentalment m’han posat a prova, però el que he après és a estar sempre alegre. Al bàsquet, pots fallar o anotar, com a la vida, hi ha circumstàncies que no passen com volem, però has de seguir endavant i superar les dificultats, costi el que costi”.  

El pas per l’NBA i el dia que el somni va canviar

Jugar a l’NBA era l’objectiu que perseguia des de ben petit. Quan els Washington Wizards li van oferir un contracte de tres temporades, “l’alegria va ser immensa” i la possibilitat de jugar a casa i compartir aquell moment amb la família va convertir el somni en realitat.

Ara bé, l’etapa no va anar com s’esperava i no va tenir continuïtat amb cap dels equips als quals va ser traspassat. “Em vaig adonar que la meva història va més enllà de l’NBA”.  

On molta gent podria veure truncada la seva trajectòria, Justin Robinson va sortir amb una lliçó admirable. “Sigues tu mateix, passi el que passi”. I sempre, ha estat així, malgrat sentir-se subestimat en moltes ocasions durant la seva trajectòria, el nou base blaugrana té molt clar que “és més important la producció que l’expectativa que tenen de tu. Si jugues i produeixes bons números, aquests no podran ser ignorats”. 

Una lesió a l’altra punta de món

La carrera el va portar fins a Austràlia. En el primer partit d’una nova etapa a l’estranger, lluny de casa, una lesió el va deixar fora de joc durant la resta de la temporada. “Era a l’altra punta del món, sense amics ni família, però la manera com la gent del club va afrontar la meva lesió, em va fer adonar que la meva trajectòria no havia acabat i que podia tenir un impacte en el joc des d’una altra perspectiva”, recorda. 

El pas per Breogán

Tot i l’esgotament mental, físic i emocional que va suposar aquella experiència, Robinson va signar pel Breogán on només va disputar nou partits, però van ser suficients per a la permanència de l’equip gallec a la Lliga ACB. Tot i així, Robinson explica que a Lugo “em va servir per recuperar l’alegria i l’amor pel bàsquet, tot i les dificultats que havia hagut de passar, vaig sentir-me en pau. Aquella etapa va canviar la meva carrera, la meva trajectòria i la meva vida”. 

Amor a primera vista amb Barcelona

Robinson també va passar per Itàlia, amb els Trapani Shark i per França, en la seva primera experiència a l’Eurolliga, de la mà de Paris Basketball. 

Ara bé, abans d’aterrar a Barcelona com a jugador blaugrana, el nord-americà va visitar la ciutat durant un parell de dies en un viatge familiar i va descobrir que “era un lloc on em podia imaginar vivint per un llarg període de temps, si es donava la situació. Em va enamorar la cultura, el menjar, la ciutat i la seva gent, em feia sentir com a casa”. 

Dit i fet. Justin Robinson ha acabat aterrant a Barcelona amb la mentalitat oberta, amb ganes d’endinsar-se en la cultura catalana i la seva gent. “El Barça és un club amb molta història. És una sensació increïble, signar per a un club com aquest, és monumental”. 

Després de dos mesos defensant els colors blaugrana, Robinson ha esdevingut un dels líders de l’equip i també ha demostrat el seu talent amb cistelles en l’últim segon per forçar la pròrroga contra Olympiacos o que han donat victòries importants, com va succeir contra l’Anadolu Efes i el Maccabi de Tel Aviv. “En els moments que sents que l’afició vibra amb les teves cistelles, te n’adones que has pres la decisió encertada”. 

El seu pare, ben present en la nova etapa

Justin Robinson i la seva parella esperen el naixement del seu fill, previst per a inicis del 2027. Serà uns set anys després de perdre el seu pare. Robinson confia en “fer-ho la meitat de bé del que ell va fer-ho amb mi, va ser un pare fenomenal”. 

És conscient que la paternitat passarà per bons i mals moments, com qualsevol partit o qualsevol etapa de la vida, però “la idea de portar algú al món, és indescriptible. I la idea de poder dir que el meu fill serà nascut i criat a Barcelona és extraordinària. Espero estar aquí molt de temps”. 

El destí ha canviat més d’una vegada per a Justin Robinson, però el fil conductor de la seva vida continua sent el mateix des de l’inici: confiar en un mateix i mantenir l’alegria individual i amb les persones que el rodegen. I des del passat estiu, això inclou Barcelona i la seva gent. Especialment, l’afició blaugrana.

Més notícies aquí