Pedro Rodríguez ha posat aquest divendres el punt final simbòlic a una trajectòria de gairebé dues dècades al futbol professional. Dos dies després d’haver anunciat la seva retirada, el davanter canari ha estat el protagonista d’un acte celebrat a l’Auditori 1899, on ha repassat una carrera que el va portar des de Tenerife fins al cim del futbol mundial i en què el FC Barcelona ocupa un lloc molt especial.

L’acte ha començat amb la projecció d’un vídeo emotiu protagonitzat pel mateix Pedro, en què el futbolista ha volgut mirar enrere i donar les gràcies a totes les persones que l’han acompanyat al llarg del camí, així com al futbol per tot el que li ha donat durant aquests anys. Un recorregut personal per una etapa que ara arriba al seu final i que ha servit de preludi a una jornada carregada de records i emocions.

Acompanyat de família, amics, i excompanys com Puyol, Busquets, Xavi o Thiago, Pedro ha recordat alguns dels moments més importants de la seva trajectòria i ha explicat els motius que l’han portat a posar punt final a la seva etapa com a futbolista professional. "Ha arribat el moment de descansar, estava menys motivat i mentalment no em trobava al 100% per comeptir. Sempre he sigut una persona competitiva i sentia que ja no tenia aquesta espurna. El més honest era fer un pas al costat, ja he fet el meu treball. Ha estat el moment idoni", ha assegurat.

És el final d’una carrera excepcional per a aquell ‘Pedrito’ que va arribar al Barça amb només 17 anys i que, a base de treball, velocitat, sacrifici i gols, va acabar fent-se un lloc en un dels millors equips de la història del futbol. Amb els anys, Pedrito es va convertir en Pedro, però mai va perdre aquelles qualitats que el van fer únic: la capacitat per jugar amb les dues cames, atacar els espais, pressionar, aparèixer des de qualsevol dels dos extrems i, sobretot, arribar a l’àrea en el moment precís.

"Vaig venir com un nen i després em vaig convertir en una persona més adulta. El FC Barcelona em va ajudar a créixer com a persona i com a futbolista", ha indicat un futbolista històric. "M'agradaria donar les gràcies a Joan Laporta i al Barça per poder retirar-me en aquest meravellós club, el club de la meva vida i del meu cor. El Barça ho considero casa meva i acomiadar-me aquí ha estat la conclusió perfecta de la meva carrera. Ha estat molt especial. No sé com puc agrair que pugui dir adeu al Barça, em sento molt estimat. Estic molt orgullós d'haver format part del Barça", ha afegit un emocionat Pedro. 

El president Joan Laporta també ha volgut dedicar unes paraules al futbolista canari: "Pedro és història del FC Barcelona. La seva carrera ha estat impressionant, sempre ha exhibit talent i esforç. Com a futbolista culer va ser una meravella tenir-lo perquè ens va fer gaudir molt. Té l'agraïment etern del Club i dels culers". "Jugadors com Pedro han fet gran el Barça. Com agraïment ens agradaria que fes la sacada d'honor del Barça - Getafe", ha afegit Joan Laporta. 

El jove de Tenerife que ho va guanyar tot

La història de Pedro Rodríguez amb el Barça va començar l’estiu del 2004. Amb 17 anys va deixar el CD San Isidro de Tenerife per incorporar-se al Juvenil blaugrana. Des d’allà va anar superant etapes pel futbol formatiu, passant pel Barça C i el Barça B abans de debutar amb el primer equip la temporada 2007/08, de la mà de Frank Rijkaard.

Però va ser amb Pep Guardiola quan va fer definitivament el salt. Després d’haver coincidit amb el tècnic de Santpedor al filial, Pedro va anar guanyant protagonisme fins a convertir-se en una peça imprescindible d’un Barça que marcaria una època.

L'any 2009 va ser el de la seva explosió definitiva. Pedro va aconseguir una fita fins aleshores inèdita: marcar en sis competicions oficials diferents —Lliga, Copa del Rei, Champions League, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs—. Una mostra perfecta del que acabaria definint bona part de la seva carrera: la capacitat d’aparèixer quan més se’l necessitava.

Perquè si alguna cosa va caracteritzar Pedro va ser el seu olfacte per als gols importants. Va marcar en la final del Mundial de Clubs del 2009 contra Estudiantes de La Plata, forçant la pròrroga que acabaria donant el títol al Barça, i també va ser l’encarregat d’obrir el marcador a Wembley en la final de la Champions del 2011 contra el Manchester United, en una de les nits més recordades de la història blaugrana.

Un futbolista incansable sense pilota i imprevisible amb ella. Tot i ser originàriament dretà, el seu domini de les dues cames li permetia actuar indistintament als dos extrems de l’atac i convertir-se en una amenaça constant per a les defenses rivals. Arribada, desmarcada, regat, xut i una extraordinària capacitat per entendre els espais van fer de Pedro una peça perfecta per al futbol del Barça.

321 partits i 99 gols amb el primer equip

Pedro va defensar la samarreta del primer equip del FC Barcelona durant vuit temporades, entre el seu debut el 2008 i la seva sortida l’estiu del 2015. En aquest període va disputar 321 partits i va marcar 99 gols, convertint-se en un dels futbolistes més representatius d’una generació irrepetible.

Amb el Barça va aixecar tots els grans títols possibles: cinc Lligues, tres Champions League, tres Copes del Rei, quatre Supercopes d’Espanya, tres Supercopes d’Europa i dos Mundials de Clubs, i va formar part tant del Barça del sextet de Guardiola com del triplet aconseguit sota les ordres de Luis Enrique la temporada 2014/15.

El seu últim gol com a blaugrana no podia ser més representatiu de la seva trajectòria. Va arribar l’11 d’agost del 2015, a la pròrroga de la Supercopa d’Europa contra el Sevilla, per donar al Barça el títol amb el definitiu 5-4. Un últim gol decisiu abans de dir adeu. Ben a l’estil Pedro.

Pocs dies després va posar rumb al Chelsea, iniciant una exitosa etapa fora de Barcelona. A Londres va continuar ampliant el seu palmarès amb la Premier League, la FA Cup i l’Europa League. Posteriorment va jugar a Itàlia, primer amb l’AS Roma i després amb la Lazio, club en què va disputar les seves últimes temporades al màxim nivell abans de posar punt final a la seva carrera.

Campió del món i d’Europa

La trajectòria de Pedro tampoc es pot entendre sense la selecció espanyola. El canari va formar part de la generació que va protagonitzar l’etapa més exitosa del futbol espanyol i va proclamar-se campió del món a Sud-àfrica el 2010 i campió d’Europa el 2012.

Des de Tenerife fins a Barcelona, Londres i Roma. De ‘Pedrito’ a Pedro. D’un jove que arribava a La Masia buscant una oportunitat a un futbolista que ha guanyat pràcticament tot el que es pot guanyar.

Ara, obra una nova etapa en la seva vida. Ja no és futbolista i és moment de gaudir de la família, però sempre amb un pensament en el món del futbol: "Trobaré a faltar moltes coses del futbol, però ara és moment de veure créixer els meus fills. Més tard, m'agradaria fer alguna cosa lligada al món del futbol, com a entrenador, agent o jugar partits de llegenda. Però sempre lligat a aquest esport, que és la meva passió".

Pedro penja les botes, però deixa enrere una empremta inesborrable. La d’un futbolista que mai va necessitar fer gaire soroll per ser decisiu i que va convertir el treball, el moviment i l’instint en una manera molt particular d’entendre el futbol. La d’aquell ‘Pedrito’ que va arribar de Tenerife i va acabar tocant el cel amb el Barça.

Més notícies aquí