Després de superar el DOS Utrecht, el Royal Anvers, el Hannover, l’Espanyol i el Chelsea, el FC Barcelona va arribar a la final de la Copa de Fires 1965/66 contra el Reial Saragossa, liderat pels mítics Cinc Magnífics i considerat la bèstia negra dels blaugranes. La final, ajornada al setembre de 1966 per la disputa del Mundial d’Anglaterra, va començar malament per al Barça, que va perdre el partit d’anada al Camp Nou per 0-1 amb un gol de Canario.

A la tornada, a La Romareda, el jove Lluís Pujol, de només 19 anys, es va convertir en el gran protagonista. Va avançar el Barça al minut 3 i, després de l’empat de Marcelino, va assistir Zaballa en l’1-2. Ja al tram final, va fer el 1-3, però un altre gol de Marcelino va forçar la pròrroga. Amb tots dos equips reduïts a deu jugadors, la tensió va ser màxima, ja que encara no existien els penals i un empat hauria obligat a decidir el campió per sorteig. Quan el desenllaç semblava incert, Pujol va marcar al minut 120 el definitiu 2-4. El seu hat-trick va donar al Barça la tercera Copa de Fires de la seva història, després de les conquerides el 1958 i el 1960.

Trobareu un ampli reportatge d'aquest bonic moment de la història blaugrana en el pròxim número de la REVISTA BARÇA.

Més notícies aquí