El Barça reivindica el català com a llengua d’identitat i projecció global
La vicepresidenta institucional del FC Barcelona, Elena Fort, va participar aquest dimecres en l’acte de celebració dels 20 anys del domini .cat, celebrat al Museu Marítim de Barcelona, on va reivindicar el compromís del Club amb el català i la seva responsabilitat a l’hora de projectar la llengua i la cultura catalanes davant una comunitat d’abast mundial.
Fort va intervenir en la taula rodona “Els propers 20 anys: com viurem en català en el món digital?”, al costat de Rosa Romà, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, i Núria Ribas, presidenta d’Amical Wikimedia. La conversa, moderada per Laura Grau, va abordar els reptes de futur de la llengua catalana en un entorn cada vegada més digital i global.
Durant la seva intervenció, la vicepresidenta institucional va posar l’accent en la necessitat que el Barça continuï explicant-se al món des de la seva pròpia identitat. “Com ens expliquem des del Barça? Sense cap complex, sense cap por, explicant-nos qui som i que ho volem compartir”, va afirmar Fort.
Una idea que resumeix la doble condició del FC Barcelona com a institució profundament arrelada a Catalunya i, alhora, com una organització amb una dimensió universal. En aquest sentit, Fort va defensar que la projecció internacional del Club no ha d’implicar diluir allò que el fa singular, sinó que és precisament des de la seva identitat, la seva llengua i la seva cultura que el Barça pot explicar-se al món.
Un gran altaveu global del català
La dimensió digital del FC Barcelona va ocupar també una part destacada de la conversa. L’abast mundial dels canals del Club i la capacitat de connectar amb milions de persones comporten, segons Fort, una responsabilitat especial en la manera com el Barça comunica i representa la seva identitat.
El català forma part d’aquesta responsabilitat no només com un element simbòlic, sinó com una llengua amb què el Club s’explica, genera comunitat i comparteix amb el món allò que és.
Aquesta voluntat passa també per normalitzar-ne l’ús en el dia a dia del Club i en la relació amb els seus esportistes. Fort va destacar el paper que poden tenir els jugadors i jugadores que arriben d’altres països quan comencen a entendre, aprendre o utilitzar el català. Un procés que contribueix a presentar la llengua no com una barrera, sinó com una porta d’entrada a la realitat del Club i del país.
Precisament aquesta és una de les idees que inspira “Parla blaugrana, parla català”, la campanya presentada aquesta mateixa setmana i protagonitzada per esportistes del FC Barcelona, que posa en valor el català com una llengua quotidiana, compartida i també d’acollida per a les persones que arriben al Club.
Una llengua viva també el 2046
Preguntada sobre com imagina el català d’aquí a vint anys, Fort va defensar un horitzó marcat per la normalitat: que continuï sent una llengua viva, útil i present també en els nous entorns digitals, i que les persones que arriben a Catalunya o al Barça la percebin com una llengua que també poden fer seva.
La vicepresidenta institucional va subratllar així la necessitat de continuar utilitzant, explicant i compartint el català, i la responsabilitat que tenen institucions amb una elevada capacitat de projecció social i internacional per contribuir a garantir-ne la continuïtat.
La presència del FC Barcelona en la celebració dels 20 anys del .cat respon precisament a aquesta dimensió. Al costat d'institucions vinculades als mitjans de comunicació, el coneixement o l’entorn digital, el Barça representa una de les grans plataformes de projecció internacional de la identitat, la llengua i la cultura catalanes.
Una responsabilitat que el Club assumeix des de la convicció que catalanitat i universalitat no són conceptes contradictoris: explicar-se al món des de Catalunya és també una manera de compartir amb una comunitat global allò que fa del Barça una institució singular.
Més notícies aquí