La d’Alexia Putellas és la història viva del talent, de la resiliència i de l'estima d'una jugadora que és molt més que una futbolista. Una icona del Barça Femení des del 2012, quan fitxa amb 18 anys procedent del Llevant, i que ha crescut al ritme que ho ha fet l’equip. Ara, 14 anys després, la de Mollet del Vallès deixa el Barça, però ho fa des del més alt dels esglaons del futbol i amb la sensació d’haver tingut la millor història d’amor possible amb el club de la seva vida.

Alexia Putellas s’acomiadarà del Club en un acte que tindrà lloc aquest dimecres 27, a les 11 hores, a l’Spotify Camp Nou. D’aquesta manera, el Club reconeix el llegat que deixa una futbolista que s’ha convertit en una referent dins i fora del camp i que ha fet créixer el futbol femení arreu del món.

507 partits com a culer

Ja des del seu debut va posar de manifest que era una jugadora diferent. A mesura que han anat avançant les temporades, ha anat sent la icona i el far que ha guiat el creixement d’un equip que, a poc a poc, es convertia en potència mundial.

Amb 507 partits com a culer, és la segona jugadora de la història amb més aparicions amb la samarreta del Barça, per darrere de Melanie Serrano (516). A més, és la màxima golejadora de la història, amb 232 gols dianes al seu caseller, i ha aconseguit un total de 38 títols vestida de blaugrana: 4 Champions, 10 Lligues, 10 Copes de la Reina, 6 Supercopes d’Espanya i 8 Copes Catalunya. Molts d’ells els ha aixecat amb el braçalet de capitana.

Però més enllà dels trofeus, el seu impacte es mesura en la manera com ha elevat el nivell competitiu i ha inspirat generacions de jugadores d’arreu del món.

Primera Pilota d’Or del Club, en va guanyar dues de consecutives els anys 2021 i 2022. Aquells mateixos cursos també es va endur el FIFA The Best i el trofeu de la UEFA a Jugadora de l’Any. A més, amb la selecció espanyola té un Mundial i dues Lligues de les Nacions.

Exemple de tenacitat

Però si alguna cosa engrandeix encara més la figura d’Alexia és la seva extraordinària capacitat de resistència. Les lesions greus que ha patit al llarg de la seva carrera, lluny d’apartar-la de l’elit, han posat a prova el seu caràcter i han reforçat la seva llegenda. Cada procés de recuperació ha estat un exercici de sacrifici, disciplina i fortalesa mental, i cada retorn, una demostració de determinació inqüestionable.

No només ha tornat després de cada cop, sinó que ho ha fet per continuar liderant, per seguir sent decisiva i per demostrar que els grans referents també es construeixen en l’adversitat. La seva trajectòria, doncs, no és només un èxit personal sinó un llegat col·lectiu. És la prova que el Barça Femení ha crescut de la mà d’una capitana irrepetible, una jugadora que ja és, sense cap mena de dubte, una icona eterna del Club i del futbol mundial.

 

Més notícies aquí