A les portes de la catorzena final de la Copa de la Reina del Barça Femení, quatre exjugadores blaugrana expliquen el que va significar guanyar la primera, el 1994, i la importància de la segona, disset anys més tard. Són els testimonis d’Esther Inglés, Africa Ocaña, Melisa Nicolau i Marta Unzué.

La Copa que ho va canviar tot

El 1994 i contra tot pronòstic el Barça va guanyar la primera Copa de la Reina contra l'Oroquieta per 2-1 després de deixar pel camí a l’Espanyol, el Cornellà i el Sabadell. Dues de les protagonistes d’aquell dia van ser l’Esther Inglés i l’Àfrica Ocaña.

“L'Oroquieta era millor equip i nosaltres partíem amb inferioritat per les baixes que teníem.”  Durant el partit les blaugranes van anar sempre per davant, encara que cap al final del partit estaven molt cansades degut a la falta de recanvis, “si ens empataven anàvem a la pròrroga i ens haguessin guanyat,” rememora l’Esther. Dos penals al final del partit, un a favor que Àfrica Ocaña va marcar, i un en contra que la portera Roser Serra va aturar, van donar el títol al Barça. La davantera blaugrana recorda el moment del penal: “cap de les meves companyes volia xutar el penal a favor. L’entrenador em va dir que el tirés jo perquè sabia que no em posaria nerviosa.”  Amb el Barça per davant del marcador, l’èpica va aparèixer, i la Roser va aturar el penal xutat per la millor jugadora de la selecció espanyola, la Mari Mar Prieto, a l’últim sospir del partit “no sé com ho va fer, la Roser tenia un esquinç al turmell, però es va estirar i el va aturar.”

17 anys més tard, la història es repeteix

Any 2011, amb un Barça que ja era professional, contra l’Espanyol i amb un gol al minut 116 de la pròrroga d’Olga García, va arribar la segona Copa de la Reina de la història del Club, i Marta Unzué i Melisa Nicolau ho van viure en primera persona. Va ser una final on, a diferència d’avui en dia, les blaugranes no tenien el cartell de preferides, “va ser un partit complicat i competit fins al final,” recorda Unzué, amb un equip que va viure el partit amb molta il·lusió, “aquella temporada vàrem començar de menys a més,” explica la Melisa, “erem un grup super cohesionat, anàvem totes a una.”

Davant tenien a l’Espanyol, que venia de perdre la Superlliga contra el Rayo, però amb jugadores a les seves files com Vero Boquete, Ana Willy, Vanesa Gimbert, Mariajo Pons... “tenien un equipàs, però nosaltres anàvem amb il·lusió, sabent que no teníem res a perdre.” A mesura que el partit anava avançant, les culers anaven agafant confiança, “vam fer un partit molt seriós, recordo perfectament la jugada del gol de l’Olga.”

Va ser el primer títol que van guanyar “ho vam gaudir molt. A partir d’aquest moment, l’equip va fer un click,” explica Unzué, on Melisa afegeix que “el partit va ser un punt d’inflexió del que era el Barça Femení, al que és actualment. Va ser la temporada en la que vam canviar la mentalitat i vam aprendre a competir”. A nivell personal, Unzué va poder compartir el títol amb la seva germana, l’Elba. I un cop guanyada, quedava la celebració, “tot el grup ho vam celebrar moltíssim, a Las Rozas, a la tornada... Va ser la suma de tota la feina ben feta fins aleshores.” 

La Copa de Ceuta

El 2014 es va tornar a guanyar, i Marta Unzué va ser una de les protagonistes. “Va ser un dels millors moments que he viscut al Barça i jugant a futbol,” rememora la defensa. La final va ser contra l’Athletic de Bilbao, i les blaugranes van alçar el títol després d’una tanda de penals sense cap error, amb Alexia Putellas marcant el penal decisiu, sent escollida la MVP del partit i amb Laura Ràfols aturant el llançament d’Irene Paredes.

“Veníem d’unes temporades en les quals els dos equips competíem per La Lliga i per La Copa.” La seu escollida va ser Ceuta i el camp estava ple “hi havia afició dels dos equips.” A la primera part el Barça va ser molt superior, i van marxar al descans amb un resultat favorable, però a la segona les forces es van igualar i van arribar a la pròrroga, “va ser molt intensa, els dos equips vam ser més defensius per intentar aprofitar els errors del rival i no cometre’n.” Però la loteria dels penals va arribar, “vam estar molt encertades i ens vam endur el títol. Ho vam gaudir moltíssim,” recorda Unzué “sobretot per com es va donar el partit, que va ser molt igualat i no es va resoldre amb antelació.” L’equip arribava amb molta confiança, “va ser un partit molt bonic, amb moltes ocasions i molts gols.”

La final del 2026

El dissabte 16 de maig el Barça i l’Atlético de Madrid disputaran la final de la Copa de la Reina a Gran Canària. “És una final i tots els equips tenen opcions. És cert que el Barça està un nivell per sobre i que aquesta temporada l’Atlético no ha estat tan regular a la competició domestica, però és una final i pot passar qualsevol cosa.” Tot i això, Unzué dona per preferit al Barça “tenen jugadores que poden marcar les diferències.” La Melisa també ho veu igual, “el Barça té el paper de preferit, però no s’han de confiar i més quan son el rival a batre... Han de sortir a fer un partit seriós, amb l’humiliat que toca i anar a guanyar el partit com si fos el primer títol. I seguir engrandit la història del Barça Femení.” L’Esther també creu que el Barça s’endura el títol, “crec que l’Atlético de Madrid no té res a fer, el partit el veig fàcil per al Barça.” L’Àfrica coincideix amb la seva excompanya d’equip “tinc molt bones sensacions, com sempre que juga el Barça.”

Més notícies aquí