40 anys de la nit del Göteborg
Semifinal de tornada de la Copa d’Europa 1985/1986. El Camp Nou respirava la màgia dels dies grans. Després del 3-0 encaixat a Suècia, el Barça necessitava un miracle per eliminar el Göteborg i tornar a somiar amb una final que se li resistia des de feia 21 anys. Aquella nit, el nom propi seria el d’Àngel Pichi Alonso.
“Quan ens va tocar el Göteborg, el vestidor era una festa”, recorda. Però a l’estadi Ullevi tot es va ensorrar: “Eren avions. Ens en van fer tres i podien haver-ne fet més.” No va jugar ni un minut i va creure que mai no tindria la seva oportunitat. Fins que Terry Venables li va comunicar, en secret, que seria titular a la tornada. Una decisió que canviaria una eliminatòria i la seva carrera.
Un triplet per a la història
El 16 d’abril de 1986, el Barça va sortir amb un pla clar: marcar aviat. El primer gol va arribar en una passada profunda de Calderé. “No sé com vaig rematar, però va entrar”, diu Pichi. El 2-0, clau quan l’equip començava a defallir, va venir d’una passada llarga que el davanter de Benicarló va aprofitar. Futbol directe!
El 3-0, que enviava el partit a la pròrroga, va arribar amb una centrada del Lobo Carrasco que Alonso va rematar caient a terra. El Camp Nou va esclatar. La remuntada ja era llegenda.
“És una d’aquelles nits que somies de nen”, explica Pichi Alonso. Encara avui molts aficionats li recorden que eren a l’Estadi aquella nit. Després d’una pròrroga sense gols i una tanda de penals dramàtica, el Barça va segellar el pas a la final de Sevilla, i la nit del Göteborg es va convertir en referència eterna cada vegada que el Barça necessita remuntar.
Si s’hagués guanyat a Sevilla…
La derrota contra l’Steaua de Bucarest a la final del 7 de maig de 1986 va deixar un regust amarg. “Hauria pogut canviar la meva vida”, admet Pichi. En una època sense retransmissions globals, aquella semifinal contra el Göteborg tampoc va tenir el ressò que tindria avui: “Es va emetre en diferit. Amb la televisió actual, hauria arribat a molta més gent.”
Malgrat tot, aquella actuació el va marcar per sempre. “Soc molt recordat al Barça per això. Hi ha jugadors que van estar més anys i no tenen un record tan concret.” La nit del Göteborg continua sent un mite compartit, una d’aquelles pàgines glorioses que només es viuen un cop… si tens la sort de ser-hi.