Catela: "Ara toca recuperar la meva millor versió"

Han estat deu mesos de treball silenciós, de gimnàs, de sessions en solitari i de paciència. Deu mesos en què Juanjo Catela ha après a conviure amb l’exigència, la incertesa i la responsabilitat de tornar bé, després d’una ruptura del lligament encreuat del genoll dret i afectació del menisc extern. Ara, amb els primers minuts ja superats i el tram decisiu del curs a l’horitzó, el jugador del Barça de futbol sala mira cap endavant. Amb serenor, fam i una idea clara: està convençut que assolirà la seva millor versió.

La primera pregunta és obligada: com et trobes i en quin punt estàs?

La veritat és que em trobo bé, especialment a nivell de la lesió del genoll, que per a mi era el més important. Pel que fa a la dinàmica de grup, és veritat que encara noto que em falta una mica de ritme, perquè al final són molts mesos fora i això es nota. Però les sensacions són molt bones i a poc a poc m’aniré integrant del tot.

Què és el que més has trobat a faltar durant aquest temps?

Entrenar amb el grup. La lesió fa que passis molt temps sol amb els fisioterapeutes o treballant en solitari, i tornar a entrar en la dinàmica de l’equip era el més important per a mi. El ritme i la velocitat ja arribaran, però el que més necessitava era sentir-me una altra vegada part del grup en el dia a dia.

Ara que has tornat, què creus que pots aportar a l’equip en aquest tram final?

Porto bastant de temps aquí i sé com funcionen les coses al Club. Ara arriben els partits importants i crec que puc ajudar, sobretot en atac, aportant el meu granet de sorra. A poc a poc aniré agafant ritme i, si tot va bé, per a final de temporada crec que puc arribar al meu millor nivell.

De tota manera el retorn ha de ser progressiu. Com gestiones aquesta barreja entre la il·lusió per tornar i la responsabilitat de fer-ho amb calma?

És el que més em costa ara. Sé que encara no estic per a molts minuts i quan em veig una miqueta millor m’autoexigeixo més. Però ho parlo molt amb els fisios i m’ajuden a entendre que és normal després de gairebé un any sense competir. Estic treballant sense posar-me pressa, perquè sé que el moment arribarà.

L’important és que ja has tornat. Contra l’Alzira, vas jugar els teus primers minuts oficials. Què vas sentir?

Molta il·lusió. Hi havia moltíssima feina al darrere i el Palau em va rebre increïble, no ho oblidaré mai. Durant tot el procés m’he sentit molt estimat pel Club, pels meus companys i per la gent, i això és una sensació única. Quan estàs en la recuperació no saps com tornaràs, i aquella rebuda va ser molt emocionant.

Es va veure els teus companys molt pendents de tu.

Sí, m’he sentit molt estimat. Porto unes cinc temporades aquí i des del primer moment m’he deixat estimar. La veritat és que he caigut al millor lloc per recuperar-me. La lesió és dura, però companys, entrenadors, staff i directiva m’ho han posat tot molt fàcil.

Tornem al fatídic 22 de març, a la Copa d’Espanya. Què vas sentir en aquell moment?

No t’enganyaré, quan passa una cosa així el cap dona mil voltes. Em vaig angoixar uns dies, però després vaig pensar que no hi havia marxa enrere i que tocava centrar-se en la recuperació. Al principi va ser dur, especialment les primeres setmanes sense poder moure’t, però ho he portat força bé. Soc una persona bastant optimista i he tingut la sort que, en general, no he tingut el dolor que han tingut altres companys. Així que m’he pogut centrar en treballar i en anar pas a pas.

Diries que aquestes primeres setmanes, doncs, van ser les més difícils?

Sí, sens dubte. No poder moure’t, dependre dels altres per a coses bàsiques… això és el més complicat. Aquí la família és fonamental. La meva dona i la meva filla van ser els meus peus i les meves mans, van aturar la seva vida per ajudar-me i sempre els hi estaré agraït.

Si haguessis de resumir tot el procés en una paraula o frase, quina seria?

Aprenentatge. He après molt a nivell físic, però també sobre mi. Sempre he confiat que podia tirar endavant i ho he fet. Ara estic treballant per tornar a la meva millor versió.

En algun moment has tingut por de no tornar a ser tu mateix?

De moment no. Sí que és veritat que ara que ja porto alguns partits veig que el ritme és diferent, però segur que tornarà. Hi ha moviments que abans em sortien sols i ara els he de pensar, però forma part del procés. Amb treball i temps sé que tornaré al meu millor nivell.

Quin paper ha tingut l’entrenador, Javi Rodríguez, durant tot aquest procés?

Molt important. Ell va ser jugador i entén què és passar per una lesió llarga. Des del primer moment em va transmetre tranquil·litat, em va dir que no tingués pressa i em va posar exemples de la seva pròpia experiència. Això mentalment ajuda molt perquè et fa afrontar tot el retorn d’una manera més tranquil·la.

Independentment de tot, arribes just per a la part més bonica de la temporada. Com veus l’equip?

Veig un grup amb molta fam. És una plantilla força nova, però amb ganes de guanyar, i això per a mi és clau. Crec que arribem en un bon moment al tram final i que tots estem a un nivell molt alt.

Quin ha de ser el principal objectiu?

Guanyar la Lliga. Això et permet ficar-te a la Champions i, després de dos anys sense jugar-la, ho necessitem. A més, amb el nou format seria increïble poder tenir l’opció de jugar a casa amb la nostra gent als quarts. Per una altra banda, està clar que tenim plantilla per lluitar per més títols. L’equip està en el millor moment de la temporada i ara és quan realment ens juguem els títols. És el moment de fer aquest pas endavant.

Per últim, què li diries avui al Juanjo Catela del 22 de març de 2025?

Que, encara que apareguin problemes, si treballes i lluites, tot se soluciona. Jo vaig confiar que me’n sortiria i ho he fet. I ara toca el següent: treure la meva millor versió. Arribarà segur.

Més notícies aquí