L’any 2006, quan el Barça de futbol sala encara feia els seus primers passos cap a l’elit, Javi Rodríguez va assumir el repte de vestir de blaugrana. El seu sí, valent, va obrir un cicle professionalitzat que va culminar amb els primers títols, entre ells la Champions de 2012 a Lleida, la primera del Club.

El seu caràcter competitiu i el seu lideratge van deixar empremta. Ara, com a entrenador, afronta un altre gran desafiament: tornar el Barça a l’esglaó més alt després d’uns anys complicats. Amb la mateixa convicció d’aleshores, torna a casa per seguir escrivint pàgines daurades de la història.

Quines sensacions li està transmetent l’equip?

Molt bones. Els jugadors estan il·lusionats, amb gana de títols després d’una temporada sense èxits. Estan motivats i amb ganes de competir, i això és el més important. Estic molt content perquè veig la gent enganxada.

És el que més li ha agradat del que ha vist?

El seu entusiasme per guanyar. Un exemple és la Copa Catalunya: veure l’equip celebrar-la demostra les nostres ganes de triomfar aquest any.

Pensa que van pel bon camí?

Sí, la línia és la correcta. Hi haurà corbes, però com més units estiguem, millor les superarem. Crec molt en la unió del grup: l’individual pot guanyar partits, però el col·lectiu guanya títols.

I, després d’aquestes primeres setmanes, quins aspectes cal treballar més?

La fortalesa mental, perquè no podem enfonsar-nos davant l’adversitat. Tenim una plantilla àmplia, però tots s’han de creure importants i donar el màxim. Sempre dic: “he de creure per veure, no veure per creure”. I el que vull veure és aquest equip aixecant títols. Així que he de creure que treballarem cada dia per aconseguir-ho.

"Ser al Barça és el més gran que et pot passar"

? JAVI RODRÍGUEZ

Com voldria que es definís el seu Barça d’aquí a uns mesos?

Com un reflex del jugador que vaig ser. Un equip amb temperament, que mai es rendeixi, que sempre vulgui aprendre i que, per sobre de tot, estigui unit. Que ho deixi tot a la pista, perquè defensem la samarreta del Barça i això pesa molt.

Per aconseguir-ho compta amb reforços: Luciano Gauna, Pol Pacheco i João Víctor. Com els valora?

Són fantàstics. Pacheco és un jugador amb un u contra u increïble i amb molt gol. Luciano ens aportarà tant ofensiva com defensivament, ja que mou molt bé l’equip. I João Víctor és un líder que sempre vol més. Tots estan motivats i amb ganes de formar part d’aquest projecte.

Parlant de noms propis, Dídac, Adolfo i Matheus són els nous capitans

Sí, i crec que hem encertat. Dídac és un capità idoni pel que representa i pels anys que porta al Club. Adolfo també s’ho mereix per la seva veterania i pel que aporta al grup. I Matheus perquè té tot el que cal per ser capità. Volem que transmetin lideratge i exemple.

T'AGRADA AQUEST CONTINGUT? EN TROBARÀS MOLT MÉS A LA REVISTA BARÇA

Personalment, com gestiona la responsabilitat de dirigir el Barça?

Sóc conscient que per algú que ve aquí per primera vegada aquest escut pesa molt. Però, per a mi, afortunadament, més que un pes és una gran responsabilitat. Ser al Barça és el més gran que et pot passar.

De fet, el dia de la presentació s’emocionà en entrar al Palau…

És que porto 13 anys sent aficionat, per molt que hagi entrenat altres equips. Quan ets del Barça, ets del Barça. Cada vegada que he vingut al Palau, m’he sentit reconegut. Tornar ara com a entrenador del primer equip és tot un repte i és molt emocionant.

Quins records té de l’afició?

Molts i molt bonics. L’afició del Barça sempre vol més, però quan ho fas bé t’ho reconeix. Per això vull que el meu equip tingui aquest caràcter. Sóc de nou a casa i això m’omple de satisfacció, encara que també és una responsabilitat. El record que tenen de mi és del Javi Rodríguez jugador i vull que també tinguin un gran record del Javi Rodríguez entrenador. Poder tornar a reviure totes les coses boniques que em van passar aquí és l’objectiu. No els vull fallar. Espero que tothom se senti molt orgullós de l’equip.

Per a qui no l’hagi seguit de prop, com es definiria com a entrenador?

Una de les meves frases favorites és: “Tinc el control sobre l’esforç, no sobre el resultat”. Això diu molt de mi. Crec molt en el meu caràcter, en la meva fortalesa mental i en la capacitat de gestionar els moments importants. He evolucionat com a entrenador, tant amb els èxits com amb els moments difícils, i crec que arribo al Barça en el moment idoni.

Ve amb Lluís Bernat. Com es complementen?

Som el Yin i el Yang, i això ens permet arribar més lluny. Volia algú que no estigués sempre en la mateixa línia que jo, que em fes veure altres perspectives. I ell ho fa. Em recolzo molt en ell, perquè, com a mínim, em fa pensar d’una altra manera.

Així doncs, quin creu que ha de ser el gran objectiu de l’any?

Sens dubte, hem de recuperar el respecte que el Barça sempre ha tingut. Un cop recuperat, els resultats arribaran amb la feina diària. Aquell dia, tornarem a ser imparables.

Més notícies aquí