Ignacio Alabart: "Arribem amb energies renovades i ganes de créixer"

Nova temporada, noves il·lusions. El Barça d’hoquei patins inicia aquest cap de setmana, a Igualada, un curs ple de reptes, amb energies renovades i moltes ganes de continuar creixent. I el primer desafiament del nou Barça de Ricard Ares serà la Supercopa.

Una competició que, per a Ignacio Alabart, un dels referents blaugrana, representa una oportunitat per refermar automatismes. Treballar intensament en la consolidació d’un equip competitiu, capaç d’acabar lluitant per tots els títols, és el principal objectiu d’un jugador que té confiança plena en el nou projecte.

El cap de setmana passat es va escapar la Lliga Catalana, però dissabte ja arriba la Supercopa. Com afronta l’equip aquest nou repte?

Amb molta il·lusió i sent positius. Diumenge les coses no ens van sortir com volíem, però també hi va haver aspectes que ens ajuden a créixer. Sabem que arribem a la Supercopa com a favorits i ho assumim amb naturalitat i responsabilitat. Ara toca demostrar a la pista l’equip que som. Arribem amb energies renovades i moltes ganes de créixer amb aquest nou projecte.

El debut és contra el Liceo. Per a un gallec com tu, format al Compañía de María, imagino que sempre és especial…

Sí, al final és el club més gran de la meva terra i sempre que jugo contra ells ho faig amb el màxim respecte. També té un valor personal per l’etapa que va viure el meu pare allà. Són partits intensos, de molt tu a tu, que es gaudeixen des de dins. Sabem que serà un enfrontament dur, però si donem el nostre 100%, tindrem opcions de treure l’eliminatòria endavant.

En què haureu de ser més incisius per superar-los?

Sobretot, en ser nosaltres mateixos. Seguir les consignes del cos tècnic i ser fidels a la nostra idea de joc. Cadascú ha de donar el seu 100% individual, perquè això se suma a la feina col·lectiva. Quan funcionem com un veritable equip i mantenim la nostra identitat, som molt difícils de batre.

I, quina fortalesa del Liceo destacaries?

El seu gen competitiu. Mai no es donen per vençuts, per molt malament que vagi el partit. Ja els hem patit diverses vegades i sabem que tenen la capacitat de mantenir-se connectats malgrat el resultat. Aquesta és, sens dubte, la seva faceta més destacable.

Amb la Lliga ja a l’horitzó, imagino que guanyar la Supercopa seria una bona manera d’iniciar aquesta nova etapa, oi?

Sens dubte. Som el Barça i la nostra ambició és lluitar per tots els títols possibles. La Supercopa és el primer d’ells, i no hi ha millor manera de començar la temporada que guanyant i deixant bones sensacions. Confiem en viure una temporada molt il·lusionant.

Què us ha transmès Ricard Ares en aquestes primeres setmanes?

Han estat setmanes de molta exigència. Ens ha transmès la seva ambició, perquè vol que tinguem aquest nivell de compromís, no només en els partits sinó també en els entrenaments. És veritat que encara hem d’integrar nous automatismes, però estem molt contents i optimistes. Treballem molt i confiem que els resultats arribaran.

L’equip dona bones sensacions?

I tant! Venim d’una temporada amb alts i baixos que ens va deixar un regust agredolç. Ara volem ser més regulars en resultats i sensacions. El més important és treballar dia a dia, ajudar-nos entre tots i ser un veritable equip dins i fora de la pista.

El teu pare va coincidir amb Ricard Ares al Reus. Ara tu et tornes a creuar amb ell per segona vegada. És cosa de família?

Sembla que sí, encara que hem viscut èpoques i situacions d’hoquei diferents. El meu pare va acollir en Ricardo quan va arribar molt jove a Reus. Anys més tard, quan jo vaig arribar al Voltregà, ell ja era l’entrenador i em va rebre igual que el meu pare ho havia fet amb ell. En guardo un gran record, perquè va apostar per mi quan vaig sortir cedit del Barça. Que avui sigui aquí com a entrenador del primer equip i jo pugui formar part de la plantilla és un al·licient més. Només espero poder-li tornar la confiança que va tenir en mi i aconseguir molts èxits junts.

Si haguessis de dir un objectiu seria…?

El principal és la Lliga perquè, encara que es decideixi per play-off, marca la regularitat de tota la temporada. Però la Lliga Europea seria la cirereta del pastís. Fa molts anys que no la guanyem i tant de bo aquesta vegada la puguem lluitar. Treballarem al màxim per donar una alegria a l’afició, que s’ho mereix.

Vens d’un any amb lesions, però també vas signar uns play-offs espectaculars. Amb l’Ares, creus que encara pots fer un pas més en el teu joc?

Sí, el meu objectiu ha estat créixer, sobretot en caràcter. Potser era una mica fred, però a poc a poc he guanyat confiança. El final de la temporada passada em va donar seguretat i em vaig sentir bé ajudant els companys. Confio en continuar millorant i fent passos endavant en el meu joc.

Renovat fins al 2029 i segon capità. Què significa per a tu aquesta confiança del Club?

Estic molt agraït. Sembla mentida que ja sigui el segon més veterà de la plantilla. Afronto amb responsabilitat que el Club confiï en mi. Porto molt de temps aquí, però continua sent un repte. Intentaré respondre amb joc, il·lusió, caràcter i compromís per aquest escut, perquè he d’estar a l’alçada del millor club del món. I si és amb títols, molt millor.

Sents el pes de ser referent?

En les últimes temporades he fet un pas endavant. Però, encara que sigui introvertit, ho assumeixo amb naturalitat. Des de petit sempre he portat la batuta del joc, recolzant-me en els companys, que són fonamentals. Només vull posar el meu talent individual i treball al servei de l’equip per aconseguir grans coses.

Aleshores, què demana Ignacio Alabart per a la temporada 25/26?

Molta salut, és clar, i sobretot molts èxits. Que puguem traslladar tot el que estem treballant als partits i fer feliç l’afició.

Més notícies aquí