SPORTS TOMORROW - Dia 4

Technology in Sports Tomorrow

“L’aficionat a l’estadi no busca res més que les comoditats digitals que ja té en la seva vida diària”

Enrique Martín, Smart Project manager del FC Barcelona, ha moderat una xerrada sobre com seran els estadis del futur amb Eduardo Martínez, de INDRA, Javier Lorente, de Telefónica, Miquel Gummà, CEO de Foot Analytics, i Fernando Cucchuetti, del Barcelona Supercomputing Center.

S’ha d’aprendre de l’experiència de la ciutat intel·ligent i aplicar-la als estadis, ha explicat Martínez. Tot el que ja es coneix de les noves urbs és perfectament extrapolable als camps de futbol. Tant el ciutadà com l’espectador d’un estadi, estan demandant el mateix: els serveis digitals que ja tenen a la seva vida diària i que els faci aprofitar el màxim la seva visita.

En aquest sentit, la clau de la innovació resideix en la coordinació de l’estadi amb els elements de la ciutat que l’envolten en nom de l’eficàcia de la seva gestió i tenir un control del que succeeix dintre mitjançant imatges, sensors i anàlisi de dades per controlar els fluxos de persones. L’estadi del demà necessita, ha conclòs, un accés, pàrquing, il·luminació, so i gestió de residus intel·ligents, a més d’un sistema de pagaments exclusius i serveis Premium.

Per a Lorente, el més important és començar a pensar de forma omnicanal, és a dir, s’ha de tenir en compte que el ciutadà actual té una presència dual. Està en el medi físic i en el digital, online. Se li ha de donar la mateixa importància als espais físics que als virtuals. La resta de les estratègies deuen anar encaminades a augmentar l’eficàcia, reduint costos bàsicament, millorar l’experiència dels espectadors i, per últim i no menys important, sumar coneixement. Cada ús de dades que es fa i es registra, genera més dades que segueixen millorant la gestió.

Només d’aquesta manera es pot estar sempre preparat per innovar amb rapidesa si ho exigeixen les circumstàncies. Per exemple, ara s’ha comprovat amb l’arribada de la pandèmia. Ja no es poden aglomerar persones en un estadi i això exigeix repensar el que pot oferir el club als aficionats, tant als que van a l’estadi com als que es queden a casa. Pot succeir alguna cosa similar si es produeix la tan anunciada revolució de la Realitat Virtual i els clubs han d’adaptar la seva oferta de serveis i retransmissions a noves plataformes.

Una tecnologia fonamental per controlar els fluxos d’aficionats en un estadi és el tracking via wi-fi. Miquel Gummà ha presentat la seva empresa com una statup que dona solucions a la gestió d’un espai físic amb estadístiques i anàlisi de dades. Se sap que el 70% dels usuaris de telèfons mòbils porten el wi-fi activat i només amb això es pot controlar tant l’ús dels transports públics com l’ocupació d’un estadi.

Finalment, Fernando Cucchietti ha parlat de la supercomputació per la gestió de recintes esportius. En un projecte que s’està desenvolupant amb el FC Barcelona, s’està construint un bessó digital del Camp Nou. A aquesta eina se li està introduint tota la informació generada pels aficionats durant la seva experiència a l’estadi. Amb mesos recopilats, els algoritmes distingeixen diferents perfils d’aficionats i, segons l’equip que visiti l’estadi, així com les característiques meteorològiques o expectació pel partit, poder predir el comportament de milers de persones. L’objectiu és tenir informació clara i inequívoca sobre què faran els fans abans i després del partit. Una cosa que pot ser utilitzada, a més de per garantir la seva seguretat i millorar la seva experiència, aprofitar millor el seu pas per les àrees comercials.

Business in Sports Tomorrow

“La millor innovació és la col.laboració entre empreses de sectors diferents, com el Barça amb un centre de supercomputació”

Francesco Millo, del projecte IoTwins, ha conversat amb Imanol Eguskiza, responsable d’innovació del Barça Innovation Hub, sobre el programa que, amb finançament de la Unió Europea, està desenvolupant el FC Barcelona amb el centre de supercomputació de la ciutat.

Millo ha explicat que es va passar un any recorrent hubs i centres d’innovació per tot el món per prendre el pols a la transformació digital i es va adonar de que per innovar, el fonamental és la col·laboració entre empreses de diferents sectors. Trobades que serveixin per posar en comú les seves necessitats i les seves capacitats i es desenvolupin solucions que serveixin per la resta.

En aquest cas, el superordinador de Barcelona està construint un bessó digital del Camp Nou. Un programa que s’ha d’alimentar amb totes les dades possibles que es generen en un partit de futbol. Un seguiment dels aficionats per tracking via wifi, el seu moviment per sensors, les publicacions que es fan en les xarxes socials, etc... Tot això serveix per arribar a un algoritme que permeti predir el seu comportament.

L’essència del projecte és poder fer tests i proves digitals d’eines i desenvolupaments tecnològics. Una cosa que si es realitzés físicament, ha explicat Millo, portaria anys fer-ho però amb bessons digitals, cloud computing i gestió de dades, es qüestió de minuts.

El projecte actual trigarà tres anys a completar-se. El Barça, per la seva part, ultimarà els detalls de la gestió de fluxos del seu estadi intel·ligent, però l’eina resultant espera poder exportar-la a altres estadis i a un altre tipus de recintes, per exemple, a centres comercials de tot el continent.

Analytics in Sports Tomorrow

"L’objectiu de la Federació Alemanya és identificar les dades que indiquin si un jugador menor de 16 anys serà professional o no"

Pascal Bauer ha explicat les activitats que desenvolupa en relació amb la ciència de dades la DFB Akademie, una institució de la Federació Alemanya de Futbol per la investigació i innovació. Entre els seus objectius està el de centralitzar tota la informació que obtenen dels futbolistes alemanys des dels 12 anys per tal de realitzar investigacions i facilitar l’scouting dels equips nacionals.

La investigació més interessant que tenen en marxa, ha revelat Bauer, és la de tractar d’esbrinar què determina que un jugador jove doni el salt o no d’amateur a professional. Des de 2004, estan registrant dades de la capacitat del 5% de jugadors amb més talent entre els 12 i els 16 anys. Es tracta d'unes proves físiques que es fan dues vegades a l'any i que inclou l’esprint, agilitat i control de pilota. Amb la informació obtinguda, també estan comparant les característiques que diferencien a cada generació. A més, els 50 scouters de la selecció tenen a la seva disposició una base de dades que s’alimenta de 30.000 partits anuals per detectar talent també entre els nivells mitjans i baixos de competició.

Al mateix temps, de cara a donar un servei als tècnics, es treballa en homologar totes les dades que s’arxiven de manera que, encara que canviï la tecnologia per la que s’obté el tracking, es puguin mantenir els mateixos estàndards en la informació.

El seu objectiu és fer un tractament de les dades que doni resposta a llarg termini i que sigui accessible. Es treballa per a que qualsevol pugui consultar les bases de dades amb facilitat. Si és necessari, adequant-los a les seves necessitats.

Un exemple en aquest aspecte que ha exposat, ha estat el de la pressió defensiva i recuperacions després de la pèrdua de la pilota. És la dada que més interessa als tècnics alemanys. Per satisfer-los, treballen en un sistema de detecció automàtica d’aquest moment del joc. Es parteix de la base que, si no es recupera la pèrdua de la pilota als cinc segons, és una pressió fallida i s’analitza el que passa en els següents vint segons. Així es pot comptabilitzar no només l’eficàcia, sinó també els riscos que corren els equips al fer-la. Si amb aquest sistema aconsegueixen que els analistes no hagin de perdre tres hores tractant els vídeos i les puguin dedicar a estudiar-los, han optimitzat, doncs, la seva funció.

Per als jugadors de la selecció, tenen una aplicació que recull les dades en diferents paràmetres per a que puguin estudiar-les tot l’staff de la selecció. Des dels nutricionistes, els psicòlegs, els analistes i el metge. També tenen en compte el tracking en els clubs per a que quan el jugador arribi a la selecció, personalitzar l’entrenament físic.

L’anàlisi de les dades és una ciència en la fase inicial del seu desenvolupament, Bauer considera que pel seu avanç és fonamental que es treballi en ella a partir d’equips multidisciplinaris. S’ha de reduir la distància entre científics de dades i els experts en futbol, ha sentenciat. Al cap i a la fi, és molt difícil trobar a algú que sàpiga d’informàtica, matemàtiques i futbol a la vegada.

“Amb les dades històriques de tracking d'un jugador, es pot anticipar el seu pla d'entrenament”

John Newell i Andrew Simpkin, de la Universitat d’Irlanda, i Kenny McMillan, de la Aspire Academy de Doha, han presentat un sitema de predicció de càrregues d’entrenament basat en els registres històrics de tracking per GPS. Es tracta d’un sistema que permet planificar els entrenaments a llarg termini i personalitzar-los per a cada esportista. Una eina útil, a més, per a qualsevol modalitat esportiva.

McMillan ha explicat que per optimitzar i maximitzar el rendiment en els entrenaments minimitzant a la vegada el risc de lesions, res pot tenir més beneficis que la predicció de la càrrega que suposaran els exercicis que es plantegin. Una predicció instantània de la càrrega fisiològica permet planificar les sessions a llarg termini des de l’inici de la temporada.

En l’eina que han mostrat es podia introduir el tipus d’exercici que es realitzaran a cada sessió i la duració dels mateixos. Aquests paràmetres, automàticament, anticipen la càrrega o fatiga que experimentarà cada jugador. Fins i tot, es permet detectar en funcions personalitzades a quins jugadors els resultarà un exercici més fàcil que a d’altres o quins ja els fan de memòria per la reiteració al llarg de la temporada.

Aquest sistema, que permet planificar tot una temporada amb anticipació, ha estat realitzat introduint dades històriques de mesurament de GPS com distàncies recorregudes, sprints, etc... en exercicis classificats per les seves característiques, ja siguin tècnics, tàctics, amb o sense pilota o de recuperació. A l’hora de contrastar les dades de la investigació, la correlació entre la càrrega real i la que predeia l’eina van mostrar coeficients entre 0,79% i 0,97%, pel que la fiabilitat i eficàcia d’aquest tipus de programes poder ser molt elevades.

Coach in Sports Tomorrow

"En la selecció necessitem jugadors que es puguin abstreure de la pressió del rival" 

Isaac Guerrero, director adjunt de l’Àrea de Metodologia del FC Barcelona, ha entrevistat al coordinador de les categories inferiors de la selecció espanyola, Francis Hernández. L’equip nacional espanyol té un sistema de joc molt definit i que ha romàs inalterat des dels grans èxits de l’equip fa una dècada.

Hernández ha explicat que Espanya intenta jugar amb tot l’equip en el camp contrari, cuidant la possessió i tractant de generar ocasions d’aquesta manera. Per aquest model es necessiten jugadors que es puguin abstreure de la pressió del rival. Una cosa és la pressió i l’altra sentir-se pressionat, ha puntualitzat.

A partir d’aquí, s’intenta que en totes les categories de la selecció existeixin molts comportaments repetitius dins d’aquest model, que no exclou la creativitat dels jugadors. Mentre prevalgui la idea col·lectiva, ha subratllat que les qualitats individuals dels jugadors són les que fan que hi hagi una evolució en el joc. En el cas d’Espanya, es tracta d’una selecció que amb el seu model ja està entrenant la creativitat cada dia. Per a Hernández, es tracta d’un component col·lectiu que a Espanya es treballa en grup independentment de la que pugui donar cada jugador individualment.

Al mateix temps, el fet d’aconseguir que l’equip jugui d’acord amb unes idees, ja és una tasca que precisa imaginació. “El realment creatiu en futbol és arribar a plasmar una idea sobre el camp”, ha sentenciat. Amb aquest objectiu i degut al poc temps del que disposen les seleccions per entrenar, Hernández es mostra partidari d’analitzar només vídeos dels propis errors i donar només unes pinzellades sobre el joc del rival. En la seva opinió, sobrecarregar d’informació al jugador resta més del que pot sumar.

En la tasca d’un coordinador, ha assenyalat que el discurs verbal és fonamental. Ell mateix intenta transmetre amb molta claredat el que es vol desenvolupar. Per a que el jugador cregui en una idea, li ha d’arribar bé el missatge. D’aquesta manera, s’aconsegueix la felicitat en el futbol, ha dit, que no és una altra que la que es produeix quan es repeteixen comportaments encertats tant en atac com en defensa.

Performance in Sports Tomorrow

Como acortar la brecha entre la ciencia y la práctica para la recuperación del deportista

En aquesta jornada de rendiment la Dr. Anne Hecksteden, investigadora de la Universitat de Saarland, ha parlat sobre la gestió individualitzada de la recuperació de l’esportista. Tal i com ha assenyalat Hecksteden, aquest és un dels objectius prioritaris durant la preparació de l’esportista, ja que, amb una correcta estratègia de recuperació es poden plantejar càrregues elevades de treball reduint el risc de que els jugadors acumulin fatiga.

Atenent al procés que haurien de seguir els professionals, la investigadora ha diferenciat dos parts en la gestió de la recuperació: la primera és el seguiment de les necessitats individuals de l’esportista i la segona són les pròpies intervencions que permetran una millor recuperació de la capacitat d’entrenament. És a dir, quines eines es poden utilitzar i si són efectives en funció de l’estat concret del jugador.

Per això, Hecksteden ha explicat que “durant el procés de monitorització hem de conèixer l’estat del jugador de forma molt detallada en cada moment. En la mesura del possible hem de ser capaços de captar les fluctuacions en l’estat fisiològic i psicològic al llarg de la temporada”. Per això, ha mostrat una eina online que el seu grup ha desenvolupat junt amb l’Institut Alemany d’Esports que, al contrari que els fulls de càlcul tradicionals, detalla l’estat d’ànim, la qualitat del somni o la càrrega de treball percebuda dels jugadors en temps real. Els jugadors directament des del seu WhatsApp cliquen un enllaç i omplen diferents variables que ofereixen a l’entrenador un mapa actual de l’estat físic i psicològic del jugador amb el que poder prendre decisions de cara a la programació d’entrenaments. Tal i com ha recalcat, de poc serveix tenir dades passats uns dies.

Un aspecte rellevant que ha assenyalat Hecksteden és la variabilitat que existeix  en els paràmetres de fatiga i rendiment. Per exemple, ha mostrat un estudi de la selecció alemanya de futbol on es veu que els valor d’urea o de creatinquinasa varien més d’un 40% entre els jugadors. Per això, ha insistit en que s’han d’establir rangs individuals per poder prendre decisions que puguin incidir de manera real sobre el rendiment i la recuperació del jugador. Per a que aquests rangs de referència individuals siguin el més exactes possibles, la investigadora ha insistit en que es realitzin mesuraments repetits de cada individu per disminuir l’error.

Medicine in Sports Tomorrow

La importància del múscul en la recuperació de la tendinopatia

Henning Langberg, fisioterapeuta i professor de la Facultat de la Salut i Ciències Mèdiques de la Universitat de Copenhague, ha realitzat una presentació on ha explicat que la millor prevenció de la tendinopatia és saber reconèixer “petits” símptomes i controlar la càrrega d’entrenament. Malgrat que la teoria sembla fàcil, Langberg ha assenyalat que el principal problema a la pràctica és “detectar els primers símptomes de la tendinopatia”.

Ja en el seu diagnòstic, segons l’investigador, la tendinopatia presenta principalment tres característiques: i) dolor quan es realitza l’activitat, ii) dolor localitzat en el tendó, iii) inflor. A més, si es compara la seva estructura amb la de persones sanes, els tendons amb tendinopatia presenten un major mid una major vascularització respecte als controls sans. Per això, la patologia es caracteritza per una homeòstasi alterada del teixit amb acumulació de líquid a la zona.

Per altra banda, Langberg ha posat èmfasi en la importància del teixit muscular en el control de la tendinopatia, ja que el dèficit mecànic durant la lesió pot compensar-se amb una alteració motora que modula l’activitat de la musculatura menor quan el teixit està adolorit. Així, durant la rehabilitació, Langberg, ha insistit en la necessitat d’aplicar velocitats i forces que imiten als requeriments de la disciplina esportiva, ja que durant la rehabilitació les càrregues acostumen a ser molt menors a les que després executen els esportistes.

En la segona ponència, el Dr. Lorenzao Masci, consultor de medicina esportiva, ha parlat sobre el procés educatiu en la rehabilitació, segons ell “la part més important del tractament inicial de la tendinopatia. Necessitem educar tant a l’atleta com al cos tècnic sobre la tendinopatia, les càrregues que són nocives per el tendó i sobre l’ús d’eines de monitorització del dolor per guiar a l’esportista en tot el procés de rehabilitació”. A més, ha suggerit que els professionals han d’evitar teràpies amb injeccions , especialment durant la fase inicial del tractament.

Per la seva banda, el Dr. Javier Yanguas, membre del cos mèdic del FC Barcelona ha realitzat una exposició explicant quina és l’estratègia del club per a que els jugadors puguin jugar con a mínim dos partits a la setmana. Els quatre pilars sobre els que sosté la seva metodologia són un control de la càrrega i del dolor precís i periòdic, exercicis isomètrics i excèntrics en cada sessió, tractament amb plasma ric en plaquetes especialment quan el dolor és moderat-sever i la desorganització del teixit és rellevant i, per últim, teràpia extracorpòria per ones de xoc.

Physiotherapy in Sports Tomorrow

Com millorar el diagnòstic i tractament de la tendinopatia en l’esport

En aquesta nova jornada de fisioteràpia comptem amb el Dr. Dylan Morrisey, fisioterapeuta i investigador en Queen Mary (University of London), i el Dr. Jeremy Loenekke, invesitgador en la University of Mississipi.

En la seva ponència el Dr. Morrisey es centra en la tendinopatia rotular, explicant els possibles factors de risc i mostrant diverses estratègies per diferenciar-la d’altres problemes de genoll. Com comenta el Dr. Morrisey, alguna cosa tan comú com és l’anàlisi biomecànic de l’aterratge del salt, pot no permetre’ns identificar de forma conscient a aquells pacients en risc de tendinopatia. Encara que això podria reflectir una absència d’associació entre les variables biomecàniques i el risc de tendinopatia, és possible que l’absència de relacions consistents sigui degut en gran part a l’alta variabialitat entre els individus. A més, el Dr. Morrisey presenta, basant-se tant en la evidència d’altres grups d’investigació com en les dades obtingudes recentment pel seu propi grup, les variables demogràfiques, clíniques i esportives que diferencien als jugadors amb tendinopatia rotular d’aquells que presenten altres condicions en el genoll. Per exemple, ambdues condicions presenten resultats similars en qüestionaris específics de tendinopatia rotular com el VISA-P, però els pacients amb tendinopatia rotular acostumen a presentar una major prevalença del dolor d’esquena baixa, i major dolor focalitzat en els pols superiors o inferiors del genoll (en lloc de dolor difús en la ròtula). A més, la tendinopatia rotular és més comú en esports de pista que inclouen nombrosos salts, i els jugadors amb aquesta condició acostumen a tenir una major càrrega d’entrenament que aquells amb altres patologies en el genoll. Per últim, el Dr. Morrisey presenta alguns exemples pràctics de com discernir la tendinopatia rotular d’altres dolors de genoll mitjançant exercicis i manipulacions.

Per la seva banda, el Dr. Loenekke ens parla del potencial de la restricció del flux sanguini en la rehabilitació de lesions. Aquesta tècnica, consisteix en la limitació del flux venós sense limitar de forma completa el flux arterial, és capaç d’atenuar l’atrofia muscular i la pèrdua de força en situacions d’immobilització. A més, la seva combinació amb exercici de baixa intensitat maximitza els guanys en massa muscular i força, sent els beneficis en la massa muscular (encara que no en la força) similars als obtinguts amb l’entrenament amb càrregues altes sense restricció de flux sanguini. Per últim, el Dr. Loenekke presenta l’evidència existent al voltant als efectes de la restricció del flux sanguini en el tendó. Encara que fins el moment els estudis són escassos i amb resultats controvertits, l’evidència recent suggereix que al igual que la restricció del flux sanguini maximitza els guanys en la massa muscular, podria també augmentar el creixement del tendó al combinar-lo amb exercici de baixa intensitat (el qual normalment no produeix adaptacions a nivell tendinós).

Nutrition in Sports Tomorrow

La importància de la microbiota oral i de les dietes baixes en FODMAP per a  la salut i el rendiment

En aquesta jornada de nutrició comptem amb el Dr. Raúl Bescós, investigador en la Universitat de Plymouth, i el Dr. Ricardo Costa, investigador en Monash University.

En la seva ponència el Dr. Bescós es centra en la microbiota de la cavitat bucal, la qual, malgrat tenir menys popularitat que la intestinal, exerceix també una gran influència en la salut – per exemple, modulant a la vegada la microbiota intestinal -. En concret, el Dr. Bescós es centra en la capacitat de les bactèries orals per reduir el nitrat a nitrit. La capacitat de reducció a nivell oral de nitrat a nitrit s’ha relacionat amb un millor rendiment esportiu, i factors com l’exercici, la dieta o la higiene bucal podrien alterar aquesta capacitat. Així, les dietes baixes en hidrats de carboni i altes en greix han mostrat reduir la presència de bactèries capaces de reduir el nitrat a nitrit, mentre que la suplementació com el suc de remolatxa ha mostrat exercir l’efecte contrari. Per altra banda, els productes per a la neteja bucal amb agents bacterians (com la Clorexidina) han mostrat reduir la presència d’aquestes bactèries, la qual cosa sembla empitjorar la capacitat per metabolitzar lactat i mantenir l’homeòstasi de l’organisme, així com la resposta cardiovascular a l’exercici.

Per altra banda, el Dr. Costa ens parla dels efectes de les dietes baixes o altes en FODMAP (aliments rics en oligo, di, monosacàrids i poliols fermentables) en els símptomes gastrointestinals. La ponència comença explicant els efectes de l’exercici a nivell gastrointestinal, tant en la via circulatòria-intestinal com una reducció del flux sanguini amb la consegüent isquèmia i posterior inflamació, com en la via neuroendocrina-intestinal amb augment de les hormones de l’estrès i la reducció en els processos digestius i d’absorció de nutrients. A més, el Dr. Costa presenta diferents factors que poden exacerbar els símptomes gastrointestinals, des de factors extrínsecs com la càrrega d’exercici (intensitat, duració o modalitat) o la temperatura externa, fins factors intrínsecs com el sexe, la microbiota intestinal o la dieta). A més, el Dr. Costa ens mostra com les dietes baixes en FODMAP poden atenuar la mala absorció de carbohidrats durant l’exercici i reduir la severitat de símptomes gastrointestinals durant l’exercici en comparació amb les dietes altes en FODMAP. Per últim, es discuteix com, malgrat a que les dietes altes en FODMAP poden estar associades a una major severitat de símptomes gastrointestinals durant l’exercici, aquestes dietes poden protegir en major mesura la integritat de l’epiteli de l’intestí.