Mor Núria Llansà, una de les pioneres del futbol femení del Barça
Núria Llansà, una de les pioneres del futbol femení blaugrana a participar en el primer partit de la seva història, ha mort aquest dimecres als 81 anys. Nascuda a Barcelona el 3 de novembre del 1937, va ser tota una institució al món de l’esport, especialment el culer.
Portera de l’equip fins a la temporada 1973/74, quan va fitxar per l’Espanyol, Llansà va viure l’època heroica del futbol femení, quan el binomi futbol i dona era acollit amb intolerància masclista per una gran part de la societat. Sovint, quan era sota els pals de la porteria, la gent li tirava pedretes i la insultava. A més havia de jugar en secret. Ni a casa seva ni a la seva feina van conèixer la seva condició de futbolista fins que el seu nom va sortir en un diari.
A despit de totes les dificultats i dotada d’un esperit guerrer, Núria Llansà va arribar a ser tota una institució en el món de l’esport. Des de començaments de la dècada dels vuitanta va ser la màxima responsable del futbol femení barcelonista i va carregar a la seva esquena amb la responsabilitat de tots els equips de noies blaugrana, en uns temps molt precaris en què no hi havia pressupost per a res i moltes vegades havia de posar diners de la seva pròpia butxaca.
A la vegada, va ser secretària general del Sots Comitè del Futbol Femení de la Federació Catalana de Futbol. El 3 de juliol del 1992, en el transcurs de la Tercera Nit del Futbol Català, la Federació li va fer un reconeixement públic de la seva ingent tasca en pro del futbol femení en atorgar-li la Medalla d’Or.
Núria Llansà va compaginar els seus càrrecs al FC Barcelona i la Federació Catalana fins a l’any 2003, quan va abandonar el Club deixant un magnífic llegat reconegut per tothom.