Local

El Barça i el Nàpols, amb vincles més enllà de tres amistosos

Els dos conjunts, que aquest estiu s'enfrontaran als Estats Units, mai s'han vist les cares en partit oficial, però els uneix el nom d'un il·lustre futbolista històric: Diego Armando Maradona

Quan et pares a buscar els precedents entre el Barça i el Nàpols, no et trobes amb cap partit oficial entre els dos equips. Però, tot i que mai a la història s’han enfrontat en competicions internacionals, sí que ho han fet en tres partits amistosos.

El més recent va ser el de l’any 2014, a l’estiu, en un amistós jugat a Ginebra que l’equip italià va acabar guanyant per la mínima (0-1). Un resultat que equilibrava la balança, perquè tres anys abans, quan el Nàpols havia estat el convidat del Gamper, el Barça va aconseguir una maneta amb doblet de Messi i gols de Pedro, Cesc i Keita.

Aquell dia havien passat ja 33 anys del primer Nàpols – Barça de la història. Va ser al maig del 1978, a San Paolo, amb un Barça en què destacava el nom de Johan Cruyff. Un enfrontament que, curiosament, va ser el penúltim que l’holandès va disputar com a jugador del Barça, dos dies abans del que va significar, contra l’Ajax i al Camp Nou, el del seu comiat i homenatge.  

Maradona, la figura mundial com a punt de connexió

Però més enllà de Cruyff, Messi i els tres partits amistosos, hi ha un nom, una figura, que relaciona per damunt de tot la història dels dos equips. Perquè Laurent Blanc i Pepe Reina van jugar als dos equips, però l’únic que ha viscut un traspàs entre els clubs és ni més ni menys que una estrella mundial: Diego Armando Maradona. L’argentí va defensar els colors del Barça des del 1982 fins al 1984, abans de fitxar pel Nàpols i formar part de l’equip italià fins al 1991.

Considerat com el més gran jugador del món a la dècada dels anys vuitanta i un dels millors de tots els temps, el Pelusa va arribar al Barça el 1982 procedent del Boca Juniors. Malauradament, la seva estada a la Ciutat Comtal no va ser reeixida: en dos anys va tenir primer una hepatitis i després una greu lesió. Aquests imprevistos van provocar que els aficionats només poguessin gaudir de la seva immensa classe en comptades ocasions. No obstant, per a la posteritat va deixar alguns moments de glòria, com el gol que va marcar de vaselina a l'Estrella Roja a la Recopa 1982/83 o el gol que va anotar al Bernabéu a la Copa de la Lliga de 1982/83, el qual va provocar els aplaudiments dels mateixos aficionats blancs.

Amb 23 anys, Maradona va canviar de club i va iniciar una història d’amor amb el Nàpols, amb alegries i tristeses però amb una experiència que el va portar a consagrar-se al futbol mundial i passar a ser el millor jugador del món. Des del primer dia, el de la seva presentació, fins avui, quan la ciutat de Nàpols encara continua marcada per la figura de Maradona.

I és que el 5 de juliol del 1984, en un San Paolo ple a vessar que el va aclamar només trepitjar la gespa amb samarreta de màniga curta, pantalons llargs i vambes, va començar l’etapa més exitosa de la història del Nàpols: durant aquells anys, i després de 115 gols de l’argentí, l’equip italià va guanyar dues Lligues (1986/87 i 1989/90), una Copa d’Itàlia (1986/87), una Supercopa d’Itàlia (1990) i una Copa de la UEFA, la de la temporada 1988/89. Un llegat autènticament etern.

Més notícies aquí