Com és l’Olympique de Lió?
El Barça Femení se cita aquest dissabte amb la història a Budapest en la final de la UEFA Women’s Champions League. Les blaugranes són a 90 minuts de ser campiones d’Europa per primera vegada. Mai abans havien tingut tant a tocar la glòria. Però per arribar-hi s’haurà de superar l’Olympique de Lió, un equip que és una autèntica piconadora. A França no té rival. I és que en el que portem de segle ha guanyat totes les Lligues des del 2007, és a dir, un total de 13 de manera consecutiva. Però és que a Europa tampoc hi ha ningú que sigui capaç de posar-li el fre.
El Lió ha guanyat les últimes tres edicions de la màxima competició continental i compta amb cinc títols al seu palmarès, tots conquistats en l’última dècada. Perquè el conjunt francès ha guanyat cinc de les set finals que ha disputat en els últims 10 anys.
Unes xifres que espanten
L’Olympique de Lió, dirigit per Reynald Pedros, és un equip acostumat a guanyar partit rere partit. Les seves xifres parlen per si soles: 27 victòries i tan sols tres empats en 30 partits entre Lliga i Champions és el balanç d’un equip que, a més, ha marcat 118 gols i només n'ha concedit 11 en contra.
Domini de tots els registres
L’equip francès no només destaca per les seves xifres golejadores, sinó que és capaç també de dominar qualsevol aspecte del joc i adaptar-se, si cal, a moltes situacions durant el partit. El conjunt dirigit per Pedros tant és capaç de dominar el joc com deixar la iniciativa al rival, tal com es va veure en l’última eliminatòria davant el Chelsea, per després aniquilar els rivals a través de la pressió asfixiant, el contraatac i l’efectivitat.
A més, però, quan el joc no li somriu treu la seva arma secreta: la pilota aturada. L’Olympique de Lió és un autèntic especialista en aquesta faceta del joc i vigilar els serveis de cantonada i les faltes serà clau per poder lluitar la final. Jugadores com Renard, Hegerber, Henry o Bronze són algunes de les especialistes amb què compta el Lió.
Tres jugadores a tenir en compte
Hergerber: És la vigent Pilota d’Or i el seu desequilibri per la banda combinat amb el seu olfacte golejador la fan una jugadora única, temible i molt difícil d’aturar.
Henry: La migcampista francesa no només porta la batuta del joc sinó que, a més, el seu instint golejador des de la segona línia la fa ser un perill constant, així com també el seu sacrifici, quan cal, en tasques defensives.
Renard: Les seves condicions físiques li permeten ser una de les millors centrals del món. Líder de l’eix de la defensa de l’equip, no només aporta potència i seguretat al darrere, sinó que, a més, és capaç de fer gols.
El precedent blaugrana
Tot i tenir un gran potencial, l’Olympique de Lió, el Barça ja va ser capaç de posar en problemes el conjunt francès la temporada passada en l’eliminatòria de quarts. El 2-1 de l’anada a Lió va donar moltes esperances al conjunt blaugrana, que no va poder remuntar al Miniestadi en un partit igualat (0-1). Tot i això, tant el tècnic Lluís Cortés com la plantilla sencera són conscients que hauran de buscar més l’atac per crear més ocasions de gol i tenir opcions de guanyar la final. La fita no és senzilla, però, tal com va dir Cortés: “Que no siguem favorits, no vol dir que renunciem a la victòria”. La final és només el principi.