Navarro: "Em queda corda per estona"

Juan Carlos Navarro va debutar amb la samarreta blaugrana el 23 de novembre del 1997 davant el CB Granada. Aquest divendres es compleixen 15 anys del debut d'una llegenda. El capità del Barça Regal ja acumula 801 partits amb el seu club de sempre, però en aquesta entrevista a www.fcbarcelona.cat assegura que li queda “corda per estona".

Ja han passat 15 anys del seu debut...

"Doncs sí. Ningú ho hauria pogut imaginar. El primer, jo. Però crec que si miro enrere i faig balanç ha estat fins ara un bon camí".

Recorda aquell dia?

"Perfectament. És un dia molt especial en la meva vida professional i no puc oblidar-ho. Va ser contra el Granada a casa i vaig jugar l'últim quart del partit".

Què tal l'experiència?

"Crec que era la primera vegada que anava convocat amb el primer equip per jugar un partit oficial. No estava nerviós, però tenia certa inquietud per si Joan Montes em faria jugar. Tots els companys em van donar tranquil·litat abans del partit i em vaig sentir molt còmode. La processó anava per dins. Van venir els meus pares a veure’m al Palau i també hi havia alguns amics meus de sempre".

Pot expressar què va sentir quan va saltar a la pista?

"Nervis. Just en aixecar-me de la cadira el públic ja va aplaudir sense que jo hagués fet res encara. L'únic que pensava era de no cometre cap error absurd. Però la veritat és que tot va anar molt bé. Em van sortir les coses i no la vaig espifiar".

I després d'aquest primer contacte amb el públic, què?

"La veritat és que la gent sempre m'ha estimat molt des del primer dia. Cada dia que passa me m’adono. Quan la gent em para pel carrer i em diu qualsevol cosa o em demanen una foto o un autògraf únicament hi veig afecte".

15 anys del seu debut i només una temporada fora del Barça...

"Tenia el cuquet de provar amb els millors jugadors de bàsquet del món i no em penedeixo de res. Va ser una gran experiència a tots els nivells i vaig aprendre’n molt. Quan va acabar l'any vaig tenir propostes per quedar-me a l’NBA, però quan va arribar la proposta de tornar al Barça no m'ho vaig pensar ni un moment. De seguida vam arribar a un acord. El Club volia que jo tornés i jo volia tornar. No hi havia una elecció millor".

Quins companys destacaria de tot aquest temps?

"Molts! Se’m fa molt difícil anomenar-ne únicament uns quants. Però només per dir alguns noms destacaria Nacho Rodríguez, Pau Gasol, Gianluca Basile, Roger Grimau, Víctor Sada, Roberto Dueñas, Saras... Me’n deixo molts que han estat importants en la meva carrera al Barça durant tots aquests anys".

Quin és el seu millor record vestint la samarreta blaugrana?

"També n’hi ha molts. Aquest estiu va fer 20 temporades que vaig entrar al Club. Són molts records i afortunadament molts títols. La primera Eurolliga de la història del Club és de les millors. Però la de París 2010 la considero més meva, perquè jo era molt més important per a l'equip. A més, em van triar MVP. Va ser la culminació de moltes coses: dedicació, esforç i sacrificis. La Lliga que guanyem al Reial Madrid la temporada passada va ser un altre moment especial. Però no únicament els títols compten. Hi ha partits dels quals guardo un gran record, no només perquè els guanyéssim, sinó pel que van significar en el seu moment.

Tornant una mica a l'experiència NBA, el pitjor que portava allà era no guanyar. No entenia que perdéssim molts partits i no passés res. Jo he deixat de sopar moltes vegades després d'una derrota amb el Barça i el fet de no sortir cabrejat del vestidor no anava amb mi".

Creu que hi ha un altre Navarro al planter blaugrana?

"Estic segur que sí! Però no serà Navarro. Serà ell mateix. I segur que no trigarem gaire a veure un altre jugador sortit de les categories inferiors que faci vibrar el Palau. El FC Barcelona és un club que treballa molt bé el planter i una mostra d'això és que n’han sortit grans jugadors".

I ja per acabar, què li ofereix el futur?

"Espero que més títols. Encara em queden alguns anys de contracte amb el Club i m'agradaria seguir per la línia d'èxits dels últims anys, en els quals hem pogut guanyar moltes coses. No et canses mai de guanyar. I quan em retiri, m'agradaria mirar enrere i veure que he ajudat que el Club sigui més gran encara. Em queda corda per estona".