En aquesta segona part de
l’Entrevista amb el nostre nou porter, ens hem assabentat de detalls curiosos del seu fitxatge pel Barça. El que més ens ha impactat és que Bravo, sabent ja que aniria al Barça, es moria de ganes de dir-ho, de fer-ho públic, però no podia. Tot i així, Bravo va prendre’s el repte de fitxar pel Barça com una cosa certa i gens utòpica, sent per ell l’estímul més gran possible a la seva carrera esportiva.
També ens ha explicat l’origen dels seus dies com porter. Segons Bravo, ell va començar a jugar de davanter però això no el feia sentir complet en el seu interior i necessitava sentir-se una altra cosa, sentir-se diferent. I això és el que va trobar en posar-se els guants de porter.
