Deu anys magnífics

Un total de 17 títols acompanyen la trajectòria de Marc Carmona com a entrenador del FC Barcelona de futbol sala. Tres Lligues, tres Copes d’Espanya, quatre Copes del Rei, dues UEFA Futsal Cup, una Supercopa d’Espanya i quatre Copes Catalunya. Però el tècnic culer, sempre que li parlen del seu palmarès, parla d’un altre. Es tracta del fet d’haver aconseguit portar un públic cada vegada més nombrós a tots els partits que l’equip disputa al Palau Blaugrana.

Els inicis

Marc Carmona es va incorporar a la disciplina culer la temporada 2004/05 com a secretari tècnic, però un any més tard es va fer càrrec de l’equip a Segona. En només una temporada portant les regnes de l’equip va pujar de categoria i va ascendir a la Divisió d’Honor després de jugar-se l’ascens a la difícil pista canària del Gáldar.

Mantenir-se a Primera

L’any 2006/07 l’equip va poder mantenir la categoria tot i les dificultats. Jugadors com Javi Rodríguez van fer créixer la secció, i jugadors que mai abans s’havien plantejat signar pel Barça de futbol sala van començar a plantejar-se aquesta possibilitat. Carmona a poc a poc anava construint una base de jugadors que faria l’equip cada vegada més competitiu.

Sedano, Cristian i Fernandao

Un any més tard Carmona va aconseguir portar dos porters amb molta projecció que serien la base del projecte. Paco Sedano i Cristian van signar pels culers i van començar a assegurar des del darrere el projecte que Carmona havia visualitzat una mica abans. A més, el pivot Fernandao es va unir al conjunt culer per ser la referència a l’atac del tècnic català. L’equip va arribar a jugar les semifinals de la Lliga però va caure davant de l’Inter Movistar.

La temporada 2008/09 Carmona va portar l’equip fins a les semifinals de la Copa d’Espanya i va caure de manera inesperada als quarts de final de la Lliga davant del Pinto. Aquesta petita decepció no va fer que el Club deixés d’apostar per la secció. Saad s’hi havia incorporat aquell any, i la temporada següent arribaria un puntal dins la defensa culer, el brasiler Ari Santos.

Primer títol

El curs 2009/10 va ser el primer en què l’equip aconseguia un títol. Tot i tractar-se d’un títol menor com la Copa Catalunya, l’esperit de l’equip ja era diferent i començava a creure en les seves possibilitats. Carmona any rere any incorporava peces clau per als seus esquemes. L’equip va arribar a les semis de la LNFS, en què ElPozo Múrcia va derrotar els culers, i a la Copa d’Espanya els murcians també van ser els botxins dels de Carmona.

Triplet

Wilde, un dels millors golejadors que mai han jugat a la LNFS, va decidir canviar les terres murcianes per fitxar pel Barça. Carmona havia insistit en aquest fitxatge i va ser l’origen dels èxits blaugrana. La temporada 2010/11 l’equip es va proclamar campió de tot el que va jugar. Va guanyar la Lliga, la Copa d’Espanya i la recent creada Copa del Rei. A més, també es va proclamar campió de la Copa Catalunya.

Lleida a l’horitzó

La temporada 2011/12 va ser l’any de la consolidació de la secció com a equip guanyador. Van tornar a guanyar la Lliga, la Copa del Rei i la Copa d’Espanya. A més, van disputar per primera vegada la UEFA Futsal Cup, la Champions League del futbol sala. Després de superar-ne dues fases, la Final a Quatre es va decidir a Lleida en un pavelló totalment abarrotat, i els culers van aixecar-hi per primera vegada a la seva història la UEFA Futsal Cup.

La 2012/13

Marc Carmona havia confeccionat un equip campió i els resultats l’avalaven. Van tornar a guanyar per tercera vegada consecutiva la LNFS, la Copa d’Espanya i la Copa del Rei. Malauradament a les semifinals de la Final a Quatre els culers van perdre i no van poder revalidar el títol aconseguit un any enrere a Lleida.

Segona vegada campions d’Europa

La temporada passada els homes dirigits per Carmona van tornar a vèncer en la màxima competició de Clubs a Europa per segona vegada a la història. Una setmana més tard van tornar a guanyar la Copa del Rei davant d’ElPozo Múrcia. Tot i ser una temporada bona, no va ser excel·lent com els darrers anys i l’equip va caure a les semifinals de la Lliga davant dels murcians i a les semis de la Copa d’Espanya davant de l’Inter, que finalment acabaria com a campió de la competició.