Així és l'Sporting Clube de Portugal, el rival del Barça Lassa d'hoquei a la Copa Continental

L’Sporting Clube és un dels equips més forts de Portugal, a banda d’un històric de l’hoquei patins. Serà el rival del Barça a la Copa Continental, en una competició que es disputa a doble partit, i que començarà aquest dissabte 10 a Lisboa (17h, Esport 3). La tornada serà a Barcelona, al Palau, el 17 d’octubre a les 16.15 hores. L’emoció està servida i de ben segur que no serà gens fàcil. Repassem, doncs, com és i quins són els perills de l’Sporting que entrena Nuno Lopes.

La porteria

Angelo Girao està considerat el millor porter de Portugal. És jove, amb moltíssima projecció i compta amb un fortíssim caràcter. És molt actiu a la pista i en aquest inici de temporada ja va ser decisiu a la Supertaça de Portugal que es va adjudicar l’Sporting contra el Benfica. Van vèncer per 4-2, remuntant, i Girao va ser decisiu i clau amb les seves aturades. És un jugador fonamental en un equip eminentment defensiu. El porter suplent, Zé Diogo, també és molt solvent.

La defensa

A la línia del darrere destaquen tres jugadors. El seu capità, Ricardo Figueiras, és un jugador esquerrà amb un gran xut de pala, molt potent a peu quiet. És sòlid, amb experiència i no fa més del que sap. El segon referent en defensa és Esteban 'Tuco' Abalos, nova incorporació de l’equip. Té molt recorregut, tendeix a xutar i a fer entrades laterals de cullera. És l’home que fa jugar l’equip, que el mou, i dóna consistència al joc de 2 i 2.

El tercer en qüestió és André Centeno, el jugador més ràpid del darrere, a banda de ser molt àgil de mans. És explosiu, xutador a mitja distància i molt bon definidor davant de porteria.

La davantera

L’Sporting compta amb tres jugadors de característiques similars que sap jugar molt bé des de darrere la porteria. Egurrola o Fernández hauran d’estar molt atents a aquest tipus de jugades. El més perillós és Joao Pinto, molt actiu, amb tendència a treure profit de jugades embolicades i que sempre juga al límit. És molt hàbil i és un malson per als defensors de posicions molt interiors per la seva velocitat d’execució.

La parella habitual de Pinto en l’atac és Cacau. L’exjugador del Breganze és un esquerrà interior i molt experimentat. Sap estar en el lloc idoni aprofitant segones opcions o entrades laterals amb rematades al segon pal. Finalment, el tercer davanter de l’equip és Luis Viana. És el més expert de tots i també l’encarregat d’executar faltes directes i penals. Conserva l’instint de cara a gol i juga des del darrere la porteria gairebé sempre.

Finalment, hi trobem jugadors com Losna i Oliveira que compten amb menys minuts però que poden ser perillosos.