Retorn al Futur amb el Barça

Retorn al Futur amb el Barça

Per celebrar el dia en què Marty McFly va arribar al futur, el nostre present, pot ser divertit veure què estava succeint al FC Barcelona en les diferents dates que es van visitar a la trilogia cinematogràfica

Avui és un dia històric per als cinèfils. És 21 octubre 2015, el dia que Marty McFly, interpretat per Michael J Fox a la popular trilogia cinematogràfica de Robert Zemeckis, Retorn al Futur, va aterrar en un món de cotxes voladors, patins aeris i roba automàtica. Per celebrar l'ocasió, podria ser divertit fer una mirada al que succeïa al FC Barcelona en les diferents dates que visita la pel·lícula.

26 d'octubre del 1985

El 'present' a les pel·lícules de Retorn al Futur és l'octubre de 1985. La revolució futbolística encara no havia arribat als Estats Units, tampoc la revolució de les tecnologies de la comunicació. És poc probable que hi hagués molt d'interès amb el Barça a Hill Valley aquell any. A més sense televisions i diaris que cobrissin els partits, i ni molt menys Internet, hauria estat impossible assabentar-se de res.

Al Regne Unit va ser diferent. Si fins llavors la premsa britànica gairebé ignorava per complet les coses que passaven a les lligue estrangeres, de sobte va sorgir molt interès pel FC Barcelona. Això va ser possible gràcies a l'anglès Terry Venables, que acabava de completar la seva primera temporada a la banqueta blaugrana i, que va portar a l'equip al seu primer títol de lliga des de 1974. Tot i així, el gran desplegament periodístic que envoltava els partits era cosa del futur, i només sis periodistes van assistir a la roda de premsa d''El Tel' abans del partit contra el Cadis del dia seguent. El Barça era onzè a la classificació i del que més es parlava era de l'absència per lesió del fins aquell moment pitxitxi de l'equip, Steve Archibald.

A diferència del Barça actual, l'equip de Venables tenia més fama per la seva consistència defensiva, amb Urruti de porter i defenses com Gerardo, Migueli i Julio Alberto. La gran estrella d'aquell equip era Bernd Schuster, que marcaria l'únic gol en la victòria del Barça per 1-0 davant del Cadis.

Més que el campionat nacional, els mitjans catalans estaven més preocupats per la primera participació del Barça a la Copa d'Europa, després d'onze anys sense participar-hi. Després d'eliminar l'Sparta de Praga gràcies al valor dels gols en camp contrari, el Barça es preparava per enfrontar-se al FC Porto. Aquesta temporada arribaria a la final, que van perdre als penals davant l'Steaua de Bucarest. Un record que encara lamenten els culers més grans.

Malgrat aquesta derrota a la final de la Copa d'Europa, el Barça recuperaria posicions per acabar segon a la Lliga, a nou punts del Reial Madrid d'Hugo Sánchez. La derrota a la final de la Copa d'Europa no va ser l'única i és que els blaugrana també van perdre la final de la Copa del Rei contra el Saragossa, tot i que sí que van guanyar l'última edició de la Copa de la Lliga abans que aquest torneig desaparegués.

5 de novembre del 1955

Mentre Marty lluitava per tornar al 1985, i alhora intentava rebutjar les afeccions de la seva pròpia mare per convèncer que en comptes d'ell, s'havia d'enamorar del seu pare, a l'altra banda de l'atlàntic, el FC Barcelona era líder de la Lliga després de vuit jornades. Una setmana abans havia patit la primera derrota, 0-1 a Valladolid, però el dia que el Delorean de Marty va arribar a l'any 1955, van aconseguir una important victòria, 3-1, contra el Sevilla.

El curiós és que els titulars a les portades esportives no parlaven de futbol. L'espanyol Galiana Díaz acabava de guanyar la corona europea de pes ploma. Els periodistes semblaven més interessats a saber què opinaven els jugadors sobre la boxa que sobre el partit contra el Sevilla!

Eduardo Manchón (2) i el gran László Kubala van marcar els gols, i altres llegendes en aquell equip incloïen el porter Antoni Ramallets i el futur Pilota d'Or, Luis Suárez en atac. El Barça encara jugava els seus partits com a local a l'antic estadi de Les Corts, encara que feia un any que les obres de construcció del Camp Nou havien començat. Faltarien dos anys més perquè estigués llest per albergar la seva primera trobada, el setembre de 1957.

En la temporada 1955/56, el Barça va guanyar 10 partits consecutius, un record que quedaria vigent fins el 2005. Malgrat això, el títol es va escapar i va ser l'Athletic Club de Bilbao el qual es proclamaria campió amb un punt de diferència. Els blaugrana també estaven a punt de començar la seva primera aventura a la Copa de Fires. La primera edició del torneig va durar quatre anys, i no seria fins a 1958 quan el Barça guanyria a un equip format per 11 londinencs per conquerir el seu primer títol continental.

2 de setembre del 1885

¿I què feia el FC Barcelona mentre Marty es preparava per a un duel a l'alba amb Buford Tannen en el llunyà orient? Doncs res, ja que el Club encara no existia! El futbol ja era un gran negoci a la Gran Bretanya, però no havia arribat a popularitzar-se a Espanya, encara que uns anys després naixeria el Recreativo de Huelva, el que es considera el primer club oficial a nivell espanyol.

A Barcelona es col·locaven les primeres pedres de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí i el futbol només es jugava entre petits grups d'estrangers. En 1875, una carta escrita a La Llanterna de Gràcia havia descrit uns anglesos curiosos que "amb unes pilotes més que acceptables jugaven la major part de les tardes". I a aquest corresponent no li feia massa gràcia. "Dimarts passat un dels joves va insultar, arribant a les mans, a un jove que presenciava els seus partidets, només per estar a prop de la pila de roba que havien deixat a terra ja que jugaven en calçotets i mànigues de camisa." Era perfectament lògic que els anglesos s'enfadessin. ¡Aquests munts de roba eren les porteries!

El 1892, els britànics van començar a organitzar partits més seriosos en els camps que hi havia als voltants de la ciutat. Però no seria fins al 1899 que un suís de nom Hans Gamper aconseguís implantar una cosa una mica més formal. I aquest alguna cosa el va anomenar Football Club Barcelona.

Com han canviat les coses. Bé, menys una. Encara no han acabat de construir la Sagrada Família!

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut